Galeria de metges

Fill dels mestres de La Cellera de Ter, Isidre Noguer Planes i Margarida Taberner Solanich, estudiant precoç i molt brillant, és membre del Centre Escolar Catalanista. El 1880, amb setze anys, ja és mestre de grau elemental, un curs després, obté el títol de mestre superior i, dos anys després, el de mestre Normal. És el mateix any 1883 quan es llicencia en Farmàcia a la Universitat de Barcelona el 1883 amb la qualificació d’excel·lent. Sis anys després, el 1889, amb la mateixa nota i a la mateixa Universitat, graduat en Medicina i Cirurgia. Seguidament, comença a exercir de metge a La Cellera de Ter on hi obre farmàcia pròpia cap al 1885 i on no triga a anunciar-se com a Farmàcia i Laboratori, dirigit pel doctor Calixt Noguer i Taberner i expenedora d'aigües i píndoles Noguer preparades en aquest centre i distribuïdes també a les grans farmàcies.

A finals del segle XIX, Calixt Noguer sufraga la construcció de l’Ateneu Obrer de La Cellera per fomentar la vida cultural dels treballadors del poble i on ell mateix imparteix classes nocturnes gratuïtes d’Higiene de la Infància. Més endavant, des del febrer del 1905 i fins al juny del 1909, ocupa plaça de catedràtic provisional de Pedagogia de l’Institut General i Tècnic de Girona alhora que és professor de l’assignatura de Treballs Manuals. El febrer del 1920, és nomenat auxiliar interí gratuït de Pedagogia de la Normal de Mestres de Girona i, el curs següent, és designat propietari de la mateixa plaça.

Incansable treballador, home enèrgic i ple d’iniciatives, Calixt Noguer no sols té una activitat acadèmica frenètica sinó que la seva presència és gairebé omnipresent en múltiples facetes de la vida social i política de La Cellera però també de la comarca de la Selva i de Girona capital. Així, el 1895, juntament amb Joaquim Codina, és fundador i membre de junta directiva de la Cambra Agrícola de la Sellera i pobles comarcans. És jutge municipal de Santa Coloma de Farners, membre del Tribunal de Capacitats i jutge de pau de La Cellera d’on també és cap de la Junta Local de Sanitat, càrrec des del qual se li reconeix un paper rellevant en les epidèmies de còlera i de febres tifoides que afecten la població i, especialment, haver estat un dels principals promotors de la creació de la Companyia d’Aigües Potables de La Cellera de Ter el 1905.

Catòlic, republicà i catalanista, és membre dels Col·legis Oficials de Farmacèutics i de Metges de Girona i Província, Calixt Noguer i ocupa diferents càrrecs en aquestes institucions des de la seva fundació. És soci de l’Acadèmia Mèdico-Farmacèutica de Barcelona i acadèmic corresponent de la d’Higiene de Catalunya a més de pertànyer a la Societat d’Higiene de Madrid. El 1907, és premiat en el Concurs Farmacèutic Provincial de Girona amb el diploma únic al Mèrit i la Laboriositat per la col·lecció de minerals i l’herbari que ha presentat a l’Exposició de Farmacèutics de Girona: Partes de vegetales recolectados en distintos puntos de Las Guillerías entre ellos las hojas de Gayuba.

Autor de nombrosos treballs científics, és destacable la memòria historicocientífica de les aigües mineromedicinals de les vores del riu Ter i la riera d’Osor que escriu Calixt Noguer i que s’esdevé determinant perquè es declari la utilitat pública d’aquestes fonts. Molt interessant també pels moviments sísmics de la Vall d’Amer i, especialment, pels terratrèmols del 1427, és col·laborador de Josep Comas Solà -reconegut científic i astrònom català, primer director de l’Observatori Fabra- a qui remet documentació històrica i restes volcànics d’aquell episodi així com les dades sismogràfiques que recull quan es produeix un nou terratrèmol, com és el cas a El Pasteral el 1906 o el de La Cellera del 1923, informació que posteriorment Comas publicada al diari barceloní La Vanguardia.

Vidu de Dolors Moré des del 1905, dos dels sis fills del matrimoni són metges, Santiago Noguer Moré (La Cellera 1894 – Barcelona, 15/06/1988), aquest darrer un prestigiós dermatòleg que exerceix a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona i Jesus Noguer Moré (La Cellera, 1904-Barcelona, 30-12-1983], notable endocrinòleg i amb una nombrosa obra publicada.

L’any 1935, l’Ajuntament de La Cellera de Ter dóna el nom de “Doctor Calitx Noguer” a un dels carrers de la població.