Galeria de metges

Fill del metge Josep Sarró Condeminas i d'Elisa Palau de Riquer, néta a la vegada del també metge i polític Pere Palau Flaquer, Ramon Sarró Palau serà el quart membre d'aquesta nissaga mèdica, el tercer és el seu germà dos anys més gran, el dermatòleg i oncòleg Josep Antoni Sarró Palau (Barcelona, 26/05/1927 - 06/03/2012). Titulat batxiller per l'Institut Maragall el 1947, Manuel es llicencia a la Facultat de Medicina de Barcelona el 1953 després d'haver estat alumne intern per oposició del Servei d'Urgències de Cirurgia de l'Hospital Clínic i Provincial de Barcelona durant els dos darrers anys de carrera i, ja acabada, viatja fins a Alemanya per fer una estada al Chirurgisch-Klinisches Institut de la Universitat de Munich al Servei de Cirurgia del professor Ernst Ferdinand (Bremen, 1875 – Berlín, 1951), l'inventor de les noves tècniques per fer la Cirurgia Toràcica, cirurgià de les monarquies i l'aristocràcia europees fins a la segona Guerra Mundial. Alhora, però, aquest home és per a Manuel Sarró de nefast record per la seva actitud dictatorial, intransigent i molt dura en les seves formes de tracte vers els col·legues, el personal hospitalari i també cap als malalts ingressats al seu Servei. Afortunadament, al mateix Hospital Universitari, coincideix amb el professor Von Bergman, professor de Patologia Mèdica molt conegut a Espanya perquè la traducció castellana del seu Tratado de Patologia Médica és una obra molt consultada i un mestre de qui Manuel Sarró no sols en té una gran consideració sinó que aprofita sempre que pot per assistir a les seves classes magistrals.

De tornada a Barcelona l'any 1955, Manuel Sarró comença a treballar com a cirurgià de l'Hospital de Sant Pere Claver de Barcelona, al carrer Vila i Vilà a tocar el Paral·lel, centre que funda el sacerdot jesuïta Lluís Artigues. Aquí, Manuel Sarró s'inicia com a cirurgià en cap d'un equip quirúrgic al mateix temps que fa les seves primeres grans intervencions quirúrgiques. Igualment, continua assistint a la Clínica de Cirurgia de Pere Piulachs, professor que és també el seu director de tesi La Flebografía en las fracturas del cuello de fémur que Manuel Sarró llegeix a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona el 1961.

El coneixement de diferents idiomes, propicia que Manuel Sarró sigui l'encarregat de fer algunes traduccions mèdiques. Així, el 1969, rep l'encàrrec de fer la versió castellana i posar pròleg a l'Atlas of advances in surgical techniques, obra d'EJ Beattie i SJ Economou que s'edita als Estats Units on, en aquell moment, té un gran èxit per la metòdica exposició de les noves tècniques quirúrgiques que, a més, van acompanyades d'uns dibuixos didàctics. També, el 1979, tradueix Exenterative surgery ofthe pelvis, llibre dels cirurgians americans JS Spratt, I Harvey i R Butcher.

A banda d'aquesta vocació quirúrgica, Manuel Sarró manté una estreta relació amb el món artístic i pertany a la cèlebre penya barcelonina 'La Punyalada', grup al qual ja pertanyia el pare i del qual en formen part bona part dels artistes catalans. Hi ha pintors, escultors i escriptors com Guillem Diaz-Plaja i Enric Jardí, periodistes com Sempronio i Josep Maria Cadena però també professionals lliberals i altres com el degà dels Notaris de Barcelona, Raimón Noguera. Cada tarda de dissabte, la Penya es reuneix a La Punyada, el restaurant que dóna nom al grup que s'ubicava al Passeig de Gràcia cantonada amb la Diagonal des del 1955 fins al 1998. En aquestes tertúlies, Manuel Sarró fa amistat, entre altres, amb Camilo José Cela. El 1977, demana a l'escriptor gallec que faci el discurs inaugural del Curs Anual de la Societat Catalana de Cirurgia i el titula Pícaros, clérigos, caballeros y otras falacias, y su reflejo literario en los siglos XVI-XVII. La importància d'aquestes vivències amb la penya, duen Manuel Sarró a escriure un llibret que titula Penya La Punyalada. Records d'un tertulià 1976-1998 que publica el 2014.

Bon esportista i especialment bon nedador de llargues distàncies, Manuel Sarró li agrada la pràctica de l'esport però li agrada encara més recordar la promesa complida de fer nedant la Travessia del Port de Barcelona si aconseguia aprovar unes oposicions estatals. Animat, més tard, també fa la Travessa de l'Estany de Banyoles i, quan compleix cinquanta anys, neda des de les Illes Formigues a Calella de Palafrugell.

Casat amb Carme Alonso, dels tres fills que té el matrimoni, el fill gran és Manuel Sarró Alonso, especialista en Cirurgia General i de l'Aparell Digestiu com el pare alhora que continuador de la cinquena generació de Metges Sarró.

Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC) des del 1964, Premi Lluís Sayé del 2007 pel treball Profesor P. Piulachs, catedràctic de cirurgia de la Facultat de Medicina de Barcelona. Memoria de 25 anys de col·laboració (1951-1976) i Premi a l'Excel·lència Professional del CoMB del 2016 en reconeixement a l'activitat quirúrgica realitzada al llarg de la seva dilatada carrera a l'Hospital Clínic de Barcelona. Pòstumament, Manuel Sarró i Palau és objecte d'una sessió necrològica a la Reial Acadèmia que llegeix la doctora Edelmira Domènech.