Galeria de metges

Fill d’una família benestant dedicada a la manufactura de la llana de Torelló, estudia a Osca i obté el títol de batxiller el 1755. Però, malgrat que Osca té una Facultat de Medicina, se’n va a la Universitat de Cervera i es doctora el 1762. El mateix any, guanya una oposició per cobrir una plaça de metge substitut a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona on hi exerceix en Carles Vicens Rossell, oncle seu, que li fa de mentor. L’any 1769, quan aquest mor, Balmas ocupa definitivament la plaça.

El mateix any, entra a la Junta de Sanitat de Barcelona. S’hi està durant 20 anys fent múltiples informes sanitaris sobre diferents temes de salut pública per a les autoritats municipals. Pau Balmas creu en la relació directe entre les malalties i el medi ambient i aquest convenciment el condueix a establir un reguitzell de denúncies, particularment, sobre: 1. La deficiència de la xarxa de clavegueram, clarament insuficient per una ciutat com Barcelona, 2. Les emanacions provinents de les tombes escampades pels nombrosos cementiris de la ciutat, un al costat de cada església, 3. El costum de regar els horts amb aigua barrejada amb aigües fecals sota la creença que feien d’abonament, i 4. La contaminació de l’aire per la gran quantitat de fàbriques instal·lades dins la ciutat.

En el període 1776-1779, el prestigi de Balmas -convertit en un dels metges més actius a la Barcelona de l’època i en home ric- el duu a formar part del Tribunal del Protomedicat, responsable entre d’altres funcions, d’examinar els aspirants a exercir la Medicina, la Cirurgia o la Farmàcia. Juntament amb altres metges destacats de la ciutat, funda l’Acadèmia Mèdico-Pràctica, que més tard esdevindrà la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. La nova institució pretén renovar els mètodes d’estudi, facilitant el compartiment de les experiències clíniques i la recopilació de les seves observacions per fer-les útils al major nombre possible de metges.

Com a bon metge de la Il·lustració, Pau Balmas s’interessa per altres disciplines científiques. Entre d’altres, la Botànica el porta a inscriure’s a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i de les Arts on és nomenat director de la secció d’aquesta branca en els períodes del 1765 al 1773 i del 1777 al 1785.