Galeria de metges

Germà petit de Francesc Sunyer i Capdevila, també, estudia Medicina a la Universitat de Barcelona i es llicencia el 1866. D’estudiant, és redactor del diari El Ampurdanés. Acabada la carrera, obre un consultori a Figueres. El 1872, llegeix la seva tesi de doctorat De los tubérculos.

De ben jove, s’interessa per la política i es converteix en un dels màxims dirigents dels federals de Figueres. Durant la Revolució del 1868, és el secretari de la Junta Revolucionària de Figueres. S’estableix a Barcelona on és elegit diputat provincial. En el període del 1871 al 1873, és vicepresident de la Diputació de Girona. A les eleccions constituents espanyoles del 1873, convocades pel president Estanislau Figueres per tal d’elaborar una nova Constitució, Sunyer i Capdevila és elegit diputat per Olot. El 1874, quan es produeix el cop d’estat del general Pavía que acaba amb la Primera República Espanyola, descoratjat, decideix anar-se’n a l’exili, marxant de Madrid directament a Cadis per embarcar cap a l’Argentina.

Desembarca a l’Uruguai on ha de revalidar el títol de metge però, aviat, guanya per concurs la càtedra de Fisiologia i participa en la fundació de la Facultat de Medicina de Montevideo, creada el desembre del 1875. Francesc Sunyer és nomenat primer degà de la nova Facultat de Medicina de Montevideo i ha d’organitzar el primer pla d’estudis i el reglament dels cursos i exàmens. El seu casament amb Rosalia Vilamajor i Subirà, una noia de Montevideo filla d’una família benestant d’origen català, li obre les portes de la bona societat de l’Uruguai i afavoreix el seu èxit professional.

L’any 1877, Francesc Sunyer i Capdevila és un dels fundadors i director del Boletín de la Sociedad Ciencias y Artes. L’any 1878, quan decideix tornar a Catalunya, el substitueix en el deganat el catedràtic d’Anatomia, Julio Jurkowski. Empès pels seus ideals republicans federalistes, torna a Figueres i és elegit president del Comitè i del Grup Lliurepensador de la capital empordanesa. L’any 1888, en el marc de l’Exposició Universal de Barcelona, participa al Congrés de Ciències Mèdiques de Barcelona. Un any després, però, se’n torna a l’Uruguai definitivament tot i que l’enyorança i les seves conviccions polítiques fan que torni en diferents moments a Catalunya com en les Eleccions Constituents del 1907 quan és elegit senador malgrat no arriba a recollir mai l’acta.

Membre del Club Español de Montevideo, és elegit president del 1891 al 1893. L’any 1909, a la mateixa capital, l’any 1909, funda l’Hospital Sanatorio Español. Francesc Sunyer n’és el president i director fins al 1916. Igualment, de la revista uruguaiana El Compilador Médico, que dirigeix fins a la seva mort.