Galeria de metges

Comença els estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona l’any 1933, desprès d’haver cursat el batxillerat de forma brillant i obtenir matrícula d’honor en gairebé totes les assignatures. La Guerra Civil l’interromp la carrera però la reprèn el 1939 i acaba el 1942 amb premi extraordinari. Durant els estudis, Santiago Vidal Sivilla és alumne intern a la càtedra de Patologia i Clínica Mèdica del professor Ferrer Solervicens i, després, és metge de guàrdia a l’Hospital Clínic. El 1945, obté a Madrid el grau de doctor amb la tesi La anestesia de los esplácnicos en el tratamiento de algunas nefropatias médicas. Resultados clínicos y estudio experimental.

Inicialment, Vidal Sivilla vol especialitzar com a internista però accepta el nomenament de professor auxiliar de Fisiologia i Bioquímica per suplir la manca de col·laboradors amb què es troba el catedràtic d’aquesta assignatura Juan Jiménez Vargas, demostrant la ferma voluntat de servir a la universitat que ha adquirit del seu mestre Ferrer Solervicens. Més endavant, per formar-se millor en la matèria, fa estades als Instituts de Fisiologia de les Universitats alemanyes d’Heidelberg i de Mainz i, també, a Londres.

El 1957, obté la càtedra de la Universitat de Cadis i, dos anys després, guanya el concurs de trasllat a la Universitat de Barcelona quan Jiménez Vargas passa a la Universitat de Navarra. Es troba amb un servei molt poc dotat però, malgrat la pobresa de recursos, aconsegueix reconstruir un laboratori digne que li permet dedicar-se a fer una recerca activa en el camp de l’enzimologia i del metabolisme dels lípids i de les proteïnes així com en la fisiologia de l’esport, que en aquell moment era un camp molt poc explorat. Director de nombroses tesis doctorals, publica un gran nombre de treballs i forma un excel·lent equip d’investigadors, molts dels quals aconseguiran una càtedra de Bioquímica i Fisiologia.

S’interessa per la Història de la Medicina i bona prova n’és una excel·lent biografia d’August Pi Sunyer i la seva publicació de diversos obituaris dels membres de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC), que ens ha permès disposar d’una valuosa informació d'aquests personatges.

El 1981, és elegit membre de la RAMC i el seu discurs d’ingrés tracta de la Regulación de la expresión genètica i diferenciación celular en los organismos eucariotas.

L’any 1972, en homenatge al doctor Vidal Sivilla, l’Ajuntament de Talarn dóna el seu nom a la principal plaça del poble.