Galeria de metges

Fill de Francesc Puig Vilar i de Maria Says –així s’escrivia el seu cognom- de Verges, acaba el batxillerat a Girona el 1879 per estudiar a la Facultat de Medicina de Barcelona on, havent estat alumne practicant en el darrer curs a l’Hospital del Sagrat Cor, es llicencia el 1886. Els primers anys d’activitat assistencial, fa de metge de capçalera al Prat de Llobregat. Després, des del 1890, s’estableix a Barcelona per treballar a l’Hospital del Sagrat Cor, al servei de Malalties Generals que dirigeix Joan Anguera Caylà. El 1900, deixa el càrrec quan el nomenen director del Servei de Medicina General, que ha pres el nom de Policlínica. A partir del 1907, s’encarrega, de manera interina, de la direcció del Servei de Medicina Interna i, des del 1928, com a metge primer quan ja ha mort Salvador Cardenal.

El seu compromís amb el catalanisme polític conservador arrenca amb la signatura del Missatge a la Reina Regent per la defensa de l’autonomia política de Catalunya del 1888. Puig i Sais és delegat de la Unió Catalanista els anys 1901 i 1904. Presideix i impulsa la lluita cultural de la comissió organitzadora del Primer Congrés Universitari Català el 1903. També, del Segon Congrés que se celebra el 1918 on, a més, presenta la ponència Organització dels estudis de medicina i odontologia. Forma part dels organitzadors del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana del 1906 mentre que, en aquesta línia, el 1908, pronuncia el discurs inaugural de la Societat Medicofarmacèutica de Sant Cosme i Sant Damià: Natalitat i Renaixença a Catalunya.

Militant dels sectors més catalanistes de la Lliga, Hermenenild Puig Sais s’adhereix a Acció Catalana, nou partit que es presenta en solitari a les Eleccions Provincials del 10 de juny de 1923. Surt escollit diputat per Barcelona i de la Mancomunitat de Catalunya, on encapçala la Comissió d’Interessos Generals. La seva incursió política, però, resulta efímera a causa del cop d’Estat de Primo de Rivera pocs mesos després. L’any 1930, és un dels signants del Manifest d’Acció Catalana en un intent de ressorgiment del partit al final de la Dictadura.

Puig i Sais exerceix el càrrec de tresorer de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya des del 1900 fins al 1914, moment en què és escollit president fins al 1916. Forma part del nucli mèdic que organitza la creació del Sindicat de Metges de Catalunya, institució de la que n’esdevé el primer president des del 1920 al 1927. Tant al Sindicat com en la construcció del Casal del Metge, el lideratge de Puig Sais és fonamental, com més tard ho és el president Josep Moll. També, és membre de l’Associació General de Metges de Llengua Catalana, institució que presideix el 1932 i que el nomena president del 8è Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana que té lloc a Barcelona el 1934. De fet, participa de manera molt activa a la major part dels congressos d’aquesta associació. En aquest període, col·labora en la redacció de termes mèdics del Diccionari de Medicina de Manuel Corachan així com en algunes revistes mèdiques catalanes com El Criterio Católico de las Ciencias Médicas o el Boletín de la Asociación de Médicos de Reus. La trajectòria mèdica i d’actiu treball sobre l’organització i defensa professional dels interessos dels metges catalans es pot seguir a partir dels articles que publica a Annals de Medicina i al Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya.

Contrari al neomalthusianisme, considerava necessari fomentar la natalitat a Catalunya “per no estar en inferioritat de condicions de lluitar contra la resta d’Espanya” (sic). Soci del Centre Excursionista de Catalunya, Puig Sais té molta afició a fer excursions i a practicar l’esport. Fou un dels promotors de la fundació del Club Natació Barcelona, institució pionera en la pràctica esportiva a Barcelona.

Quan esclata la Guerra, Puig i Sais és ja un home gran, proper als vuitanta anys. Mor a conseqüència d’un accident el 31 de maig de 1941. En vida, rep l’homenatge del Sindicat de Metges de Catalunya que, en cessar en la presidència, descobreix un bust en honor al seu primer president i instaura un premi amb el seu nom. També, l’any 1930, l’Ajuntament d’Albons dóna el seu nom a l’antic carrer Ragomí que acull la casa natal del doctor Hermenegild Puig Sais. És oncle del reconegut cirurgià Joan Puig-Sureda Sais, que acabada la carrera passa un temps de formació a L’Hospital del Sagrat Cor al costat del seu oncle.

La majoria de biògrafs d'Hermenegild Puig Sais, destaquen que, a més de ser un dels artífexs de l’organització i fundació del Sindicat de Metges de Catalunya, el seu paper és clau en la cohesió cívica i professional dels metges a Catalunya.