Galeria de metges

En Sebastià Prat Gual o Sebastià Prat-Gual Gomis, com algunes fonts escrites esmenten tant a ell com als seus germans, és fill de Jeroni Prat Gomis i Caterina, descendent d'una família d'apotecaris establerta a Banyoles, segons consta al Llibre de comptes de la Botiga de Francesch Prat Appotecari de Bañolas. La tradició apotecaria familiar, la continua un dels germans, Jeroni, però Sebastià estudia Medicina tot i que es desconeix si ho fa a la Universitat de Cervera o al recent creat Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Sí és té constància de la seva arribada a Colòmbia i de la convalidació dels seus títols de Medicina i Cirurgia al Cabildo de Medellín l’any 1790 poc abans de morir.

Es desconeixen els motius del viatge de Sebastià Prat Gual a l’antiga colònia espanyola de Nova Granada però se sap que l’any 1774, exerceix a la ciutat boliviana de Potosí i s’hi està uns anys fins al 1778. Abans, s’ha casat amb Josefa Fernández Caballero, nascuda a Bogotà, ciutat en què el metge català és un dels pocs facultatius amb llicència autoritzada per exercir. El 1778, la família es trasllada a l’actual Colòmbia. Inicialment, exerceix a Popayán i, més tard, a Mariquita, Ibagué i Cartago. Fins al 1784, que s’estableix a Honda, al departament de Tolima, una ciutat que, des del 1771, compta amb l’Hospital Sant Joan de Deu construït per ordre de Carles III d’Espanya i del governador de Nova Granada.

L’any 1789, el virrei Francisco Gil y Lemus nomena Sebastià Prat comissionat per anar a fer un reconeixement epidèmic de la malaltia de la Lepra, coneguda el Mal de Sant Llàtzer, als municipis santanderins d’El Socorro i San Gil. Prat Gual arriba a diagnosticar un total de 66 malalts de lepra i 5 infectats dubtosos, coincidint amb altres informes precedents que aconsellen la construcció d’un Hospital de Leprosos a la zona afectada.

L'any 1790, s’estableix a Medellín on mor dos anys després quan només té 52 anys. Un any abans, deixa fet el seu testament.