Galeria de metges

Filla del catedràtic Antonio Vila Nadal -catedràtic d’Història Natural a Santiago de Compostela el 1900, a Salamanca el 1904 i a Barcelona del 1912 al 1933- i germana dels metges Eugeni Vila Coro (1889-1966) i del reconegut oftalmòleg Antoni Vila Coro. Una altra germana, Mercè és farmacèutica mentre que Josep Maria és advocat. Avemaria fa el batxillerat a l’Institut Balmes de Barcelona i l'acaba el 1926. Membre de l'Associació d'Estudiants Lliures i vocal de la seva junta el 1934. Comença la carrera a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona el 1925 on hi fa els tres primers cursos. Després, del 1933 fins al 1939, fa els altres cursos a Sevilla, Madrid i Salamanca. Durant els anys de Guerra, Avemaria presta ajuda als hospitals militaritzats dels llocs on viu però, el 1938, torna a Barcelona i fa el darrer curs de Medicina com a alumna interna per oposició de l’Hospital Clínic, fet que li permet acabar la carrera i llicenciar-se el 1939.

Col·legiada el 1940, Avemaria Vila Coro obté una beca pensionada per ampliar estudis a Alemanya al Servei del Prof. Hofmaier a l’Institut Kaiser Wilhelm de Berlin. De nou a Barcelona, entra al Servei de Pediatria del professor Ramos de l’Hospital Clínic i es fa càrrec de la Sala de Lactants fins al 1943, moment en que guanya la plaça de metgessa interna per oposició i la nomenen professora ajudant de la càtedra de Pediatria.

Paralel·lament, fa de metgessa a l’Obra d'Auxili Social on la seva labor és molt valorada perquè coincideix amb una reducció de la morbiditat i de la mortalitat dels nens que atenen als “Hogares Cuna”.

El 1944, però, morts els pares, marxa a la Guinea Espanyola com a metgessa missionera. Va a la Missió Catòlica de Nkue-fulan, fundada pels pares claretians. Avemaria Vila Coro hi crea un Institut Mèdic que té un orfenat, un petit hospital, una escola d'infermeres i un dispensari. És el primer centre d’aquesta naturalesa creat en una missió catòlica i ella el duu en solitari comptant només amb el finançament econòmic d’amics i familiars a més de l’ajut d’alguns laboratoris que, convençuts per ell mateixa, li fan donació de medicaments a l’Institut. Rep també la donació personal d’un aparell de RX de marca Phillips per part del cap de l’Estat però, com que la Missió no hi ha electricitat, aconsegueix que l’empresa li regali un grup electrògen per fer funcionar l’aparell.

L'obra d'Avemaria Vila Coro a la Guinea Equatorial no és limita a l’atenció dels malalts i dels nens que acudeixen al seu centre. A més, ella fa moltes visites a les cases de pacients i travessa la selva en bicicleta fins arribar als poblats més remots de la colònia espanyola. Tot sovint, contrau malalties tropicals com el paludisme i la filariosi , malalties amb seqüeles que, finalment, són el motiu del seu obligat retorn a Espanya. Consta que la seva decisió de deixar l'Hospital, causa una commoció entre els indígenes que ha atès durant nou anys.

Tot i que la seva estada a l’Àfrica té un sentit missioner i mèdic, la doctora Vila Coro no abandona mai l’esperit científic adquirit al Clínic de Barcelona tant la seva estada a la càtedra del professor Ramos com les sessions clíniques que fa al Servei de Medicina Clínica d’Agustí Pedro Pons. Encara el 1951, com a alumna pensionada, torna a viatjar a Alemanya. Aquest cop a Hamburg per fer un curs a l'Institut Tropical i, l'any següent, es doctora amb la tesi Natalidad, mortalidad, morbilidad y desarrollo del niño pamue en la Guniea continental española. Així és que, els mesos de descans que pren cada dos anys mentre és a Guinea, Avemaria Vila Coro escriu diversos articles antropològics i mèdics. El 1944, combat aferrissadament les teories racistes d’uns investigadors espanyols del CSIC que publiquen al llibre Capacidad mental del negro amb el que, després d’haver viatjat a la Guinea Espanyola, pretenen demostrar la inferioritat intel·lectual dels negres en relació als blancs.

Avemaria Vila Coro s’està nou anys a Guinea Espanyola fins al 1953, que torna a Barcelona no vol exercir privadament i ingressa com a ajudant de classes pràctiques a la Facultat de Medicina. A la vegada, el 1954, obté una plaça de Pediatria del SOE i l'ocupa fins al 1964, moment en que guanya la plaça de pediatre a l’Hospital Municipal de Ciutadella, a Menorca, on no pot exercir gaire temps perquè mor al cap de pocs mesos.

Només preocupada per les obres socials, Avemaria Vila Coro no va voler mai cap tipus de reconeixement i preferia l’anonimat en la seva vida personal. Mor sobtadament el 1965, atribuint-se la causa de la mort a la filariasi que patia.