Biografia
Fill d’un farmacèutic d'El Pla, segueix els estudis secundaris a l’Institut de Tarragona i la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona, què comença el 1925 i es llicencia el 1932. Es forma com a psiquiatre amb Emili Mira a l’Institut Pere Mata de Reus on hi ingressa per concurs el 1933. Quan comença la Guerra Civil s’enllista als Serveis Psiquiàtrics Militars del IV cos de l’exèrcit republicà que li atorga el grau de capità. El 1937, publica dos articles sobre la patologia psiquiàtrica causada pels conflictes bèl·lics.
Acabada la Guerra espanyola, Josep Solanes s’exilia a França. Es matricula a la Universitat de Toulouse on obté el títol que li permet ensenyar llengua francesa. El 1944, el nomenen metge intern de l’Hospital Psiquiàtric de Rodez (Avairon) on coneix i es fa amic del poeta Antonin Artaud. Del 1945 al 1946, passa a l’Hospital Psiquiàtric de Sante Anne de París com a metge intern on rep formació d’un psiquiatre polonès nacionalitzat francès, Eugène Minkowski, fundador de la fenomenologia psiquiàtrica. Després fins al 1949, treballa a una Clínica de Blois fins que embarca cap Amèrica del Sud.
El mateix 1949, amb un contracte del Ministeri de Sanitat i Assistència Social, arriba a Veneçuela per per dirigir la Colònia Psiquiàtrica de Anaré. A partir del 1952, fa de metge en cap de la moderna Colònia Psiquiàtrica de Bárbula a l’ estat venessolà de Carabobo on hi treballa fins a la seva jubilació l’any 1977. A Veneçuela, Solanes i Vilapreñó patrocina la creació de la publicació periòdica Nanacinder (1954-1961) oberta a la col·laboració de tots aquells disposats a escriure-hi fins i tot als pacients en representar un important estímul d’introspecció curativa.
L’any 1959, Josep Solanes és nomenat professor de la càtedra de Psicologia Mèdica de la Universitat de Carabobo a la ciutat veneçolana de València i, el 1967, catedràtic ocupant el càrrec fins a la seva jubilació l’any 1982. Abans, entre 1951-1963, havia ocupat la càtedra de Psicologia i Higiene Mental de l’ Escola d’Infermeres. El 1979, accepta ser cap del departament de Salut Mental de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat de Carabobo i es converteix en tot un símbol i referent d’aquesta Universitat on compta amb nombrosos deixebles, molts d’ells, anys després, catedràtics de diferents universitats americanes. Josep Solanes i Vilapreñó és responsable de la implantació de diverses tècniques d’atenció psiquiàtrica com, per exemple, la teràpia ocupacional de la que n’és l’impulsor a Veneçuela.
Molt apreciat per les seves dots d’humanista, el professor Solanes cultiva disciplines afins a l’ètica, la literatura, l’ art i la semiòtica. Acadèmic electe de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya l’any 1989, és elegit president de la Sociedad Venezolana de Psiquiatría.
MBC
