Galeria de metges

Neix a Granada el 8 d'octubre de 1926, fill d’un farmacèutic militar. A 17 anys, després d'acabar el batxillerat a Salamanca, la família s’instal·la a Barcelona. Obté la llicenciatura a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, 1952.

Durant la seva carrera universitària, Jesús Galilea és extraordinàriament actiu en el camp dels esports, aconseguint molts premis i reconeixements. Assoleix els de campió universitari de Catalunya d'handbol d'onze (1946-1949) i de set (1950-1952), també campió universitari d'Espanya d'onze (1947, 1948) i subcampió d'Espanya d'onze (1948, 1949). En atletisme és campió universitari de Catalunya en 400 metres llisos (1949). Durant els anys 1953 i 1957, és delegat d'esports del Sindicato Español Universitario (SEU) de Barcelona. També forma i entrena un equip femení d'handbol de la Facultat de Farmàcia.

Dirigeix la seva vocació professional cap a la medicina de l'esport, conscient que en aquest camp hi havia molt per fer. Malgrat les grans figures catalanes de la medicina preventiva i la traumatologia, Galilea s’assabenta de les mancances sobre l'atenció clínica a l'esportista. Aprofundeix en el coneixement d'aquesta especialitat, s'hi dedica plenament i proposa canvis innovadors.

És elegit assessor de la Federació Catalana d’Atletisme de 1958 a 1962. Gràcies a aquesta trajectòria, és nomenat director del Centre de Medicina de l’Esport de la Residència Blume (1962-1973), on aglutina una generació de metges que impulsen de manera definitiva la medicina de l’esport a Catalunya. La tasca diària en aquest centre d’investigació li fa veure la necessitat de crear un òrgan de comunicació per difondre els estudis aplicats a les ciències de l’esport. Per això, el 1964 juntament amb Josep Estruch, funda la revista Apuntes de Medicina del Deporte. Posteriorment, la publicació s'actualitza i adopta la presentació bilingüe, quan comença a ser editada per la Direcció General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, entre 1980 i 1981, i finalment és electrònica.

El 1971, obté la titulació d'especialista en “Medicina de la Educación Física y el Deporte”. Poc després és nomenat cap dels serveis mèdics de la delegació espanyola dels Jocs Olímpics de Munic (1972). El 1975, és el primer director de l’Instituto Nacional de Educación Física (INEF) en crear-se l’organització i membre de la seva junta rectora de 1981 a 1996. També ostenta el càrrec de cap de la Secció de Medicina de l'Esport de la Direcció General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya de 1986 a 1991 i de cap del departament de recerca del Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR).

La seva tasca en el món de la medicina esportiva és reconeguda per diverses institucions medico-esportives. Aquest reconeixement li val la designació com a membre de la Comisión Nacional de Especialidades (1983-1997), membre de la comissió mèdica del comitè organitzador Olímpic Barcelona'92 (COO-B'92), membre numerari de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport (1989) i president de la mateixa societat de 1991 a 1993.

Assisteix a molts congressos científics i és autor d’un nombre important de publicacions.

Entre els seus premis i guardons cal esmentar la medalla de plata al mèrit esportiu de la Delegación Nacional de Deportes (1957), la medalla d’argent al mèrit esportiu de la Diputació de Barcelona (1973), els anells olímpics d'or del Comitè Olímpic Internacional (1993), la medalla d'argent del Groupement Latin et Mediterraneen de Medicine du Sport i la medalla de bronze de la Reial Orde del Mèrit Esportiu (2013).

Jesús Galilea mor a 96 anys després d’una vida dedicada a l’esport i a la innovació en la prevenció i tractament de les malalties i lesions derivades de l'exercici físic.

Casat amb M. Ángeles Ballarini Vila té tres fills, dels quals el gran també és metge de l’esport Piero Galilea Ballarini.