Galeria de metges

Nascut a Cardona (Bages), fill del metge solsoní Raimon Golferichs i Fàbregas. Macari Golferichs i Coma es llicencià en medicina a Barcelona el 1854 i es doctorà a Madrid el 1869. Inicià l’exercici professional a la consulta de la Ronda Universitat número 30 i, posteriorment Rambla dels Estudis número 8. S’especialitzà en obstetrícia, àmbit en què desenvolupà la pràctica clínica i la docència com a professor auxiliar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

El 27 de desembre de 1897 fou elegit segon president del Col·legi de Metges de Barcelona, càrrec que ocupà fins al 1903, abans ocupà la vicepresidència 1a amb Joaquim Bonet Amigó. El seu mandat coincidí amb l’aprovació de la col·legiació obligatòria de metges i farmacèutics, el 12 d’abril de 1898, mesura que defensà amb convicció tot i l’oposició de figures com Bartomeu Robert, Salvador Cardenal i Àlvar Esquerdo. Golferichs i la seva junta organitzen materialment l’entitat i els seus primers actes públics amb poc suport moral i limitats recursos per les dificultats econòmiques. Aquests són anys de controvèrsia per la col·legiació o no obligatòria. Finalment el 1901, s’aprovaren els nous estatuts amb la mateixa junta, malgrat que els metges republicans restaren al marge, en aquesta junta hi participaren figures d’aquesta adscripció, com el Dr. Gil Saltor Savall, fet que aportà pluralisme i equilibri polític a la institució. Entre les seves aportacions més rellevants al col·legi de Macari Golferichs destaca la

lluita per la inclusió de l’intrusisme al Codi Penal, establiment de contactes amb l’organització col·legial estatal d’àmbit estatal i el foment per la creació d’una mutualitat mèdica, destinada a protegir i reforçar la solidaritat dins del col·lectiu.

La capitalitat barcelonina, consolidada amb l’agregació dels pobles del Pla (1897), un fita clau en l’àmbit sanitari, que donà més protagonisme als metges municipals, que seguiren sotmesos als interessos polítics de l’Ajuntament de Barcelona. En aquest context, el regeneracionisme posterior a 1898 cristal·litzà en reformes corporatives —com l’esmentada col·legiació obligatòria— i en mobilitzacions cíviques com la vaga de contribuents de 1899, que desembocaren en un nou escenari polític i social a Catalunya a partir de 1901.

Casat amb Carolina Losada i Blanco, tenen quatre fills, Montserrat, Carme, Clara i Macario Golferichs i Losada (1866–1938), enginyer i mecenes vinculat al modernisme i a la recuperació del patrimoni cultural.

Golferichs i Coma morí a Barcelona l’any 1917. L’esquela publicada a La Vanguardia (21 de març) el recorda com un metge i ciutadà respectat, reconegut per la societat barcelonina.

La seva trajectòria reflecteix la combinació de tradició mèdica i compromís cívic que caracteritzà moltes famílies barcelonines de la seva època.