Galeria de metges

Agustí Gómez i Gómez va néixer a Fortuna (de fet, al seu balneari), província de Múrcia, el 19 d’octubre de 1900. La seva família era originària de Valdepeñas, on el seu pare regentava un negoci tèxtil familiar. Va cursar el batxillerat a Ciudad Real (1916). Amb la voluntat d’estudiar medicina, va decidir anar a Barcelona. El seu pare tenia proveïdors tèxtils al Vallès, fet que va facilitar la seva decisió. A principis del segle XX, el trajecte en tren “el Sevillano” fins a Barcelona durava prop de vint hores.

Va arribar a Barcelona a disset anys per estudiar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar l’any 1923 amb uns resultats acadèmics brillants: 25 matrícules d’honor i el Premi Extraordinari de Llicenciatura.

Aquests èxits el portaren a ser inclòs en el prestigiós “Libro de Honor de los Alumnos Distinguidos de la Universidad Literaria de Barcelona”. L’any 1929, el rei Alfons XIII li va concedir la Cruz de Caballero de la Orden Civil de Alfonso XII en reconeixement dels seus mèrits acadèmics.

Durant aquells anys, es va formar en una promoció excepcional amb figures destacades de la medicina amb Josep Antoni Barraquer, Pere Nubiola, Jaume Peyrí, August Pi Sunyer, Ramon Torres Casanovas, Joaquim Trias Pujol, entre altres. Fora de la facultat, va coincidir amb figures com els doctors: Josep Trueta, Francesc Gallart, Hermenegild Arruga o Ignasi Barraquer.

Va ser deixeble i ajudant del professor Ramón Torres. En morir prematurament aquest últim, Dr. Gómez i Gómez va continuar a la càtedra, posteriorment ocupada per Antoni Trias Pujol. També va guanyar oposicions per una plaça de metge de guàrdia de cirurgia a l’Hospital Clínic, càrrec que va exercir durant quatre anys a partir de 1925.El 28 de juliol de 1925, va ser nomenat metge municipal supernumerari de l’Ajuntament de Barcelona, i el 1943 va passar a ser metge numerari.

El 1939, va guanyar les oposicions a professor adjunt de la Càtedra d’Anatomia, on va exercir fins al 1955, deixant una forta empremta en els seus alumnes.

Durant la Guerra Civil, va ser el segon del Dr. Joaquim Trias Pujol en una unitat quirúrgica hospitalària. Quan aquest es va exiliar, el Dr. Gómez i Gómez va assumir la responsabilitat del servei, fet pel qual va ser depurat. Tot i això, va ser exculpat tres mesos després gràcies al suport dels doctors Agustí Pedro Pons i Pere Piulachs, amb qui mantenia una estreta relació professional i personal.

Molt interessat per l’embriologia, es va doctorar amb la tesi: “El desarrollo de la transcavidad de los epiplones”. La seva investigació el va portar a una constatació innovadora: l’estómac de l’embrió humà no efectua la rotació de 90° tal com plantejava l’embriologia clàssica. Aquesta troballa no només va tenir una gran rellevància teòrica, sinó que va derivar en una aplicació pràctica fonamental: la seva maniobra anatòmica, que permetia accedir als òrgans peritoneals supramesocòlics de manera més ràpida i segura. Aquesta maniobra va ser objecte d’estudi en “Lecciones de patología quirúrgica” del Dr. Piulachs, consolidant-ne la importància en la cirurgia abdominal.

L’any 1949, va ser nomenat acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (RAMB). La seva primera intervenció a la RAMB va ser amb el treball: “Contribución al estudio de la bolsa hepato-entérica; primer esbozo de la transcavidad de los epiplones”. El 15 de desembre de 1957, va ser escollit acadèmic numerari amb el discurs d’ingrés, titulat: “Estudio del sistema linfático del estómago para la cirugía del cáncer gástrico”. Els seus padrins van ser els acadèmics Lluís Trias de Bes i Antoni Puigvert. A la RAMB, va exercir com a secretari d’actes (1963-1971), tresorer (1975-1981) i vicepresident interí (1979).

El Dr. Gómez i Gómez va realitzar nombrosos estudis embriològics orientats a la pràctica quirúrgica. El 1950, va descriure la seva maniobra anatòmica. Fet que li va valer el Premi de l’Ajuntament de Barcelona el 1951.

L’any 1952, va rebre el Premio Ramón y Cajal pel seu treball: “El estómago del embrión humano no efectúa la rotación de 90°”, atorgat pel Patronato Santiago Ramón y Cajal del Consejo Superior de Investigacions Científicas (CSIC).

Va finalitzar la seva carrera hospitalària com a director de l’Hospital de l’Esperança.

En l’àmbit personal, va ser metge personal de la famosa cantant, cupletista i actriu Raquel Meller, a qui va atendre en la seva darrera malaltia el juliol de 1962, fet que va tenir una notable ressonància a la premsa de l’època.

El Dr. Agustí Gómez i Gómez va morir a Barcelona el 26 de març de 1981. Estava casat amb Àngels Fargas Juny, filla d’un empresari català, i van tenir tres filles, cap de les quals es va dedicar a la medicina. Entre els seus amics metges destacaven els doctors Antoni Caralps, Moisès Broggi, Pere Mas Oliver, Lluís Trias de Bes, Bel·larmí Rodriguez Arias, Salvador Gil Vernet, Agustí Pedro Pons entre altres, així com molts dels seus antics alumnes, que li tenien un gran afecte personal i professional.