Galeria de metges

Agustí Gómez neix a un poble de Múrcia i fa el batxillerat a Ciudad Real. El primer contacte amb Catalunya el va tenir quan arriba a Barcelona a setze anys per estudiar a la Facultat de Medicina, on es va llicenciar l’any 1923. Gómez tingué uns resultats acadèmics brillants amb vint-i-cinc matrícules d’honor i premi extraordinari de llicenciatura. Aquests resultats el portaren a ser inclòs en el prestigiós “Libro de Honor de los Alumnos Distinguidos de la Universidad Literaria de Barcelona”. L’any 1929, el rei Alfons XIII li va concedir la Cruz de Caballero de la Orden Civil de Alfonso XII per aquest mèrit.

Va ser deixeble i ajudant del professor de cirurgia Ramon Torres Casanovas i es doctorà amb la tesi “El desarrollo de la transcavidad de los epiplones” el 1950. Quan el Dr. Torres Casanovas es va jubilar Agustí Gómez va continuar a la càtedra, ara ocupada per Antoni Trias Pujol.

Molt interessat per l’embriologia, el 1939 va guanyar les oposicions a professor adjunt de la Càtedra d’Anatomia, lloc on va estar fins al 1955. També ocupà durant quatre anys una plaça de metge de guàrdia de cirurgia de l’Hospital Clínic, després de guanyar l’oposició l’any 1925. A més a més, va ser metge del Consolat de Veneçuela.

L’any 1949 fou nomenat acadèmic corresponent de la Real Academia de Medicina de Barcelona (RAMB). La seva primera intervenció a l’acadèmia fou el 15 de novembre de 1949 amb el treball “Contribución al estudio de la bolsa hepato-entérica; primer esbozo de la transcavidad de los epiplones”. El 15 de desembre de 1957 fou escollit acadèmic numerari. En la seva presa de possessió va llegir el discurs “Estudio del sistema linfático del estómago para la cirugía del cáncer gástrico”, discurs contestat per l’acadèmic Jaume Pujiula Dilmé. Gómez va ocupar la vacant que va deixar Ramon San Ricart. A la RAMB fou secretari d’actes de 1963 a 1971, tresorer de 1975 a 1981 i vicepresident interí, el 1979.

Gómez realitzà nombrosos estudis embriològics dirigits a orientar la pràctica quirúrgica. Fou especialment conegut per la descripció d’una maniobra d’accés als òrgans peritoneals supramesocòlics, de gran interès quirúrgic, que va publicar el 1950. L’any següent l’Ajuntament de Barcelona el va premiar per aquest descobriment. El 1952 va rebre el Premio Ramón y Cajal per l’obra “El estómago del embrión humano no efectúa la rotación de 90º”, atorgat pel Patronato Santiago Ramón y Cajal del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).

Durant molts anys, Gómez va ser el metge personal de la famosa cantant, cupletista i actriu Raquel Meller. Va atendre la cantant en la seva darrera malaltia, un accident vascular cerebral, conseqüència d’una cardiopatia que fou la causa del seu òbit, durant el juliol de 1962, un fet que va tenir notable ressonància a la premsa de l’època.