Idioma: Català | Castellano | English | Français traducido por Google translate

Actualitzacions

Salvador Vilaseca i Anguera

Novament l'atzar i, també, Viquipèdia ens han proporcionat l'oportunitat de donar a conèixer una imatge del jove estudiant de Medicina Salvador Vilaseca i Anguera a 20 anys, abans de convertir-se EN el metge forense i psiquiatre reusenc de renom, director de l’Institut Pere Mata, reconegut internacionalment per la seva gran obra com a arqueòleg i prehistoriador. Incloem, també, una caricatura d'autor desconegut que tot i de quan és encara molt jove, ja imprimeix els trets més personals i característics de Salvador Vilaseca.

Lluís Góngora i Joanicó

El 21 de desembre del 1889, ''La Esquella de la Torratxa'' tria el doctor Lluís Góngora i Joanicó com a ''Cap de Brot'' de portada. Això significa que aquesta revista satírica catalana reconeix l'excel·lència d'un personatge públic fins al punt de considerar-lo el millor emtre els del seu ram, és a dir, una eminència. Poc més de deu anys abans, Góngora ha estat el veritable fundador de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i és el primer president de la institució durant 1878-1880. En aquest període, l'Acadèmia es fusiona amb el Laboratori de Ciencies Mèdiques, creat el 1877. El 1882 és elegit president de l'Ateneu. Especialista en malalties de l’aparell respiratori, els diumenges, és conferenciant habitual a diversos fòrums públics per parlar sobre higiene i salut pública. L’any 1886, Góngora presideix la Comissió Tècnica de l'Ateneu per procurar la millora de la salut pública de Barcelona.

José Miguel i Martínez

Aquest cop mentre fem recerca, l'atzar ens ha dut fins a la caricatura del primer anestesista de l'Estat espanyol: el doctor José Miguel i Martínez. Inicialment, amb vocació de cirurgià es forma amb els germans Antoni i Joaquim Trias i Pujol a l'Hospital Clínic però, aviat, es decanta per l'Anestesiologia, especialitat emergent en la qual ha d'autoformar-se fins a esdevenir-ne un expert i publicar el primer ''Tratado de Anestesia'' l'any 1946. En aquest llibre, plasma els coneixements adquirits durant la Guerra Civil espanyola i a la 2a Guerra Mundial. Aquest mateix any, aprofita l'estada a Barcelona de Robert R Macintosh, professor d'Anestèsia a Oxford i director de la primera càtedra de l'especialitat de la història, per practicar amb l’inhalador que utilitza aquest metge al seu hospital amb elements derivats de l’aparell anglès i de la màscara d’Ombredanne.

Lluís Folch i Camarasa

Ja fa un temps, la família del doctor Lluís Folch i Camarasa ens va lliurar aquesta caricatura del jove psiquiatre, que s'esdevindrà un capdavanter de la Psiquiatria pediàtrica a Catalunya. L'autor, Xavier ? plasma amb pocs traços la forta personalitat i vitalitat de l'encara molt jove doctor Folch. L'autora d'aquesta biografia, la doctora Edelmira Domènech explica que ''impressiona la capacitat de treball de Lluís Folch, el seu gran optimisme i la seva fermesa. Gran comunicador, dóna infinitat de conferències i sempre omple la sala de gom a gom. Creador del Servei de Psiquiatria Infantil a l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau, a més de ser un dels fundadors del Servei de Psiquiatria Infantil de l’Hospital de Sant Joan de Déu, és director del Servei de Psiquiatria Infantil a la Càtedra de Psiquiatria del professor Ramón Sarró a l’Hospital Clínic durant molts anys.

Josep Bonifaci i Mora

Avui, destaquem l’espai biogràfic del doctor Josep Bonifaci i Mora, inclòs ja fa un temps a la Galeria perquè l’hem completat amb algunes fotografies inèdites que il·lustren la vida d’aquest metge de Llimiana, pertanyent a una família rural benestant i quarta generació d’una nissaga mèdica del Pallars Jussà. Josep Bonifaci, que es llicencia el 1916, s’estableix a Barcelona on s’especialitza en Patologia de l’Aparell Digestiu al costat del professor Francesc Gallart alhora que inicia una intensa activitat política Nomenat director general de Sanitat i Assistència Pública de la República l’any 1938, amb el triomf Nacional emprèn un llarg camí d’exili que el duu a viatjar per tot el món, sense deixar d’exercir la Gastroenterologia. Bonifaci aprèn rus i fa de metge a l’Hospital Central del Kremlin. Visita les personalitats polítiques estrangeres que parlen llengües llatines fins al 1946 que se’n va a Paris. Al cap de poc temps, marxa a Tolosa de Llenguadoc on és cap dels serveis mèdics de l’Hospital Varsòvia. Torna a Catalunya, a 76 anys, i continua l’exercici mèdic.

Suggeriments i participació

Aquest espai és obert a les aportacions, rectificacions o ampliacions que el lector vulgui fer-nos.
Les propostes de personatges que es puguin incorporar a la Galeria seran benvingudes.