Actualitzacions

Reus és la Capital de la Cultura Catalana 2017 i en el programa d’actes que l’Ajuntament organitza, es troba la celebració de l’Any Frias que ocuparà una àmplia programació per recordar i difondre la vida i l’obra del notable pediatre reusenc Alexandre Frias i Roig, el creador de l'Institut de Puericultura de Reus, que va ser el primer d'Espanya. Considerat l’apòstol de la Pediatria moderna i un prohom reusenc del segle XX, el doctor Frias i la seva obra han estat protagonistes de l’Exposició "Alexandre Frias i Roig, el metge dels infants", exhibida al Museu de Reus del 10 de març al 22 d’abril. Aquesta mostra ens ha permès conèixer diverses facetes desconegudes del metge Frias i s’han divulgat algunes imatges inèdites que, gràcies a la gentilesa de l’Institut Municipal de Museus de Reus, hem pogut incorporar a les pàgines biogràfiques que Alexandre Frias té a la Galeria de Metges Catalans. Alhora, hem aprofitat per actualitzar els diferents apartats i hem completat la bibliografia, l’obra pròpia, els enllaços i l’hemeroteca amb les darreres notícies que està generant l’Any Frias.

Gràcies a l’anestesiòleg i historiador Carles Hervás, incansable cercador de retalls i peces d’Història de la Medicina, ens ha cedit unes imatges inèdites i mai publicades fins avui. Són dues fotografies de la Guerra Civil que ens mostren el metge traumatòleg Ignasi Ponsetí i Vives, que és nomenat tinent de Sanitat i destinat al Front d’Aragó. Primer, presta serveis a l’Institut Pere Mata de Reus que, a partir del juliol del 1936, es converteix en Hospital de Sang on -com al Preventori de la Savinosa més tard- forma part de l’equip quirúrgic de Francesc Jimeno Vidal, mestre amb qui aprèn la tècnica de l’enguixat de Bohler, un procediment que anys després permet al doctor Ponsetí descartar la Cirurgia en el tractament del peu bot per la qual és reconegut arreu del món i triomfa als Estats Units on s’hi estableix professionalment fins a la seva mort.

Gràcies a la col·laboració que mantenim amb l’Acadèmia Mèdico Homeopàtica de Barcelona (AMHB), podem saber com eren un bon nombre de metges barcelonins de finals del segle XIX i principis del segle XX de qui no teníem cap imatge en què se'ls identifiqués. És el cas del metge homeòpata Raimon Comet i Fargas, biografiat per la professora Begoña Torres fa uns mesos, de qui il·lustràvem la seva farmaciola homeopàtica però, en aquell moment, no vam poder localitzar cap fotografia. Avui, però, després de la recerca que l’AMHB ha efectuat en els seus arxius, podem presentar una fotografia única de l’abril del 1919 que il·lustra l'homenatge que anualment reten els metges catalans a Samuel Hahnemann en commemoració del seu natalici.

Aquest metge ginecòleg lleidatà, molt actiu políticament des de molt jove destaca ser diputat i membre del Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya el 1917 i Ministre de Treball, Sanitat i Seguretat Social de la Segona República entre 1933 i 1934, essent el primer català a ocupar aquest càrrec a l'Estat espanyol. Potser, no gaire conegut quan fa un temps el vam incorporar a la Galeria, avui, el recuperem perquè no l’havíem il·lustrat en els inicis de la seva activitat política com a diputat de la Mancomunitat i dirigent del Partit Radical Republicà. La localització de noves imatges ens ha permès incloure l’enllaç al web de la Mancomunitat de Catalunya i, també, actualitzar algunes dades del text biogràfic així com la seva hemeroteca digital. Recordem que, membre de la junta de govern del Col·legi de Metges de Lleida, Josep Estadella és president de la institució l'any 1919. En aquesta foto de portada, feta al Palau de la Generalitat el 1918, hi ha els membres del Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya.

No sovintegen les imatges del pioner de la urologia, el doctor Marià Breton i Plandiura, un dels primers metges catalans que s'especialitza en el tractament de les malalties de les vies urinàries. L'atzar, però, ens ha proporcionat la sorpresa que, quan cercàvem el testimoni fotogràfic de la inauguració del Dispensari Antiveneri de l'Institut d'Higiene Social de la Conselleria de Salut del govern de la Generalitat de Catalunya de l'any 1935, el doctor Breton es troba entre els assistents a l'acte inaugural celebrat a Barcelona el 5 d'agost. Entre d'altres hi ha el responable de la Lluita Antivenèria de Catalunya, Antoni Peyrí Rocamora, el director general de Sanitat i entre altres organitzador dels Serveis Psiquiàtrics de Catalunya durant la Guerra Civil, Fèlix Martí Ibéñez, l'impulsor de la Lluita contra la Tuberculosi Ramon Pla Armengol, etc.