Idioma: Català | Castellano | English | Français traducido por Google translate

Actualitzacions

Joan Mas i Casamada

El blog "Històries de Palafrugell" han afegit un metge als seus personatges: "Joan B. Mas Casamada, el doctor Mas. Un metge entregat a la seva professió" on es pot saber més d'aquest metge rural i veure més imatges cedides per la familia.

Modest Furest i Roca

La revista de Sant Pol de Mar ENS (El Nou Sant Polenc) ha publicat enel numéro 107 l’article “Les cartes del doctor Furest a l’Ajuntament de Sant Pol (1937-1938)” de Cristina Bosch i Prat de l’Arxiu Municipal de Sant Pol de Mar.


Víctor Cònill i Montobbio

En la fotografia es pot veure la celebració d'un banquet, segurament en honor algun metge visitant assegut al centre de la imatge, on va assistir molts dels catedràtics de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, durant la dècada de 1930 abans de l’esclat de la Guerra Civil.
Asseguts a partir del segon s’identifica a: Ángel Antoni Ferrer Cagigal catedràtic d'histologia i anatomia patològica; Joaquim Trias Pujol degà de la facultat de medicina de 1931 a 1939; ?, August Pi Sunyer catedràtic de bioquímica i fisiologia humana; Víctor Conill Montobbio, catedràtic de ginecologia. De peu per a la dreta: Antoni Trias Pujol catedràtic de patologia quirúrgica; Jesús Maria Bellido; Jaume Peyrí, catedràtic de dermatologia; ?, ? i el catedràtic de terapèutica física Vicenç Carulla Riera.

Una nova fotografia que pertany al Fons Conill que es conserva al Museu d’Història de la Medicina de Catalunya. Aquest fons pertany als ginecòlegs Victor Conill Montobbio i Victor Conill Serra, pare i fill, els dos catedràtics de la seva especialitat a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. El fons conté una àmplia col·lecció d’instruments mèdics, documentació i material audiovisual, sobretot fotografies des de les dècades de 1920 fins a 1980.

Narcís Sardà i Riusech

S’ha publicat a la revista Gimbernat un article sobre el metge emigrat a Guatemala, Narcís Sarda i Riusech. L’autora és de la doctora en ciències socials i màster en periodismo de la Ciutat de Guatemala, Marta Sandoval, amb el títol:

Narcís Sardà i Riusech. La lucha de un médico catalán para erradicar una epidemia en Guatemala”.

Agustí Amell i Sans

S’ha publicat a la revista Asclepio d’història de la medicina i la ciència, l’article “Tecnologías médicas asociadas a la transfusión sanguínea en tiempos de autarquía: el aparato transfusor del Dr. Agustí Amell (1943)”. Troballa fet per l’historiador el Dr. Carles Hervás sobre l’aparell per fer transfusions sanguínies dissenyat pel metge català Agustí Amell.

Suggeriments i participació

Aquest espai és obert a les aportacions, rectificacions o ampliacions que el lector vulgui fer-nos.
Les propostes de personatges que es puguin incorporar a la Galeria seran benvingudes.