16 metges més, clar reflex de diversitat mèdica, geogràfica i temporal dels metges catalans
Albert Agustí i Vidal, un dels creadors de la Pneumologia moderna al nostre país | Lluís Alcanyís, autor de la primera obra mèdica publicada en català | Marc Bertran i Pastor, destacat clínic barceloní del segle XIX | Valentí Carulla i Margenat, filantrop i mecenes, director de l’Hospital Clínic. Catedràtic de Medicina i rector de la Universitat de Barcelona. Distingit per Alfons XX amb el títol de marquès de Carulla en reconeixement a la seva obra | Josep Casanovas i Carnicer, prestigiós oftalmòleg i innovador de la docència de l’especialitat, introductor de noves tècniques i creador d’una Escola d’Oftalmologia | Lluís Cirera i Salse, un dels pioners de la Radiologia a Catalunya | Isidre Claret i Corominas, un dels grans cirurgians pediàtrics que ha donat el país | Ignasi Lacaba i Vila, notable cirurgià i anatomista català, catedràtic d'aquesta disciplina a Madrid | Baltasar Maideu i Auguet, metge rural dels d'abans, dels d'anar a cavall quan feia falta. Reconegut músic i compositor | Josep Masdevall i Terrades, el metge més famós del segle XVIII a Espanya | Antoni Millet i Santasusanna, autor de la primera topografia mèdica escrita al nostre país | Antonio Morales i Pérez, brillant cirurgià, bon docent i excel·lent organitzador, a cavall del segle XIX i XX | Antoni Salvat i Navarro, bacteriòleg, catedràtic de la Facultat de Medicina de Barcelona abans de la Guerra Civil | Jaume Solà, metge del segle XVII, defensor de la teoria de la circulació sanguínia d'Harvey a Catalunya | Salvador Vaquer i Sadurní, exemple de metge competent amb gran capacitat resolutiva en un territori amb pocs recursos tècnics
Uns altres 10 metges més dels segles XVIII al XX, que demostren la diversitat i la importància dels protagonistes de la Història de la Medicina de Catalunya en els seus diferents àmbits mèdic, científic, polític, cultural o social
Jaume Baltasar i Matas, metge titular i polític d’Esparreguera, delegat d’Olesa a les Bases de Manresa | Joan Bassas i Compte, un cirurgià català del segle XVIII, professor del Reial Col·legi de Cirurgia de Burgos | Miquel Bernades i Mainader, metge i botànic, catedràtic del Real Jardín Botánico de Madrid | Simó de Rojas Bruguera i Martí, un dels primers dentistes científics que hi ha hagut a Catalunya | Teresa Campañà i Cassi, una de les primeres catalanes llicenciada en Medicina que amplia estudis a l’estranger | Josep Garriga i Buach, metge i químic afrancesat, perseguit a Espanya durant el regnat de Ferran VII i exiliat a la Catalunya Nord on assoleix un gran prestigi científic | Marià de la Pau Graells i Agüera, el Naturalista espanyol més important del segle XIX iniciador de l’Entomologia a Espanya | Emili Moragas i Ramírez, metge traumatòleg, creador de la Mutual Esportiva de Catalunya | Josep Pascual i Campo, metge de la Il·lustració a l’Hospital de la Santa Creu de Vic, pioner a Catalunya en la profilaxi antivariolosa, innovador terapèutic i docent | Alfons Trias i Maxencs, pediatre català destacat dels anys trenta del segle XX que pateix l’exili per les seves conviccions catalanistes.
7 metges més a la Galeria de Metges Catalans, exemples per conèixer la Medicina catalana dels segles XVIII al XX
Tres especialistes del segle XX, pioners en la seva especialitat com Josep Cabré i Claramunt, prestigiós dermatòleg català, vinculat a l’Escola francesa, que anota i amplia la traducció del Compendi de Dermatologia de Darier. És, també, un destacat membre del Sindicat de Metges de Catalunya | Andreu Clariana i Vives, reconegut pneumòleg pediàtric i exemple de metge emprenedor en el sector de la indústria mèdica, fabricant d'un aparell de raigs X conegut com a Ray-Xac i Gabriel Estapé i Pagés, una gran figura de la Cirurgia barcelonina de principis del segle XX i un dels primers uròlegs catalans | Dos metges militars del segle XIX: Ramon Niubó i Miret, que exerceix a Filipines tota la seva vida i destaca la seva labor mèdica durant la Guerra de la Cotxinxina del 1859 i Francesc Oller i Ferrer, metge militar que s’estableix a l’illa de Puerto Rico on introdueix la vacunació antivariolosa abans de l’arribada de l’Expedició de Balmis | I , finalment, dos personatges més enllà en el temps, figures catalanes de la medicina i la botànica del segle XVIII: Antoni Palau i Verdera, metge, farmacèutic i botànic introductor a Espanya del mètode classificatori de plantes del suec Carl Von Linné i Josep Quer i Martínez, metge i botànic català, creador d’una de les institucions científiques espanyoles de més prestigi: el Reial Jardí Botànic de Madrid.
Deu metges més i ja superem els 300, una mostra de la importància de les aportacions catalanes a la Medicina universal al llarg de la història
Francesc Abelló i Pascual, psiquiatre reusenc, impulsor del Museu de Reus i delegat de la Generalitat a l’Institut Pere Mata (1933-1938) | Joaquim Abelló i Roset, otorinolaringòleg destacat en el camp assistencial, docent i acadèmic. Impulsor de la creació del Sindicat de Metges de Catalunya | Lluís Barraquer i Roviralta, fundador de la Neurologia a Catalunya i el seu fill Lluís Barraquer i Ferré, continuador de la nissaga iniciada pel seu pare esdevenint un destacat neuròleg clínic i un docent excel·lent | Epifani Bellí i Castiel, metge i polític lleidatà, mestre de gimnàstica i atletisme | Montserrat Bové i Marsal, un rostre desconegut i una de les primeres dones amb títol de metge a Catalunya, la primera metgessa que exerceix a Manresa | Gaspar Casal i Julián, considerat el primer epidemiòleg espanyol, pioner en descriure la pelagra, una nova malaltia que anomena 'mal de la rosa' i que és una de les contribucions més notables a la Medicina del XVIII reconeguda arreu | Fèlix Janer i Bertran, un dels metges més destacats de la Catalunya de la primera meitatdel segle XIX: higienista, pensador, educador, interessat per tots els camps culturals | Ramon Pla i Armengol, home de gran sensibilitat social, molt interessat per la política d’esquerres, impulsor del Sindicat de Metges i advocat indiscutible de la lluita contra la tuberculosi | Josep Solanes i Vilapreñó (Vilaprenyó), metge català a l’exili que es converteix en un dels psiquiatres més valorats d'Amèrica Llatina durant el segle XX.
Deu metges pioners en l'especialització de la Medicina a Catalunya amb prestigi internacional, clars exemples de la complexitat mèdica i la convulsió política del segle XX
Ignasi Balaguer i Vintró, cardiòleg iniciador dels estudis epidemiològics de les enfermetats cardiovasculars a Europa i pioner de la prevenció de la malaltia coronària | Antoni Bayés i Vayreda, un dels capdavanters en la pràctica del pneumotòrax terapèutic al nostre país | Josep Carreras i Barnés, un bioquímic entregat a l’educació mèdica | Jordi Gras i Riera, bioquímic i immunòleg de projecció internacional | Jaume Pi i Figueras, un dels cirurgians de més prestigi durant la segona meitat delsegle XX a Barcelona | Joaquim Piñol i Aguadé, continuador de l’obra de Vilanova, modernitza i impulsa la Càtedrade Dermatologia de Barcelona refermant el seu prestigi arreu del món | Àngel Rierola i Isern, cirurgià que, en temps difícils i amb limitacions de mitjans, marca un testimoni de perícia i dedicació professional a la ciutat de Vic | Joan Solé i Pla, metge homeòpata, polític i patriota català | Francesc Terrades i Pla, primer ginecòleg espanyol expert en l'anatomia patològica de l'aparell genital femení | Salvador Vilaseca i Anguera, metge forense i psiquiatre, director de l’Institut PereMata, reusenc reconegut internacionalment per la seva gran obra com a arqueòleg i prehistoriador.
