Idioma: Català | Castellano | English | Français traducido por Google translate

Arxiu

Metgesses i metges els primers de 2022

Joan Roset i Miquel. Bon professional de la medicina i higienista, que es va guanyar l’estima de la seva clientela i el respecte de la societat vallenca | Josep Maria Capdevila i Mirabet. L’iniciador de la cirurgia vascular a Espanya i mestre d’un gran nombre de cirurgians vasculars |Jaume Canet i Capeta. Anestesiòleg amb una gran capacitat de negociar i pactar, per teixir vincles amb altres serveis i la infermeria |Francisco Robert i Batlle. Metge que exercí a Mèxic i es va establir, ja de gran, a Sitges, d’on era originari, i va tenir una activitat elogiada pels sitgetans | Pere Garriga i Barbarà. Un home entregat a la feina, mà dreta del Dr. Pi Figueras i cirurgia competent |Josep Antoni Capdevila i Alvià. Cirurgià i professor dels Reials Col·legis de Cirurgia de Barcelona i de Madrid | Francesc Jané i Carrencà. Un farmacòleg amb vocació docent, pioner i impulsor al nostre país de la farmacologia clínica | Encarnació Tuca i Nasarre. Metgessa dedicada a la pediatria i a les malalties de les dones, amb activitat de consultori al servei de diverses mútues | Joan Roset i Rovira. Metge de gran projecció pública col·laborador de diferents associacions ciutadanes i president del Banc de Valls| Carme Altisent i Roca. Una vida dedicada a l’hemofília, reconeguda com a referent nacional i internacional |Xavier Castellsagué i Piqué. Un metge amb un nítid perfil d’investigador en salut pública i un temperament solidari |Vicenç Artigas i Riera. Un dels grans cirurgians de Barcelona dels anys de postguerra, pioner al nostre país de la cirurgia del pàncrees |Guillem Verger i Garau. Expert en malalties infeccioses, amb una notable activitat clínica i docent a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau | Joan Antoni Vanrell i Díaz. Un ginecòleg complet: catedràtic d’obstetrícia i ginecologia, cap d’un servei hospitalari de i pioner de la reproducció assistida a Catalunya| Carlos Soler i Durall. Impulsor de la modernització del sistema hospitalari espanyol i la creació del sistema MIR per a la formació de metges especialistes avui vigent | Antonio Salazar i Chapela. Metge cirurgià, traumatòleg i tocòleg | Alfred Gómez i Torner. Excel·lent cirurgià de Sabadell, molt apreciat per companys i pacients | Daniel Recasens i Comes. Metge, polític i historiador tarragoní. Va ser primer especialista en un hospital i més tard metge de poble | Joaquim Vivas i Madrenys. Un metge venerat| Rossend Capellà i Valls. Un pneumòleg de la Catalunya central, completament entregat a la medicina.

EXPOSICIÓ FRANCESC TOSQUELLES al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

L’ exposició proposa un recorregut per les pràctiques d’avantguarda que el psiquiatre Francesc Tosquelles va portar a terme en el camp terapèutic, polític i cultural.




Tosquelles va transformar les institucions psiquiàtriques durant la República i sota l’Europa dels feixismes. Avui és una inspiració per pensar les polítiques de salut mental en moments de crisi extrema.

ENTREVISTA FICTÍCIA A LA METGESSA DOLORS ALEU

La Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica (SHCT) amb la col·laboració de la Galeria i el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHMC) a partir del 8 de març ha obert la possibilitat de realitzar preguntes a la Dra. Dolors Aleu.

Podeu deixar lesvostres preguntes en els comentaris de la Publicaciódia 8 de març, per missatge directe des de la xarxa sociald’Instagram, o si ho preferiu, a través del nostre formulari google anònim. Aquest formulariestà específicament pensat per a aquelles persones que no tenen compted’Instagram, però volen sumar-se a la iniciativa, ja que clicant sobre elsenllaços adjunts és possible veure les publicacions però no comentar-les.


Fa 90 anys el 1932 només es van llicenciar a la UB cinc metgesses

La primera dona matriculada en una carrera universitària d’Espanya va ser la tarragonina Maria Elena Maseras Ribera, el 1872 fa 150 anys. Maria Elena Maseras va fer els estudis de medicina a l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona i va acabar el 1878, malgrat que no li van donar permís per fer l’examen de llicenciatura fins quasi 4 anys després, el 1882. A partir del Reial Ordre del 8 de març de 1910 les dones van poder estudiar sense haver de demanar autorització ministerial, malgrat això, el 1932 fa 90 anys, només van acabar la carrera de medicina cinc dones.

Avui 8 de març dedicat al Dia Internacional de la Dona, la Galeria recordem aquestes cinc dones que el 1932 es van llicenciar en la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB), quan la facultat ja estava a l'Hospital Clínic al carrer Casanova de l'Eixample: Josefina Latorre Barnet, Enriqueta Peña Maturana, Maria Asunción Núñez Domènech, Ramira Torrandell Forment i Carmen Torrente Gallar.

sdfadfadfasdfasdf
Orla de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona de 1878. [Museu d'Història de la Medicina de Catalunya – MHMC]


En aquests anys on poques dones acabaven la carrera de medicina, la majoria es dedicaven a les malalties considerades 'de dones i nens', l'obstetrícia-ginecologia i la pediatria, i en molts casos en consultes privades. En aquest petit grup de metgesses es troben dues especialitats més. Josefina Latorre va ser especialista en anàlisis clíniques pel Seguro Obligatorio Español (SOE). I Carme Torrente va ser oftalmòloga en una consulta privada a Badalona fins a la seva jubilació. Les altres tres van exercir la pediatria en consultes privades, Enriqueta Peña la va compaginar amb la seva feina com a pediatra al SOE a Terrassa i Maria Asunción Núñez va treballar sobretot com a inspectora municipal de sanitat i per diverses mútues.

La nostra voluntat és mostrar les dones pioneres en l’exercici de la medicina. Metgesses d'una generació que van treballar durant etapes molt difícils de la nostra història, la Guerra Civil i el Franquisme. Durant la dictadura les dones van quedar relegades a la vida domèstica com a éssers subalterns. Qualsevol dona estava sotmesa a la tutela masculina i emmarcada al model ideal de dona, sempre filla, esposa i mare, que havia de tenir cura dels fills i de la llar. Enfront de l’arquetip franquista de l'home productor i cap de família. En aquesta estructura social era difícil per a les dones treballar fora de la casa i més en una professió atribuïda als homes, com era la medicina. [1]

Peu de fotografia: Retrats de les cinc joves llicenciades a l’orla de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona de 1932. [Museu d'Història de la Medicina de Catalunya – MHMC]

ADÉU a l'any 2021, les dues últimes metgesses i divuit metges

Antoni Giberga i Giribert. Un metge preocupat pels moviments socials, que emigra a Cuba i participa en el moviment independentista | Joan Prim i Rosell. Excel·lent cirurgià de l’Escola de cirurgia gastrointestinal de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau | August Salazar i Palau. Un dels fundadors de la Unió Catalana d’Hospitals, amb una llarga experiència en gestió hospitalària | Juan Brotóns i Gimeno. Pediatre vocacional, amb una rellevant consulta privada a Barcelona i prolífic publicista d’escrits breus, de caire humanístic, sobre els infants | Carles Pol i Aleu. Un metge emprenedor, creador a Colòmbia d’empreses relacionades amb el món de la farmàcia i de la salut | Rafael Batlle i Miquelerena. Un metge de capçalera de Sarrià que alhora fou l’últim alcalde d’aquesta vila | Jordi Guasch i Sagrera. Pioner a Catalunya de l’hematologia clínica i l’hemoteràpia | Blanca Farrús i Lucaya. Paradigma de què hauria de ser el “bon metge modern”, competent en la feina i entregada als malalts | Joan Ribas i Barba. Un excel·lent obstetra, coneixedor de tots els aspectes de l’especialitat | Josep Corrons i Espinalt. Un cardiòleg destacat de la Catalunya central, mestre de cardiòlegs | Ramon Noguera i Hosta. Psiquatre destacat de les terres gironines | Joan Picanyol i Peirató. Pioner de la cirurgia infantil al nostre país, compromès amb la seva professió, la seva família i la seva terra | Narcís Sardà i Riusech. Metge català emigrat a Guatemala on es convertí en un dels metges més prestigiosos del país | M. Teresa Gallart i Gallart. Impulsora de la introducció i la consolidació de la immunologia com a especialitat mèdica i un dels seus referents per a successives generacions | Francesc Barceló i Combis. Professor titular de la Càtedra d’Història Natural a l'Institut de Palma de Mallorca | Josep Pons i Balmes. Un psiquiatre seguidor de l’escola francesa de psiquiatria, amb una dedicació exemplar als seus malalts | Emili Viudes i Plazas. Exemple de metge de capçalera i metge del treball, competent professionalment i amb una dedicació màxima als seus pacients | Mateu Turró i Caussa. Metge de poble, respectat i estimat per tots els seus pacients i sempre implicat en el benestar de la gent | Gabriel Riera. Cirurgià romancista que exercí a la ciutat de Tarragona, fou mestre de Pere Virgili, per un contracte de tres anys | Jordi Cervós i Navarro. Un neuropatòleg, professor de medicina a Alemanya, degà de la Universitat Lliure de Berlín, autor de l’encefalitis granulomatosa limfohistiocitaria.

Les galeries de noms en la ciència acostumen a ser professionals que han destacat en èxits aconseguits en les seves especialitats. Però en l'àmbit de la salut existeix una especialitat no prou reconeguda en aquest tipus de llistes: els metges i metgesses dedicats a la medicina de família. La Galeria de Metges Catalans hem intentat donar visibilitat aquests professionals sanitaris. Professionals abans anomenats metges rurals o de poble. En aquests moments quan l'atenció primària catalana bat rècords de visites per la COVID-19, destaquem en l'últim llistat de l'any 2021 als metges de capçalera i també aquells professionals dedicats a la seva disciplina, així i tot, recordats pel seu tracta als malalts.


Metges de capçalera. Rafael Batlle de la vila de Sarrià (Barcelona), Narcís Sardà de San Antonio de Suchitepéquez (Guatemala), Emili Viudes de Castellbell i el Vilar (Bages) i Mateu Turró de Palau-Saverdera (Alt Empordà)

Doctores de l’Hospital Clínic de Barcelona. L’oncòloga Blanca Farrús i la immunòloga M. Teresa Gallart.

Suggeriments i participació

Aquest espai és obert a les aportacions, rectificacions o ampliacions que el lector vulgui fer-nos.
Les propostes de personatges que es puguin incorporar a la Galeria seran benvingudes.