Idioma: Català | Castellano | English | Français traducido por Google translate

Arxiu

Tretze personalitats il·lustren la diversitat temporal, geogràfica i especialització dels metges catalans

Claudi Sala i Pons, el deixeble català de Ramon y Cajal | Josep Cabré i Piera, figura clau de la Dermatologia del seu temps, que contribueix a la projecció internacional de l'especialitat dermatològica de casa nostra | Frederic Corominas i Pedemonte, metge vocacional, eximi pediatre i incansable acadèmic | Laureà Dalmau i Pla, metge, poeta i polític catalanista | Josep Estadella i Arnó, metge lleidatà i Ministre de Sanitat de la Segona República, el primer que ocupa aquest càrrec en la història d’Espanya | Cristobal Lamote de Grignon i Nicolau, el pare de la Neurologia infantil al nostre país i al conjunt de l’estat espanyol | Francesc Pons i Freixa, metge higienista, promotor de la construcció de l’Hospital del Mar | Agustí Riera i Pau, el metge gironí de la Mancomunitat de Catalunya | Josep Soler i Cosp, cirurgià militar i professor del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona a cavall dels segles XVIII i XIX | Marià Torres i Castellà, metge d’idees republicanes, cap dels Serveis Mèdics de Beneficència i de la Casa de Misericòrdia de Lleida | El seu nét Màrius Torres i Perenya, metge internista, cronista cultural de Lleida i poeta líric [pare i fil respectivament d'Humbert Torres i Barberà] | Claudi Tricaz i Arnillas, primer radiòleg de Reus. Polític i alcalde reusenc | Ignasi Valentí i Vivó, catedràtic del XIX expert en Toxicologia amb idees progressistes.

Sis metges més, il·lustració de la complexitat mèdica catalana del segle XX

Tomàs Ramon i Amat, metge i polític català, víctima dels franquistes durant la Guerra Civil | Francesc Ribas i Soberano, metge i polític reusenc que va saber transformar l’Hospital Clínic en un Hospital de Sang de gran capacitat durant la Guerra Civil | Antoni Oriol i Anguera, investigador, excepcional docent i home de vasta cultura en el terreny de l’art, obligat a exiliar-se per raons ideològiques | Tomàs Àngel Pinòs i Marsell, que roman al país i s’esdevé un dels pioners en l’estudi de les malalties del fetge a Espanya | Finalment, dos metges de l’Anoia, pare i fill, ambdós cirurgians traumatòlegs vinculats a l’Hospital Comarcal d’Igualada i a la seva modernització, a més de ser destacats prohoms de la vida social i esportiva de la ciutat: Francesc Botet i Pallarès i Francesc Botet i Casadesús

Elena Maseras i Ribera, la primera dona universitària de l’estat espanyol i la primera en graduar-se en Medicina, no és la primera metgessa perquè les traves burocràtiques ho impedeixen

L’any 1872, la primera dona que es matricula a la Facultat de Medicina de Barcelona és Elena Maseras i Ribera. Ella és la primera dona universitària de l’estat espanyol, la que aconsegueix superar els impediments legals i les reticències imperants a l’època per poder assistir a classe. Aplaudida pels seus companys de curs, és menystinguda a Madrid quan se li permet presentar-se a examen de llicenciatura tres anys després de graduar-se. Mentre tant, no perd el temps, Maseras completa la carrera de Magisteri i exerceix de mestre tota la vida. Aquesta mini biografia aporta alguns detalls i documents inèdits accessibles des de les seccions d’obra publicada i hemeroteca.

Representants de disciplines com l’entomologia, l’arqueologia i la medicina higienista, pioners en les noves especialitats que es defineixen durant el segle XX, destacats metges de capçalera i una metgessa vocacional que ho és a contracorrent

Josep Maria Bofill i Pichot, un notable entomòleg | Josep Bonifaci i Mora, un gastroenteròleg ben preparat a qui la Guerra Civil obliga a intervenir en política i a viure gran part de la seva vida de manera transhumant | Ricard Botey i Ducoing, el gran otorinolaringòleg a la Barcelona de finals del XIX i principis del XX | Gonçal Calvo i Queraltó, prototipus del metge de capçalera que es guanya l’estima de la vila d’Argentona | Candi Corominas i Illa, destacat metge de capçalera de Banyoles amb una intensa activitat social i cultural durant les primeres dècades del segle XX | Josep Maria Corominas i Planellas, metge generalista, expert en bacteriologia i estudiós de la prehistòria de l’àrea de Banyoles i Serinyà | Josep López i Batllori, expert en Diabetologia i humanista | Cecília Marín i Gratacós, una de les primeres metgesses gironines, que pateix un greu perjudici personal i professional a conseqüència de la Guerra Civil | Bel·larmí Rodríguez i Arias, destacat neuròleg de Barcelona, primer professor de Neurologia de l’estat espanyol | Antonio Rodríguez i Morini, un dels primers psiquiatres de Catalunya | Carles Ronquillo i Morer, un dels pioners de la medicina higienista a Espanya | Lluís Suñé i Molist, un dels primers i més destacats otorinolaringòlegs de Catalunya

Vuit metges més, cirurgians i científics destacats

August Brossa i Bosque,pediatre innovador i president del Col·legi de Metges en temps difícils | Ricardo Castillo i Cofiño, impulsor de l’Hemoteràpia moderna a Espanya, metge i investigador reconegut internacionalment en l’àrea de l’hemostàsia i la trombosi | Joan Isern Batlló i Carrera, metge i botànic de prestigi internacional a mitjan segle XIX | Lluís Noguer i Molins, l’autor d’un dels llibres de Medicina espanyols del segle XX que s’ha mantingut vigent durant més temps i més cops s’ha reeditat | Manuel Salvat i Espasa,pediatre amb especial dedicació a la medicina preventiva integrada a la etapa escolar del nen | Josep Soler-Roig i Elizaicin,un gran cirurgià de Barcelona amb amics a tot el món | Antoni Subias i Fages, pioner de la lluita contra el càncer a Catalunya | Josep Maria Terricabras i Comella, destacat metge de capçalera a Vic i comarca, home vinculat a les institucions culturals de la ciutat a cavall dels segles XIX i XX

Suggeriments i participació

Aquest espai és obert a les aportacions, rectificacions o ampliacions que el lector vulgui fer-nos.
Les propostes de personatges que es puguin incorporar a la Galeria seran benvingudes.