Una cinquantena de metges més mostren un cop més la diversitat de dedicacions, temps i lloc on neixen i exerceixen els metges catalans. Mostra també com de difícil resulta seguir les passes de les primeres metgesses per incloure-les a la Galeria
Domènec Agustí i Planell, obstetre de l’Escola del professor Nubiola que destaca per la seva intensa vocació docent | Joan Alzina i Melis, metge psiquiatre, impulsor del procés de consolidació de la Psicopedagogia a Catalunya | Àngel Andreu i Carcolé, pioner a Tarragona de la Cirurgia Ortopèdica | Ramon Arandes i Adan, un cirurgià amb forta vocació docent, impulsor al nostre país de l’especialització en Cirurgia | Josep Maria Arimany i Ridaura, home polivalent i creatiu, uròleg, metge del Treball i gestor sanitari vigatà, entregat a la comarca d’Osona, promotor de la Universitat de Vic | Claudi Bassols i Iglesias, pediatre barcelonès molt preocupat pels trastorns de la conducta infantil, el seu abandonament i les causes de la delinqüència infantil al llarg del segle XX | Agustí Bassols i Prim, un dels primers tisiòlegs de Catalunya i probablement el de més anomenada de finals del segle XIX i principis del XX | Aleix Bertran i Capella, primer expert en Toxicologia a Catalunya, matèria en què n'era gairebé l'únic en cultivar-la en una càtedra que s'ocupava també de Medicina Legal durant bona part del segle XX | Jordi Bosch i Mollera, metge tisiòleg i cardiòleg, cineasta i navegant | MarioCabanes i Sabat, antic futbolista del FC Barcelona, reconegut especialistaen Traumatologia i en Medicina de l’Esport | Jordi Castejón i Castejón, dedicat a la millora de la salut dels treballadors i les treballadores així com a impulsar el diagnòstic i reconeixement de la patologia laboral | August Castelló i Roca, pioner i impulsor de la Medicina de Muntanya espanyola del segle XX | Carles Comamala i López del Pan, gran esportista, el primer metge futbolista que juga al FC Barcelona | Ramon Combelles i Merlí, un metge liberal, hisendat i dedicat a la política local a la Catalunya interior | Antoni Constantí i Bages, metge militar reusenc de gran categoria professional, més conegut per estar casat amb una de les primeres metgesses d'Espanya: Martina Castells i Ballespí | Josep Cornellà i Canals, excel·lent pediatre gironí, dedicat a la Psiquiatria Infantil i introductor de la Medicina de l’Adolescència a Espanya | Manuel Cusí i Ramon, introductor de l’exploració funcional en Ginecologia i de la tècnica de l’Anestèsia peridural lumbar contínua en el part | Antoni de Balanzó i Echevarria, cirurgià i traumatòleg, deixeble de Corachan, col·laborador amb Trueta, en l’ús i difusió del tractament oclusiu de les fractures | Carme Díaz i Pérez, una de les primeres metgesses catalanes, membre d’una família consagrada a l’Obstetrícia i a la Ginecologia | Cresques Elies, metge jueu, un dels més importants de la Cort de Pere el Cerimoniós i un dels empordanesos més influents del segle XIV | Ignasi Ferrera [o Ferreres], metge i poeta del segle XVIII, defensor de l’ús de la llengua catalana en resposta a la política lingüística de la monarquia borbònica | Miquel dels Sants Font i Martí, metge i periodista reusenc a cavall dels segles XIX iXX, un dels iniciadors del catalanisme polític al Baix Camp | Manuel Font i Torné, metge microbiòleg i excursionista barceloní, el primer en descriure el mal d’alçada en l'època moderna | Pere Güell i Pellicer, cofundador i primer president de l'Acadèmia Medico-Pràctica de Barcelona, un dels metges més influents de la segona meitat del segle XVIII | Jaume Isern i Gener [o Ysern o Jener], metge militar, actiu en diferents situacions bèl·liques i amb una meritòria activitat en el combat contra les epidèmies de febre groga del segle XIX | Lluís Llagostera i Pascual, metge pràctic, home polièdric, historiador, viatger, excursionista, fotògraf i dirigent esportiu català | Antoni Llibre i Vidal, metge rural de Poboleda de la primera meitat del segle XIX, que té gran interès per la Medicina acadèmica | Casto López-Brea i Ortiz de Angulo, un dels metges militars més destacats entre aquells que han exercit a Catalunya: cirurgià, internista i higienista | Joan Mallafrè i Guasch, metge de capçalera a l'antiga, que visita els pacients i de vegades no els cobra i encara els dóna diners per comprar | Xavier Mañé i Fenollosa, jove otorrinolaringòleg barceloní de finals del segle XIX que mor a les illes Filipines on s'ha traslladat com a metge de la Companyia General de Tabacs de Filipines | Emilio Martín i Ricón, metge militar madrileny, que destinat a Catalunya, abandona l’Exèrcit, s’especialitza en Pediatria i s’estableix entre Reus i Barcelona| Alberto Martorell i Otzet, cirurgià vascular que és un dels millors porters de la història del Reial Club Deportiu Espanyol i de tot el futbol català | Josep Masferrer i Oliveras, un dels grans cirurgians de Barcelona de la meitat del segle XX i reconegut mestre de nombrosos cirurgians | Ramon Merli i Feixes, metge de gran prestigi a Cardona i a Barcelona tant per la seva labor mèdica com per les mesures de salubritat i de salut pública que promou | Joan Montserrat i Archs, metge de capçalera, microbiòleg, naturalista, meteoròleg, traductor i felibre català | Pere Palau i Flaquer, facultatiu políticament implicat en la defensa de Barcelona el juliol de 1843 quan -encara estudiant- organitza un hospital de sang a Sant Andreu de Palomar | Joan Petit i Aguilar, metge de poble i lingüista, el segon autor a Catalunya que escriu una gramàtica catalana | Albert Ponjoan i Sabater, excel·lent ginecòleg del segon terç del segle XX a Catalunya | Bonastruc ça Porta [Moixé ben Nahman o Nahmànides o Ramban, metge, filòsof i rabí de la comunitat jueva de Girona [ Girona, 1194 - Acre, (Palestina, actual Israel), 1270] | Josep Prades i Pla, promotor i divulgador de la microcirurgia otològica, laríngia i nasal | Enric Octavi Raduà i Oriol, metge d’origen ebrenc, interessat per l’Higienisme, dedicat a l’estadística mèdica i peça clau de la Sanitat Municipal a principis del segle XX | Lluís Ribó i Rius, excel·lent traumatòleg i ortopèdic, gran divulgador de la patologia òssia en forma d’articles periodístics i conferències | Francesc Santponç i Roca [o Sanponts o Sampons o Santpons], metge i inventor, difusor dels avenços científics i tècnics de la Revolució Industrial a Espanya. Iniciador de l'enginyeria mecànica a Catalunya a cavall dels segles XVIII i XIX| ÀngelSerra i Riera, considerat el primer metge i cirurgià modern de Manresa principis del segle XX, compromès amb la Salut Pública de la capital del Bages| Mariano Soler i Terol, cirurgià ortopèdic, expert en tuberculosi òssia | Jaume Sunyer i Pi, un altre destacat membre la nissaga mèdica dels Pi Sunyer que treballa com a investigador en vacunes al Laboratori Microbiològic Municipal | Francesca Surós i Forns, una de les primeres metgesses que estudia i es llicencia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona que pateix la depuració del Règim | Francesc Tosquelles i Llauradó, psiquiatre català, considerat el pare de l’Escola Francesa. Marxista i llibertari, és considerat inventor de la ‘psicoteràpia institucional’ | Josep Antoni Trabal i Sans, metge que exerceix principalment de promotor esportiu i de polític fins que és condemnat a l'exili exterior al principi i, després, a l'interior | Josep Viñeta i Bellaserra, un dels dermatòlegs amb més prestigi a la Barcelona del darrer terç del segle XIX.
Una quarantena de metges de diferents temps i vivències que inclou dues metgesses, dues dones de generacions contigües: una pionera a la Universitat de Barcelona i l'altra, continuadora essent encara minoria a les aules de la Facultat de Medicina
Josep Adserà i Martorell, metge i historiador tarragoní, autor d’una gran i valuosa obra de recerca històrica moderna i contemporània de la Medicina i de la ciutat de Tarragona | Francesc de Pàdua Arró i Triay, nat a Sant Andreu del Palomar a principis del segle XIX, un dels primers metges a fer estudis epidemiològics i un dels precursors de la Medicina del Treball i de l'actual Medicina d'Empresa | Ramon Bacardí i Pons, pediatre a Molins de Rei amb intensa participació política i social pròpia d’home d’esquerres i a favor del progrés social | Josep Baró i Bonet, metge pneumòleg, sindicalista de dretes, periodista i polític català carlí que mor afusellat a l'inici de la Guerra Civil | Eduard Bertran i Rubio, gran clínic i un erudit de la Barcelona del XIX, neuròleg i electroterapeuta, novel·lista i autor de llibres mèdics i socials | Antonio Bordas i Costa, cirurgià gironí, expert en cirurgia del peu, que situa la Clínica Bofill en un alt grau d’excel·lència | Teresa Bracons i Gasset, una de les primeres metgesses catalanes, amb una vida professional molt dilatada | Joaquim Cabot i Boix, cirurgià traumatòleg, gran expert en el tractament de les lesions dels esportistes | Felio Castells i Farrarons, primer metge oficial del FC Barcelona | Elena Chabás i Bergón, anestesiòloga amb gran expertesa en l'anestèsia d’infants i prematurs, i, també, com a especialista en el tractament del dolor | Josep Colomer i Espúñez, una esperança de la recerca mèdica de Catalunya del segle XIX, mort en plena joventut | Àlvar Esquerdo i Esquerdo, gran mestre de la Cirurgia catalana de finals del segle XIX i principis del XX | Pau Estorch i Siqués, un dels primers col·laboradors de la Renaixença lingüística i literària catalana, que exerceix de metge a Olot, Mataró i Barcelona | Francesc Fontanals i Araujo, metge lleidatà que viu a cavall dels segles XIX i XX destacant en la lluita contra les malalties infeccioses a Lleida i al 'Parc Sanitari' que ell mateix funda | Enric Godàs i Vilà, pediatre lleidatà, dirigent d’Esquerra Republicana molt actiu políticament durant els anys de la República, exiliat a Mèxic, Chile i Veneçuela | Francesc Huguet i Puigderrajols, conseller de Sanitat de la 2a República | Jaume Isern i Rabascall, metge traumatòleg exiliat que ha de fer tota la carrera professional a Caracas com a director i propietari de diferents laboratoris farmacèutics | Miquel Maseras i Ribera, obstetre amb una notable obra escrita i germà de la primera dona que estudia Medicina a Espanya | Jacint Mayzonada i Rubira [o Hyasinto Maysonada o Maisonada i Rovira], professor de Cirurgia dels Reials Col·legis de Cirurgia de Salamanca i de Burgos a principis del segle XIX | Joaquim Miret i Marquès, excel·lent metge de poble vilanoví | Llibert Padró i Úbeda, neuròleg expert en el camp de l'epilèpsia, bon humanista i gran amant de la natura | Francesc Paniello i Grau, metge oftalmòleg i polític català lleidatà, exiliat a Mèxic després de la Guerra Civil | Àlvar Presta i Torns, metge otorrinolaringòleg i dirigent esportiu català: 12è president del Futbol Club Barcelona i primer de la Federació Catalana d'Atletisme | Amali Prim Seguí, brillant musicòleg, pianista i metge, dedicat amb particular entusiasme al Col·legi de Metges de Lleida | Antoni Pujadas i Fabregat, destacat oftalmòleg de Lleida, molt actiu en la políticamunicipal i col·legial, que acabada la Guerra, pateix una dura sanció disciplinària | Antoni Raventós i Aviñó [o Avinyó], notable cirurgià barceloní, deixeble d’Àlvar Esquerdo, que practica la primera apendicectomia a Catalunya | Marià Ribas i Elias, primer cirurgià de l’Armada espanyola, cofundador i director perpetu amb Gimbernat del Reial Col·legi de Cirurgia de San Carlos de Madrid | Enric Ribas i Ribas, un gran cirurgià de Barcelona del primer terç del segle XX | Joan Riera i Vaquer, especialista en Electroteràpia i Radioteràpia que, juntament amb el verterinari Francesc Sugranyes, és creador dels sèrums antituberculosos SAT | Primitiu Sabaté i Barjau, cirurgià tortosí amb gran prestigi a les terres de l’Ebre, afusellat acabada la Guerra Civil sense una causa justificada | Francesc Salamero i Castillón, cirurgià de Barcelona amb una notable vocació docent, que exerceix temporalment de professor de la Facultat de Medicina | Segimon Salgot i Baucells, metge de poble, autor de la Topografia Mèdica del Prat de Llobregat | Josep Salvany i Blanch, metge oculista, excursionista científic i, sobretot, un excel·lent fotògraf que llega més de 10.000 fotografies estereoscòpiques a la Biblioteca de Catalunya | Felipe ''Pipe'' Sánchez i Babot, metge gironí molt popular, precursor de la Medicina preventiva i avalador de la pràctica de l'esport | Enric Seguí i Pou, un excel·lent cirurgià de Barcelona de la primera meitat del segle XX | Frederic Tarrida i Castells, otorrinolaringòleg exiliat a Mèxic acabada la Guerra Civil | Santiago Tiffon i Ramonet, especialista en cor i pulmó que a la vegada va ser un notable metge d’empresa i un gran metge de capçalera | Ramon Torent i Torrabadella, prestigiós cirurgià granollerí que exerceix a Barcelona el segle XVIII, notable wagnerià | Manuel Vilà i Olesa, metge de Tortosa consagrat a la lluita antipalúdica al Delta del’Ebre que reconeix els primers casos de kala-azar infantil i de leptospirosi a la zona | Ricard Zariquiey i Cenarro, pediatre i entomòleg, un dels iniciadors de la Biospeleologia a Catalunya.
Més d'una trentena de metges però una sola metgessa: una dona compromesa amb la professió que es llicencia l'any 1934 que roman a Catalunya fins al final de la Guerra Civil. Activa militant del PSUC, opta per passar a França i exiliar-se a Mèxic ...
