Després de les primeres mil biografies, la Galeria inclou vint-i-quatre metges i metgesses més abans d'acabar aquest any 2019, mostrant un cop més la diversitat temporal, demogràfica, professional i personal de la professió mèdica catalana
Joan Ademà i Abadia, metge aranès i alcalde de Vielha e Mijaran amb intensa activitat i càrrecs de gestió que, amenaçat, ha d’exiliar-se quan comença la Guerra Civil | Jaume Aran,catedràtic de Medicina de l’Estudi General de Lleida i, després, de la Facultat de Medicina de la Universitat de Cervera | Eduard Camps i Cava, metge de poble, erudit local i arqueòleg distingit, creador del Museu de Guissona | Ignasi Cantarell i Fontcuberta, Excel·lent metge rural, estimat per tothom, a més de destacat arqueòleg descobridor del patrimoni arqueològic de Montmeló | Tomàs Carrera Amanrich [o Thomas Carrère], un metge nord-català,catedràtic de la Facultat de Medicina de Perpinyà i autor d’una de les primeres obres de Dermatologia que es coneix | Vicenç Carulla i Riera, primer catedràtic de Terapèutica Física de l’Estat, gran impulsor de la lluita contra el càncer al país | Jordi Cortada i Robert, metge uròleg i andròleg de les terres de Lleida on és el dinamitzador de l'especialitat. Compromès políticament, militant independentista | Josep Curto i Cardús, metge pioner de la Cirurgia Esofàgica al país | Josep Maria Espadaler i Medina, un clínic innovador de la Neurologia catalana que contribueix significativament a la seva internacionalització | Mati Ezquerra i Lezcano, peça clau del desenvolupament de la Medicina Familiar i Comunitària com a especialitat i impulsora de la seva docència a Catalunya | Lluís Juncà i Juscafresa, metge banyolí que exerceix des de la bona música, la millor medicina rural al Pla de l’Estany | Josep G Llaurado o [Garcia LLauradó], investigador català amb una carrera acadèmica d'èxit als Estats Units, primer, dedicat a l'Enginyeria Biomèdica i, després, a la Medicina Nuclear | Bonaventura Milans i Goday, metge de l’Hospital de Santa Creu del segle XVIII, contrari a la constitució de l’Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona | Maria Asunción Núñez i Domènech, dona de formació polièdrica, llicenciada en Medicina el 1933, exerceix de pediatra i alhora de catedràtica de l'Escola d'Empresarials de Barcelona | Walter Oppenheimer Springer, pediatra i analista clínic que té una intensa activitat en docència i recerca clínica amb notables contribucions en Hematologia i Hemoteràpia | Eugeni Palau i Colomer, destacat metge militar a la 3a Guerra Carlina, polític lliberal, diputat i regidor municipal, coautor d’un ‘Dictamen sobre la Pel·lagra’ el 1879| José o Pepe Pizarroso i González, excel·lent cirurgià de brillant carrera professional, creador d'una fundació que ajuda joves amb pocs recursos per estudiar Ciències de la Salut | Maria Eulàlia Planas i Domingo, primera catedràtica de Farmacologia de la Universitat de Barcelona, investigadora sobre el tractament del dolor | Jordi Prats i Viñas, pediatra de gran influència per les seves aportacions en Oncologia Pediàtrica. Mestre de pediatres que el consideren educador en ciència i valors| Pau Riba iRovira, metge reusenc que exerceix a Cambrils, implicat tota vida amb la professió i en els diferents àmbits polítics, culturals i econòmics del municipi | Francesc Romero i Triguels, metge i cirurgià català, pioner de la Cirurgia Cardíaca a principis del segle XIX | Ramon Segura i Cardona, metge de la Segarra, catedràtic de Fisiologia i creador d’estratègies nutricionals per millorar el rendiment físic dels esportistes | Bernat Sentis i Toldrà, cirurgià rural que manté una estreta i continuada relació amb la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona de meitat del segle XIX | Empar Valls i Gil, primera metgessa catalana que s’especialitza i exerceix la Dermatologia i Sifilografia.
La Galeria ja suma les primeres 1000 biografies de metges catalans i, per primer cop, les darreres incorporacions inclouen tres metgesses
Delfí Abella i Gibert, bon psiquiatra i extraordinari docent, activista de la Nova Cançó i quart membre d'Els Setze Jutges | Ricard Canals i Mayner, un cirurgià de bona escola, metge de capçalera dels monjos del Monestir de Montserrat durant dècades | Rafael Degollada i Castañs [i Castanys], metge i esportista entregat a l’excursionisme científic i a la fotografia de principis del s. XX, afusellatper incontrolats durant la Guerra Civil | Victorino Farga i Cuesta, metge exiliat català de segona generació a Xile que es converteixen un expert mundial de la tuberculosi | Jaume Farreras i Framis, metge amb una ferma vocació docent que perd la càtedra d’Anatomia de Santiago de Compostela per no prendre possessió quan la guanya | Francesc de Paula Folch i Amich, primer catedràtic d’Anatomia Patològica de la Facultat de Medicina de la Universitat Literària de Barcelona, expert en les epidèmies de còlera | Ramon Frau i Armendàriz, docent al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona i,anys després, al 'San Carlos de Madrid'. Director general del Cos de Sanitat Militar | Magda Heras i Fortuny, cardiòloga d'excel·lència amb una gran expertesa clínica,dedicació a la recerca i al mestratge de les noves generacions de cardiòlegs | Fabià Isamat i de la Riva, un excel·lent neurocirurgià, mestre d’un estol de neurocirurgians catalans | Oriol Martí i Carrasco, metge de poble, el títol que més li agradava i més feliç el feia!| August Moret i Branyas, metge traumatòleg i rehabilitador, pioner a Girona en Cirurgia i tractaments de l’escoliosi | Manuel Oliva i Torres de Bages, catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Cervera | Genís Ponjoan i Roura [o Roure], metge rural, carismàtic i entregat als seus malalts, activista cultural i un exemple paradigmàtic de la professió mèdica | Dolors Prat i Puig, estudiant brillant, una de les primeres metgesses doctorades del segle XX | Francesc Santacana i Romeu, metge, museòleg i cooperativista, prohom de Martorell assassinat el 1936 | Joan Sastre i Puig, metge rural de Taradell amb publicacions mèdiques d'interès sobre epidèmies mèdiques febrils i el seu tractament a finals del segle XVIII | Antoni Tomasa i Torrallardona, metge innovador, impulsor de la Medicina Intensiva com a especialitat reconeguda al país | Bartomeu de Tresbens [i Barthomeu de Tresvents], metge i astròleg dels reis Pere el Cerimoniós i Joan I el Caçador | Serafina Valls i Pla, primera metgessa de Balaguer, dona decidida i compromesa que veu segada la seva vida professional per un fatal accident fent de metgessa al'Àfrica.
Vint-i-quatre biografies més, totes de metges que han viscut al segle XX, tots metges pioners de les seves especialitats i alguns destacats arreu del món
Domènec Agustí i Salmons, metge d'Ascó i propietari rural a Ribera d'Ebre, que té un paper catalanista molt actiu en la redacció de les Bases de Manresa de 1892 | Juan Castaño Santa, un innovador anestesiòleg, creador de ponts amb l’Anestesiologia internacional, impulsor i unificador de la docència de l’especialitat a Catalunya | Antoni Curto i Vallès, metge militar tortosí que fa la campanya a Cuba a finals del XIX, de tornada a Barcelona i Ripoll, s'esdevé un benefactor de la capital del Ripollès | Josep Escarda i Senosiain, un exemple de metge de poble amb inquietuds culturals, socials i polítiques | Salvador Gil-Vernet, l’uròleg català amb més projecció científica i reconeixement internacional | Antoni Gutiérrez i Díaz, metge pediatre, lluitador antifranquista i una de les personalitats més destacades de la transició democràtica espanyola |Wenceslau Marín i Simon, un metge pioner de l’Oftalmologia amb una gran dedicació a la Sanitat Municipal de Barcelona | Joaquim Mestre i Morer, el primer cap del Servei d’Urologia de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona | Josep Maria Muñoz i Pujol, cirurgià traumatòleg, novel·lista, historiador i dramaturg amb molt d'èxit | Robert Nogué i Tutor, expert cirurgià traumatòleg, creador d'una escola al Vallès Occidental | Joan Pelegrí i Partegas, metge, pedagog i escriptor catalanista, dinamitzador de la cultura catalana i benefactor del barri d'Hostafrancs durant la segona meitat del segle XX | Roc Pifarré i Florejachs, metge lleidatà, un dels grans noms de la cirurgia cardíaca mundial, pioner dels trasplantaments de cor | Jaume Planas i Guasch, un dels metges pioners de la Cirurgia Plàstica i Estètica a Espanya| Eduard Pons i Tortella, excel·lent anatomista amb una gran vocació universitària frustrada per la Guerra Civil. Impulsor dels estudis de Neuro-Anatomia i Neuro-Patologia | Tomàs Pujol i Font, metge i polític republicà que, inhabilitat pel franquisme, s'estableix a Amposta i contribueix a la lluita contra les malalties pròpies dels Deltes | Carles Ribas i Magri, pediatre barceloní de Postguerra que s'anticipa al sistema de seguretat social i se'l coneix com 'el metge dels pobres' | Dídac Ribas i Mujal, primer catedràtic de Medicina de la ciutat de Manresa | Gerardo del Río Pérez, fundador de la Nefrologia a Espanya | Joan Sauleda i Parés, pediatra d'una talla mèdica excepcional, l'introductor de les Unitats de Cures Intensives Pediàtriques a Espanya | Antoni Sitges i Creus, mestre de cirurgians creador d'una reconeguda escola quirúrgica catalana | Francesc Xavier Solé i Balcells, excel·lent uròleg de Barcelona de la segona meitat del segle XX que forma centenars d'especialistes Urologia de tot arreu | Antoni Tejedo i Mateu, metge amb una extraordinària vocació docent, catedràtic d’Anatomia Humana amb una notable dedicació a la recerca d'Anatomia i Embriologia | Miquel Verdaguer i Illa, exemple de metge rural, alcalde de Mieres a més d’arqueòleg i col·leccionista de peces prehistòriques | Josep Maria Vilardell i Permanyer, un dels pares de la Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia del nostre país.
Més històries de metges i de nissagues mèdiques, de pioners i triomfadors malgrat les dificultats de cada vida i del seu temps... També, del metge que no fa de metge o del metge alpinista que perd la vida a causa d’un fatídic accident...
Quim Borralleras i Gras, promotor d'actes artístics i culturals, ànima de la 'Penya Gran' de l’Ateneu Barcelonès, titllat de ‘sacerdot de l'amistat i mecenes espiritual' | Antoni Martí Cabanellas i Casanovas, un indià banyolí, dedicat a l’Homeopatia a l’illa de Cuba, que es retira de la vida professional a Mataró, ciutat a qui llega el seu patrimoni | Carles Carceller i Blay, gran especialista en Obstetrícia i Ginecologia, successor de Santiago Dexeus en la direcció de la Maternitat Provincial de Barcelona | Vicenç Falconer, doctor en Medicina i Filosofia, metge del cabildo de la Catedral de Tarragona, que té un gran prestigi en el seu temps | Pau Florejachs i Viladomiu, únic metge del Berguedà que té una actuació molt destacada d'abnegació i sacrifici durant l'epidèmia de còlera del 1854 a la vila de Berga | Albert Folch i Pi, metge Militar durant la Guerra Civil, catedràtic de Farmacologia, investigador i figura senyera de la traducció mèdica durant el seu exili a Mèxic | Jordi Folch i Pi, un dels investigadors catalans més destacat de tots els temps | Sixtus Fort, el primer cirurgià medieval que sabem que va fer una apendicectomia | Rafael Fuster i Chiner, prestigiós ginecòleg, introductor de l’estudi científic de l’esterilitat | Antoni Garcia i Llansó, metge, crític i historiador de l’art, divulgador de la cultura japonesa a Espanya | Salvador Goday i Casals, pediatre d'origen mataroní establert a Barcelona amb gran vocació mèdica i docent que contribueix a la transformació de la Maternitat Provincial | Josep Grañó i Otega, metge i alpinista que mor en el descens del Hidden Peak quan havia superat els 7.400 metres d'altitud | Martí Grivé i Cuní [o Martin Griver], metge i sacerdot granollerí del segle XIX, que exerceix l’activitat eclesiàstica com a Bisbe de Perth on deixa una empremta inesborrable | Manuel Hernández i Prieto, pioner en la irradiació corporal total a Espanya i fundador de l’Hospital Duran i Reynals, embrió de l’Institut Català d’Oncologia de Catalunya | Francesc Massana i Rovira, metge de capçalera amb una important obra sanitària a Martorell on va ser l’ànima del Club Natació | Calixt Noguer i Taberner, metge, farmacèutic, mestre i pedagog de prestigi a les comarques gironines a més de mecenes de La Cellera de Ter i d'altres pobles de la comarca, a cavall dels segles XIX i XX | Joan Oliveras i Farrús, anestesiòleg especialitzat en anestèsia obstètrica, introductor de l'anestèsia peridural a Espanya | Ignasi Miquel Pusalgas i Guerris, professor d'Anatomia del Reial Col·legi de Cirurgia. Director i preparador del primer Museu Anatòmic de la Facultat de Medicina de Barcelona del XIX | Jacint Reventós i Bordoy, tisiòleg barceloní, un dels pioners de la Pneumologia a Catalunya i un dels metges més reconeguts de la Barcelona de la primera meitat del segle XX | Jacint Reventós i Conti, metge i home de cultura, gestor sanitari eficaç i expert en la història dels hospitals de Catalunya | Carles Saura i Castan, un dels primers neuròlegs catalans que publica sobre l'epilèpsia, a més de polític, alcalde del Pont de Suert i diputat de la Mancomunitat | Joaquim Torras i Pujalt, metge de terme de l'Hospital de la Santa Creu, el primer metge del nou Hospital de Sant Pau | Lluís Tuca i Barceló, pare de la Cirurgia Oncològica i de la quimioteràpia intraarterial a l’Estat espanyol a més de precursor internacional de les cures pal·liatives | Lluís Viladevall i Malgà, metge higiniesta i coautor, juntament amb l’arquitecte Puig i Cadafalch, de la ‘Memoria sobre el estado sanitario de la ciudad de Mataró’ el 1895 | Lluís Viladevall i Matheu, metge i director de l’Hospital de Mataró durant 48 anys, testimoni del pas d’un hospital tradicional a un dels primers hospitals comarcals catalans | Josep Viladevall i Pruna, director de l’Hospital de Mataró en els darrers 30 anys del segle XIX, impulsor d'importants millores i creador d'una farmàcia dins del mateix centre | Joaquim Vilar i Ferran, metge gironí, prolífic autor de diverses Topografies Mèdiques de diferents indrets de la península Ibèrica, totes elles guanyadores de premi | Josep Viñas i Cabot, metge mataroní gran dinamitzador de l’Obra Antituberculosa tant a la Universitat de Barcelona com a l’Hospital de Mataró durant bona part del segle XX.
Vint-i-vuit metges, majoritàriament del segle XX, alguns que van viure el XIX i uns pocs de segles anteriors, alguns pioners en la seva especialitat, reconeguts internacionalment i tots, exemple vocacional d’entrega als seus pacients
Josep Maria Aluja i Pons, polític i cirurgià de prestigi al Reus de mitjans del segle XX | Joaquim Barraquer i Moner, l’oftalmòleg català amb més prestigi internacional | Manuel Bofill i Pascual, un dels grans cirurgians de la província de Girona, fundador de la Clínica Bofill i benefactor de la Institució Magdalena Aulina | Josep Briansó i Salvadó, psiquiatre i polític reusenc, director de l’Institut Pere Mata de Reus fins a l’inici de la Guerra Civil | Climent Campà i Cardona, metge d’Osona de mitjans del segle XIX, amb molt prestigi local i autor d’una notable obra escrita que, malauradament, no s'ha conservat | Joaquim Carreras i Carreras, metge-cirurgià amerenc de vida breu però intensa que guanya prestigi com a metge de balneari i que conrea la poesia a finals del segle XIX | Tomàs Casals i Ibarz, reconegut metge i cirurgià lleidatà del segle XIX, primer professor de Gimnàstica de Lleida | Bonaventura Clotet i Massià, destacat neuròleg que exerceix a Barcelona durant la primera meitat del segle XX, reconegut pels seus estudis d'histologia comparada| Joan Colomines i Puig, metge, activista polític i cultural durant el franquisme i el postfranquisme a Catalunya | Pompeu Cotonat i Garcia [i Peius], metge igualadí amb un llarg historial de metge cooperant al servei de l’OMS a més d'escriptor de llibres sobre l’Àfrica i moltes altres experiències | Josep Maria Dexeus i Trias de Bes, ginecòleg català reconegut internacionalment, pioner de la salut integral de la dona | Manuel Duran i Ventosa, el primer deixeble de Ramon i Cajal a la seva càtedra de Barcelona, a més de metge carismàtic i destacada personalitat barcelonina | Francesc Feu, excel·lent anatomista català que arriba a ser metge de la família reial espanyola amb Carles II | Antoni Franquesa i Sivilla, metge del segle XIX i una de les figures rellevants de la política local del seu temps a Mataró | Ignasi de Gispert i Cruz, metge gironí, destacat neuròleg i escriptor | Faustí Llaveries i Viladomiu [i Llaverias d. 1939], un metge rural, implicat en la política municipal durant la República i benefactor del poble de Puig-reig | Oleguer Miró i Borràs, metge de gran prestigi a la Manresa de finals del XIX i principis del XX, activista cultural, publicista i defensor de la llengua i cultura catalanes | Bernardí Muntanya de Montserrat [i Bernardino Montaña de Montserrate], metge i cirurgià reial, professor de la Universitat de Valladolid, autor del primer tractat d’Anatomia publicat en castellà el segle XVI | Benet Paltor i Fiter, metge i botànic que participa en l’expedició espanyola a l’Orinoco, acompanyant el naturalista suec Pehr Löffling en el segle XVIII | Isidre Parellada i Torrents, metge i alcalde de Vilanova i la Geltrú amb una actuació professional molt destacada durant l’epidèmia de còlera del 1854, causa de la seva mort | Fèlix Pumarola i Busquets, metge de Salut Pública amb una notable expertesa docent | Joan Rancé,metge militar gironí del segle XVIII, catedràtic i director del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona | Pere Santaló i Castellví, metge i administrador de la Casa de Maternitat i Expòsits de Barcelona, amic íntim i metge de capçalera d'Antoni Gaudí | Rafael C de Sobregrau i Augé [RC o Rafael Comalrena], un pioner de la Cirurgia Vascular a Espanya | Josep Solà i Abadal, destacat metge higienista de Manresa amb una notable dedicació a la docència | Joan Soler i Damians, impulsor de l’Educació Física a Catalunya i home clau dels estudis sobre l’esport duts a terme durant els anys de la República al nostre país | Miquel Vilardell i Picas, exemple de metge rural en una zona de muntanya,competent professionalment i amb una dedicació extrema als seus pacients | Ramon Vinyes i Triadó, un metge rural de la comarca de la Selva valorat com a metge i coma prohom de gran cultura, molt interessat per la història i el patrimoni arqueològic local.
