Arxiu

La primera dona matriculada en una carrera universitària d’Espanya va ser la tarragonina Maria Elena Maseras Ribera, el 1872 fa 150 anys. Maria Elena Maseras va fer els estudis de medicina a l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona i va acabar el 1878, malgrat que no li van donar permís per fer l’examen de llicenciatura fins quasi 4 anys després, el 1882. A partir del Reial Ordre del 8 de març de 1910 les dones van poder estudiar sense haver de demanar autorització ministerial, malgrat això, el 1932 fa 90 anys, només van acabar la carrera de medicina cinc dones.

Avui 8 de març dedicat al Dia Internacional de la Dona, la Galeria recordem aquestes cinc dones que el 1932 es van llicenciar en la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB), quan la facultat ja estava a l'Hospital Clínic al carrer Casanova de l'Eixample: Josefina Latorre Barnet, Enriqueta Peña Maturana, Maria Asunción Núñez Domènech, Ramira Torrandell Forment i Carmen Torrente Gallar.

En aquests anys on poques dones acabaven la carrera de medicina, la majoria es dedicaven a les malalties considerades 'de dones i nens', l'obstetrícia-ginecologia i la pediatria, i en molts casos en consultes privades. En aquest petit grup de metgesses es troben dues especialitats més. Josefina Latorre va ser especialista en anàlisis clíniques pel Seguro Obligatorio Español (SOE). I Carme Torrente va ser oftalmòloga en una consulta privada a Badalona fins a la seva jubilació. Les altres tres van exercir la pediatria en consultes privades, Enriqueta Peña la va compaginar amb la seva feina com a pediatra al SOE a Terrassa i Maria Asunción Núñez va treballar sobretot com a inspectora municipal de sanitat i per diverses mútues.

La nostra voluntat és mostrar les dones pioneres en l’exercici de la medicina. Metgesses d'una generació que van treballar durant etapes molt difícils de la nostra història, la Guerra Civil i el Franquisme. Durant la dictadura les dones van quedar relegades a la vida domèstica com a éssers subalterns. Qualsevol dona estava sotmesa a la tutela masculina i emmarcada al model ideal de dona, sempre filla, esposa i mare, que havia de tenir cura dels fills i de la llar. Enfront de l’arquetip franquista de l'home productor i cap de família. En aquesta estructura social era difícil per a les dones treballar fora de la casa i més en una professió atribuïda als homes, com era la medicina. [1]

Peu de fotografia: Retrats de les cinc joves llicenciades a l’orla de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona de 1932. [Museu d'Història de la Medicina de Catalunya – MHMC]

Antoni Giberga i Giribert. Un metge preocupat pels moviments socials, que emigra a Cuba i participa en el moviment independentista | Joan Prim i Rosell. Excel·lent cirurgià de l’Escola de cirurgia gastrointestinal de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau | August Salazar i Palau. Un dels fundadors de la Unió Catalana d’Hospitals, amb una llarga experiència en gestió hospitalària | Juan Brotóns i Gimeno. Pediatre vocacional, amb una rellevant consulta privada a Barcelona i prolífic publicista d’escrits breus, de caire humanístic, sobre els infants | Carles Pol i Aleu. Un metge emprenedor, creador a Colòmbia d’empreses relacionades amb el món de la farmàcia i de la salut | Rafael Batlle i Miquelerena. Un metge de capçalera de Sarrià que alhora fou l’últim alcalde d’aquesta vila | Jordi Guasch i Sagrera. Pioner a Catalunya de l’hematologia clínica i l’hemoteràpia | Blanca Farrús i Lucaya. Paradigma de què hauria de ser el “bon metge modern”, competent en la feina i entregada als malalts | Joan Ribas i Barba. Un excel·lent obstetra, coneixedor de tots els aspectes de l’especialitat | Josep Corrons i Espinalt. Un cardiòleg destacat de la Catalunya central, mestre de cardiòlegs | Ramon Noguera i Hosta. Psiquatre destacat de les terres gironines | Joan Picanyol i Peirató. Pioner de la cirurgia infantil al nostre país, compromès amb la seva professió, la seva família i la seva terra | Narcís Sardà i Riusech. Metge català emigrat a Guatemala on es convertí en un dels metges més prestigiosos del país | M. Teresa Gallart i Gallart. Impulsora de la introducció i la consolidació de la immunologia com a especialitat mèdica i un dels seus referents per a successives generacions | Francesc Barceló i Combis. Professor titular de la Càtedra d’Història Natural a l'Institut de Palma de Mallorca | Josep Pons i Balmes. Un psiquiatre seguidor de l’escola francesa de psiquiatria, amb una dedicació exemplar als seus malalts | Emili Viudes i Plazas. Exemple de metge de capçalera i metge del treball, competent professionalment i amb una dedicació màxima als seus pacients | Mateu Turró i Caussa. Metge de poble, respectat i estimat per tots els seus pacients i sempre implicat en el benestar de la gent | Gabriel Riera. Cirurgià romancista que exercí a la ciutat de Tarragona, fou mestre de Pere Virgili, per un contracte de tres anys | Jordi Cervós i Navarro. Un neuropatòleg, professor de medicina a Alemanya, degà de la Universitat Lliure de Berlín, autor de l’encefalitis granulomatosa limfohistiocitaria.