Quinze metges més, una petita mostra de la riquesa mèdica catalana
Francesc Xavier Bartrina i Costa, metge i professor d'Educació Física, especialista en gimnàstica higiènica i terapèutica, introductor del mètode suec a la península| Francesc d'Assis Bergós i Ribalta, metge català exiliat a l’Uruguai | Joan Coll i Bofill, pediatre barcelonès de finals del segle XIX , el primer que es preocupa de reglamentar l’alletament mercenari | Miquel dels Sants Cunillera i Rius, metge dedicat intensament a la política tant en la seva etapa a Catalunya com en el seu exili a Xile i Uruguai | Agustí Maria Gibert i Olivé , metge, naturalista i arqueòleg tarragoní | Josep Maria Llonch i Gambús,el gran cirurgià de Sabadell amb posterioritat a la Guerra Civil espanyola | Josep Martí i Morera, metge de poble, interessat per l'Hidrologia mèdica, amb una gran projecció social i cultural | Antoni Mayner i Alcover, catedràtic d’Obstetrícia a la Barcelona de la primera meitat del segle XIX | Jaume Menós i de Llena, metge militar de l’Armada els primers anys de vida professional i, els darrers, metge civil a Manresa, un polemista aferrissat | Sixte Pérez del Castillo, un excel·lent cirurgià general de Sabadell | Antoni Bonifaci Pont i Pell, conegut com Antoni B. Pont, metge higienista establert al’Argentina, investigador de la lepra i impulsor de les relacions empresarials entre Amèrica del Sud, Catalunya i Espanya | Miquel Ramis i Matas, metge internista i homeòpata a la Barcelona de la primera meitat delsegle XX | Josep Antoni Salvà i Miquel, un farmacòleg entregat a la Universitat | Eduard Tolosa i Colomer, un dels primers neurocirurgians espanyols, pioner en el tractament quirúrgic de la malaltia de Parkinson | Pere Terrada i Font, metge vilafranquí format a París, catedràtic de la Facultat de Medicina de Barcelona a la primera meitat el segle XIX
Uns metges catalans emigrants a l’Argentina, dos pioners de la Psiquiatria, altres cirurgians, investigadors, pediatres o homeòpates, tots han destacat arreu i en diferents temps
Josep Alsinet i Cortada, metge català del segle XVIII que s’instal·la Extremadura, expert en el tractament del paludisme que, també, destaca en Arqueologia | Jacint Andreu, un dels metges catalans més destacats del segle XVII | Joan Argemí i Fontanet, pediatre que desenvolupa la medicina infantil a tots els nivells i un ciutadà reconegut com a home de bé del Sabadell d’aquest segle passat | Gaspar Armengol, cirurgià militar, tortosí que exerceix a Vic, que s’oposa amb arguments a l’ús dels mercurials i d’altres productes que considera verinosos a la segona meitat del segle XVIII | Joan Bialet i Massé, metge, jurista, enginyer, agrònom i empresari mataroní que triomfa a l’Argentina. És reconegut com el precursor del Dret Laboral argentí | Narcís Carbó i Aloy, catedràtic de Terapèutica de la Universitat de Barcelona, home de gran prestigi a Barcelona | Gaietà Cruxent i Lalbi, metge homeòpata, destacat investigador de la Medicina Homeopàtica | Tomàs Dolsa i Ricart, fundador de l’Institut Frenopàtic de les Corts de Sarrià | Salvi Gafarot i Peramon (Gaffarot?), metge de prestigi i professor universitari a l’Argentina de principis del segle XVIII | Nicolau Guanyabens i Giralt, un dels principals introductors de l’Homeopatia a Catalunya, a més de marí mercant i compositor musical destacat | Pau Llorach i Malet, fundador de l’Institut Frenopàtic de Les Corts de Barcelona | Cristóbal Martí de Montúfar, un dels metges catalans formats a Espanya que contribueix al desenvolupament de l’ensenyament de la Medicina a l’Argentina colonial
Investigadors, traumatòlegs, cirurgians i dermatòlegs, altres metges que han fet història en el seu temps
Joan Bofill i Deulofeu, investigador en el camp de la Fisiologia que s’ha de reconvertir en farmacòleg a conseqüència de l’exili | Pere Bonada i Sala, traumatòleg i radiòleg del Ripollès, assassinat pels anarquistes just començada la Guerra Civil | Francesc Campderà i Camin, metge i biòleg, creador del primer frenopàtic particular de l’Estat espanyol | Lleonard Galli i Bover (Leonardo Galli), introductor a Espanya de la Traumatologia experimental | Fermí Nadal i Valls, un metge militar català, que assisteix a l’almirall Gravina a la Batalla de Trafalgar, catedràtic del Reial Col·legi de Cadis | Joan Francesc Rossell, metge a cavall dels segles XVI i XVII, conseller en cap de Barcelona, catedràtic de l’Estudi General i ambaixador de la Generalitat a la Cort de Felip III | Josep Sabater i Massell, un dels més destacats catedràtics de la generació de metges catalans que fan carrera al Reial Col·legi de Cirurgia de l’Armada de Cadis del segle XVIII | Pelai Vilanova i Massanet, pioner de la Dermatologia catalana, aporta diversos estudis sobre el tractament dels epiteliomes amb agulles de radi
Joan Sanllehy i Metges, introductor de l'Homeopatia a Catalunya i primer president de l’Acadèmia Mèdico Homeopàtica de Barcelona
La Galeria de Metges Catalans s'afegeix a la commemoració del 125è aniversari de la fundació de l’Acadèmia Mèdico Homeopàtica de Barcelona (AMHB) que se celebra enguany amb la incorporació de Joan Sanllehy i Metges, l’introductor de les doctrines del metge homeòpata alemany, Samuel Hahnemann, a Catalunya a través de la Revista de la Doctrina Homeopática, que publica per primer cop l'any 1950. L’abril del 1890, Sanllehy és un dels socis fundadors i primer president de l’AMHB. Dos mesos abans, ha publicat la nova Revista d’Homeopatia.
Pere Mata: metge, polític, periodista, poeta i escriptor reusenc il·lustre del primer terç del segle XIX que exercí una gran influència
Segons Jaume Aiguader, un altre metge reusenc i alcalde de Barcelona, Pere Mata és ‘’una lliçó perenne’’, un home amb una vida tan accidentada, dispersa i variada com el temps que va viure i en el què la seva influència era destacada: Pere Mata –insisteix Aiguader- és una lliçó de moral pública, de devoció a la col·lectivitat i de sacrifici constant al seu servei. Però, Mata és molt més perquè ‘’conquereix Madrid i la resta d’Espanya’’, ell és el redactor del Pla d’Estudis amb què s’organitzen les Facultats de Medicina modernes i l’introductor de la Medicina Legal i la Toxicologia a l’Estat. La importància de Mata es fa evident amb els nombrosos retrats que ens han arribat fins avui, una hemeroteca molt rica i una obra pròpia prolífica ben estudiada. L'any 2011, el Col·legi de Metges de Barcelona va dedicar l'Any a Pere Mata. Avui, la Galeria de Metges Catalans dóna a conèixer el nou espai biogràfic que li dediquem
