16 metges més, algun quasi desconegut a Catalunya com Joan Drumen i Millet, metge de cambra que triomfa a la Cort Reial, Simeó Lligonya o Lucià Puigdollers, metges del segle XIX amb interessants personalitats
![](../includes/ajax/redimensionarimatgecarnet.php?hw=250&width=250&idimatge=3314.jpg)
Josep Alberic i Cases (o Alberich i Casas), un metge il·lustre de Reus, escriptor i polític del segle XIX | Pere Barrufet i Puig, prohom cultural i esportiu reusenc, metge de renom i ànima de la promoció mèdica del curs 1902 que destaca pel pes professional dels seus components i la seva cohesió al llarg del segle XX | Wifred Coroleu i Borràs, destacat psiquiatre i excel·lent publicista | Joan Drumen i Millet, un pioner de l’Higienisme que triomfa com a metge de cambra a la Cort Reial | Josep Antoni Grífols i Roig, impulsor de la transfusió sanguínia indirecta ipromotor dels bancs de sang i plasma al país | Lluís G. Guilera i Molas, patòleg que esdevé un pioner de l’Oncologia radioterapèutica | Simeó Lligonya i Pujals, un metge de poble del segle XVIII amb un notable interès per la Ciència | Josep Miret i Monsó, psiquiatre català, professor de Psicologia i de Psiquiatria a Veneçuela | Baltasar Pijoan i Soteras, metge pioner en la seva dedicació a la formació professional d’infermeres en el primer terç del segle XX | Antoni Pons i Codinach, metge militar català destinat a l'illa de Cuba en la segona meitat del segle XIX | Llucià Puigdollers, un metge català del segle XVIII que exerceix durant un llarg període de la seva vida a terres castellanes | Jaume Queraltó i Ros, un dels grans higienistes de Catalunya | Joaquim Riba i de Sanz, un dels iniciadors de l’especialitat de la Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia a Catalunya | Ferran Rosell i Jané, un metge de capçalera amb una intensa dedicació a la política en temps de la República que el duu a l’exili | Ramon Vidal i Teixidor, psiquiatre i humanista de la segona meitat del segle XX, integra tal món cultural de la Barcelona dels anys 1960 | Pau Viladiu i Quemada, gran dinamitzador dels estudis oncològics a Catalunya
18 metges més pioners de les seves diverses especialitats que, en bona part, destaquen social i culturalment amb notables aportacions en les seves activitats particulars des del muntanyisme a l’arqueologia, la política i l'emprenedoria
![](../includes/ajax/redimensionarimatgecarnet.php?hw=250&width=250&idimatge=3208.jpg)
Mariano Anglada i Lasierra (1917-2010), metge cirurgià i pioner de la Medicina de Muntanya al nostre país | Víctor Azcarreta i Colau (1857-1940), mestre d’uròlegs i un dels primers especialistes en efectuar nefrectomies a Espanya | Francesc Borràs i Montaner (1769-1837), professor del Col·legi de Cirurgia de Barcelona del primer terç del segle XIX | Francesc Cantavella i Cerdà (1915-1997), metge de nens, un pediatre avançat al seu temps, fruït de la constant recerca i d'una visió innovadora de la Pediatria | Antoni Caralps i Massó (1904-1991), pioner de la Cirurgia Toràcica a l’estat espanyol | Víctor Conill i Montobbio (1886-1970), ginecòleg barceloní de prestigi, creador d’una Escola de Ginecologia | Lluís Daufí i Moreso (1927-2013), gran divulgador de la Medicina científica | Narcís Fuster i Domingo (1869-1939), home d’intensa activitat professional, metge de capçalera i higienista, polític catalanista compromès en activitats socials | Joan Gelpí i Jofre (1851-1937), autor del primer gran atles d’iconografia oftalmològica a Catalunya | Ignasi Melé i Farré (1859-1928), ermità de la ciència. Arqueòleg i excursionista | Antoni Palau i Queralt (1838-1906), un metge de Tragó de la Noguera, fundador del primer Balneari a l’Argentina i pioner del turisme termal al continent sud-americà | Joan Baptista Parcet i Fàbrega (1814-1891), facultatiu del segle XIX que destaca pel seu notable rigor científic tot i fer de metge de poble | Aurèlia Pijoan i Querol (1910-1998), metgessa i activista política catalana, líder del PSUC a les comarques de Lleida i de l’exili mexicà | Joaquim Puig i Antich (1944-1989), pioner en la recerca de Psiquiatria d’infants i adolescents al nostre país. Autor hispà en Paidopsiquiatria de més repercussió internacional | Josep Roquer i Casadesús (1857-1903), prestigiós especialista de gola i nas a la Barcelona de la segona meitat del segle XIX | Emili Sacanella i Vidal (1860-1931), un dels especialistes pioners de la Urologia a Catalunya | Pau Umbert i Corderas (1879-1922), un pioner de la Dermatologia que consolida una visió moderna de l'especialitat i destaca la importància de la histopatologia per un correcte diagnòstic | Joan Maria Vilaclara i Mir (1909-1990), un dels pioners de l’Endocrinologia a Catalunya creador de l’Escola de l’especialitat a Sant Pau.
Una vintena de metges que han destacat en els diferents àmbits de la Medicina i la Ciència, de la docència i de la política, que han excel·lit tant a Catalunya com més enllà del país per un exili forçat o una emigració voluntària
![](../includes/ajax/redimensionarimatgecarnet.php?hw=250&width=250&idimatge=3080.jpg)
Joan Alemany, metge i astrònom vigatà del segle XVI | Carles Francesc Ameller i Clot, la personalitat mèdica més destacada de la Medicina gaditana durant el primer terç del segle XIX | Ignasi Ameller i Ros (o Ametller Ros), metge militar, catedràtic i director del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona | Salvador Badia i Andreu, metge osonenc amb vocació europea, entusiasta de les doctrines vitalistes com el Vegetarianisme, la Hidroteràpia i l'Homeopatia | Josep Baroy i Bardolet, un metge olotí humanista al Maresme del segle XIX | Marià Batllés i Torres-Amat, metge i polític moianès del segle XIX que, de ser perseguit per lliberal, passa a ser rector de la Universitat de València | Josep Castellví i Vila, un metge militar esparreguerí que destaca a la sanitat militar durantla Guerra de Cuba | Boi Danés i Casabosch, introductor de l’Endocrinologia a Catalunya | Wenceslau Dutrem i Domínguez, metge i farmacèutic exiliat a Mèxic, metge que atén Lleó Trotski quan pateix l'atemptat que li causa la mort | Rafael Esteve i de Miguel, pare de l’Ortopèdia pediàtrica a Catalunya | Joan Jacob i Navàs, metge rural a Olesa de Montserrat, pediatre a Reus | Josep Maria Mateu i Aragonès, ginecòleg barcelonès introductor a Catalunya de lacolposcòpia pel diagnòstic precoç del càncer uterí | Alexandre Planellas i Llanós, ginecòleg que ocupa la càtedra d’Anatomia, divulgador del Testut com a llibre de text a la Facultat de Medicina | Joan Puig i Ball, metge polièdric de la Manresa d’abans de la Guerra, gestor, divulgadorcientífic i historiador | Gil Saltor i Lavall, introductor de la Medicina francesa i alemanya de final del segleXIX a Barcelona | Prudenci Sereñana i Partagàs, home vinculat al catalanisme d'esquerres, metge inquiet dedicat en diferents etapes a la Medicina General, la Psiquiatria, la Higiene i la Salut Pública | Francesc de Sojo i Batlle, el primer catedràtic d’ORL de la Facultat de Medicina de Barcelona | Dos germans metges empordanesos emigrats a l'Argentina: Felip Solà i Vidal, innovador de la Psiquiatria i introductor de la Hidroteràpia a l'Argentina i Josep Solà i Vidal, cirurgià de renom de final del segle XIX | Josep Tutau i de González, metge figuerenc, pioner en Dermatologia i Malalties Venèries.
Metges de tota Catalunya que fan la història de la Medicina dels segles XVIII, XIX i XX: catedràtics, descobridors, pioners de la seva feina, personalitats destacades al seu entorn i una metgessa de gran projecció social i mediàtica dels anys 1920
![](../includes/ajax/redimensionarimatgecarnet.php?hw=250&width=250&idimatge=3000.jpg)
Miquel Aleu i Padreny, metge de capçalera, gran professional de la Medicina, notable publicista amb una gran dedicació a la vida cultural de Tarragona | Delmir de Caralt i Sanpera, membre d'una nissaga de metges oculistes, primera generació de l’especialitat oftalmològica | Antoni Coca i Cirera, catedràtic de Patologia Mèdica de la primera Facultat de Medicina de Barcelona | Josep Corominas i Sabater, traductor al castellà de les grans obres de la Medicina francesa del segle XIX | Pere de Cortada i Castanyer, metge banyolí, avantatjat humanista i filòsof del segle XIX | Josep Crous i Casellas, pioner de l’ensenyament de les neurociències a la universitat espanyola des de la seva càtedra de Patologia Mèdica de la Universitat de València | Francesc Fabra i Soldevila, metge de Llívia, personatge de la Il·lustració, bon metge i interessat per l’Antropologia i la Filosofia | Francesc Juanich i March, catedràtic de Medicina del segle XIX, introductor de l’escola mèdica experimental francesa a Catalunya | Josep Maria Mascaró i Castanyer, metge director de banys banyolí, un dels primers titulats en Hidrologia, membre de la nissaga mèdica Mascaró de Barcelona i dos membres més de la mateixa saga, branca de l’Alt Empordà Anicet Mascaró i Cos, oftalmòleg de gran prestigi de la segona meitat del segle XIX. Inventor d’un llenguatge per a invidents anterior al mètode Braille i el seu germà Joan Mascaró i Cos, metge i polític lledonenc compromès amb el progrés de la ciutat de Banyoles on s’hi estableix | Romà Massot i Gimeno, pioner de la Neurologia al sud de Catalunya i un metge molt apreciat pel seu humanisme | Sebastià Prat i Gual, un metge banyolí del segle XVIII a Colòmbia | Maria Lluïsa Quadras-Bordes, una metgessa de gran projecció social i mediàtica des dels anys 1920, entregada a l'activitat benèfica, activa conferenciant i pionera de la lluita contra les toxicomanies.
Mossèn Pere Tarrés ocupa un lloc destacat a l’Església del Carme de Manresa
![](../includes/ajax/redimensionarimatgecarnet.php?hw=250&width=250&idimatge=2952.jpg)
La Federació de Cristians de Catalunya, promotors de la causa de canonització de Pere Tarrés, ha dedicat una escultura de bronze de mida natural del metge i beat català que s’ha col·locat a l’Església Parroquial del Carme de Manresa on fou batejat. Es tracta d'una obra de Rebeca Muñoz, sufragada per la Federació de Cristians de Catalunya.