Galeria de metges

Va néixer l’11 de desembre de 1908 al carrer Cristina Alta al Vendrell. Era fill d’Isidre Güixens Roig, pagès, i Àngela Ribas Nin, ambdós naturals del Vendrell. Va estudiar al Col·legi Catalunya del Vendrell on es va preparar per poder presentar-se als exàmens de batxillerat que tingueren lloc a l’Institut Nacional de Segona Ensenyança de Reus; va obtenir el títol el 4 de juny de 1927. En aquell moment, la família vivia al carrer del Nord del Vendrell. El 1929, Magí s’incorporà a files com a voluntari.

Per tal de pagar-se els estudis de medicina, que va iniciar el 1930 i va finalitzar el 1936 a la Universitat de Barcelona, va treballar en una farmàcia situada a la cruïlla entre el carrer Balmes i el carrer Aragó d’aquesta ciutat.

Magí Güixens es va prometre amb Montserrat Folch Claramunt (1912-2001), la qual va obtenir el títol de mestra de primera ensenyança 1931. Montserrat Folch era filla del pastisser Josep Maria Folch Andreu i Montserrat Claramunt Mercadé.

En esclatar la guerra civil, es presentà com a metge voluntari i tingué el càrrec de tinent del cos de sanitat de carrabiners entre el 18 de juliol de 1936 i l’1 d’abril de 1939. Va prestar servei principalment a Lorca i Totana (Múrcia), després fou traslladat al front de Belchite (Terol); des d’aquí retornà a Barcelona.

Magí i Montserrat van marxar a l’exili a França per separat. Encara que sabem que Montserrat va estar al camp de Saint-Cyprien (Pirineus Orientals) i que va retornar el 21 de setembre de 1939, desconeixem a quin camp de refugiats va anar a parar Magí. En aquest context, la mare de Montserrat va demanar ajuda econòmica a Pau Casals, el qual, des del Gran Hotel de Prades, els hi va enviar 1.000 francs. Finalment, la parella va poder casar-se el 30 de desembre de 1939.

Els títols universitaris obtinguts el 1936 va ser anul·lats, Magí es veié obligat a fer un seguit de tràmits que el portaren a obtenir el títol de medicina el 24 de desembre de 1940. El 4 de novembre d’aquell any es va col·legiar en medicina general, amb el número 195, al Col·legi Oficial de Metges de la Província de Tarragona.

El matrimoni van tenir dos fills Isidre que va estudiar peritatge industrial en química, i Maria Àngela, la qual fou auxiliar d’assistència sanitària; posteriorment es va diplomar en infermeria a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i també cursà estudis de podologia.

El 1941, la família es traslladà al Pla de Manlleu, on Magí prestava atenció mèdica segons el procediment per igualació, però el 25 de setembre de 1943 tornà al Vendrell, on va instal·lar la seva consulta.

Tot just després del retorn, el Dr. Valentí Vidal Jané va obrir una clínica a la carretera de Santa Oliva, a tocar del terme municipal del Vendrell. Aquest consultori fou l’antecedent de la Policlínica Comarcal del Vendrell creada el 1951 i disposava de dos llits. L’equip el formaven el Dr. Vidal com a cirurgià, el Dr. Lluís Mestre Sala com a ginecòleg i el Dr. Güixens com a metge de medicina general. Més endavant, s’incorporaren el Dr. Cristòbal Cuadras Bertran i Maria Coll Calaf com a administrativa. L’1 de gener de 1957 la Policlínica Comarcal del Vendrell es va constituir com a societat civil particular amb l’objectiu d’oferir una atenció mèdica professional i atendre els mutualistes de l’asseguradora Médica Comarcal del Panadés, el Dr. Güixens n’esdevingué també soci.

Als anys cinquanta, la família Güixens Folch vivia al carrer Major del Vendrell, on Magí també hi tenia la seva consulta privada. Durant uns anys, assistí com a metge a esdeveniments ciclistes, la qual cosa motivà la seva inscripció a la Federación Española de Ciclismo (1958) i a la Federació Catalana de Ciclisme de Barcelona (1960). D’altra banda, va ser metge inspector de l’Agrupación Mutua del Comercio y de la Industria de Barcelona.

El 12 de juny de 1961, Magí Güixens va morir amb 52 anys al Vendrell. Posteriorment, el 1969 l’Ajuntament del Vendrell aprovà la denominació d’un dels carrers de la vila com a “calle del Dr. Güixens”.