Fotografies
Aurèlia Pijoan Querol, permís de residència estès pel Servei de Migració de Mèxic en data 12 març del 1941.
La doctora Aurèlia Pijoan Querol, assenyalada amb una x, reunida amb el Comitè Executiu del Patronat d’Ajut als Patriotes Catalans i el grup de dones catalanes exiliades a Mèxic que van contribuir a la campanya d’ajut econòmic als compatriotes de Catalunya. Mèxic DF, 1946. [Identidad, compromiso y militancia del exilio femenino En México: Aurèlia Pijoan Querol. Web Exiliadas]
Un dels molts discursos de lluita antifranquista que protagonitza Aurèlia Pijoan Querol. Salón Orquídea de Mèxic, 23 maig 1953. [Família Pérez-Pijoan]
La Unión de Mujeres Españolas en México (UME) celebra el Dia Internacional de la Dona amb la copresidència d’Amalia Solórzano, l’esposa del general Lázaro Cárdenas. A la seva dreta, la metgessa catalana a l’exili, Aurèlia Pijoan, amb entre d’altres destacades militants com Filo Espresate, Eladia Rios, Enriqueta Ortega, Pepita Suárez i Raquel Tibol. Méxic, 1967. [Família Pérez-Pijoan]
Restaurada la democràcia espanyola, l’any 1976, la metgessa i política catalana exiliada Aurèlia Pijoan Querol participa en un acte del PSUC que, a la seu social que el partit té a la capital mexicana, presideix el seu marit Luís Pérez García-Lago acompanyat d’altres camarades exiliats. [Família Pérez-Pijoan]
Aurèlia Pijoan Querol, retrat de la metgessa exiliada a Mèxic, anys 1970. [Família Pérez-Pijoan]
Retrat de la jove metgessa i primera dona regidora de la Paeria, Aurèlia Pijoan Querol, que apareix a la portada del llibre homenatge que Antonieta Jarne publica l’any 2008. [Família Pérez-Pijoan]