Fotografies
Laureà Dalmau i Pla, provable retrat de l’Orla d’acabament de la carrera mèdica, c. 1907. [Editorial López-ANC]
Artistes i polítics reunits a l'Hostal de la Gavina de S'Agaró. Dalt la balconada, Laureà Dalmau Pla és el quart per la dreta. S’identifica, també, Josep Puig Pujades i Miquel de Palol Felip. A baix i primer per la dreta és Josep Tarradellas Joan. S’Agaró, 1932. [CRDI - Ajuntament de Girona]
Carnet de Companyies dels Ferrocarrils estès a nom del parlamentari català Laureà Dalmau i Pla. Parlament de Catalunya, 1933.
Laureà Dalmau. Col·lecció de Segells de Catalunya. Àlbum Parlament Català. Edició 1933.
El doctor Laureà Dalmau i Pla, exiliat, a l’Hospital de Perpinyà, 1939-40. [El Punt Avui, 22 setembre 2013]
Laureà Pla i Dalmau amb el seu fill Francesc Dalmau Norat [1915-2003], igual que el pare metge i polític, exiliats a França, es retroben a Montpeller, després 1940. [Família Dalmau]
Girona ret homenatge a Laureà Dalmau i Pla amb una escultura a mida natural que s’ubica davant la Casa de Cultura, antic edifici de l’Hospital de Santa Caterina on ell hi va treballar. L’obra de Tomàs Pons, és donació de la família Dalmau a la ciutat de Girona. Assisteixen a la inauguració: l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, Ramon i Antoni Dalmau Alcalde, entre d’altres. [Pedres de Girona]
Coincidint amb la inauguració de l’escultura del doctor Laureà Dalmau i Pla, es descobreix una placa inscrita amb paraules del metges, escriptor i polític gironí: ‘’A Catalunya: No tenia prou ulls per abraçar-la tota, ni prou cor per estimar-la com ella es mereixia’’. [Pedres de Girona]
Entrada a la Casa Heras de Puig del carrer del Doctor Carreras Peralta núm. 4 de Girona, on vivia Laureà Dalmau i Pla abans i després de la Guerra Civil malgrat l’expropiació inicial. [Foto Valentí Fargnoli]