Biografia
Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona el 1972, obté el doctorat el 1979. El 1978 ingressa com a metge adjunt a l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron de Barcelona, al Servei de Medicina Interna, orientant-se cap a la patologia infecciosa com a principal àrea d’interès.
És nomenat cap de la Secció de Malalties Infeccioses de l’Hospital de la Vall d’Hebron, alhora que és nomenat professor de medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L’octubre de 1981 va ser el primer metge a Catalunya que va diagnosticar un cas de VIH a Espanya en un pacient jove que va morir pocs dies després del seu ingrés hospitalari. Aquest cas va ocórrer, just abans que la malaltia es convertís en una epidèmia.
El 1990 crea el primer Laboratori de Recerca Experimental Aplicada en Malalties Infeccioses, que li permet fer un pas endavant en la recerca bàsica en patologies infeccioses. Al laboratori es fa una recerca d’alta qualitat, amb recursos que no es tenen en altres hospitals. La seva recerca en les infeccions dels pacients trasplantats el porta a ser president del grup GESITRA (Grupo de Estudio de Infección en el Trasplante y el Huésped Inmunocomprometido) de la Sociedad Española de Enfermedades Infecciosas (SEIMC) i coordinador de la Red Española de Investigación Cooperativa de Infecciones en el Paciente Trasplantado (RESITRA).
El 1998 es crea el Servei de Malalties Infeccioses a l’Hospital de la Vall d’Hebron, independent del Servei de Medicina Interna, també és nomenat cap del servei, càrrec que ocuparà fins a la seva jubilació el 2014.
Dedicat preferentment a la detecció de la SIDA, veu uns cent casos nous a l’any, preferentment malalts joves. Es dedica a la recerca i a la divulgació de les mesures preventives de la malaltia i de la necessitat de prosseguir amb la investigació que permeti trobar solucions més definitives en el tractament d’aquesta patologia.
La tasca d’Albert Pahissa en l’ensenyament de les malalties infeccioses en el pregrau i en el postgrau i les aportacions científiques al coneixement d’aquestes malalties. El converteixen en un dels especialistes en malalties infeccioses més destacats del país, per la seva capacitat assistencial i de recerca, que l’ha convertit en un referent indiscutible de la SIDA.
MBC



