Galeria de metges

Fill del Josep Carceller Suñé de Montbrió del Camp, i de Dolors Blay natural de Tarragona, després de cursar els estudis de batxillerat, ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia l’any 1929. Durant la carrera, aconsegueix ser alumne intern el 1926 per concurs i el 1928 per oposició. Carcles Carceller, que té un expedient acadèmic especialment brillant, s’mplica en l'Associació d'Alumnes de Medicina que lidera Xavier Farrerons i ocupa el càrrec de secretari.

Ben aviat, Carles Carceller decideix triar l'especialitat d'Obstetrícia i Ginecologia. Per aquesta raó, es presenta a l'oposició de metge intern resident de la Casa de Maternitat i Expòsits el 1929, guanyant-la brillantment. Roman en aquesta institució fins al 1932, adquirint una notable experiència en Obstetrícia que li permet resoldre tota mena de distòcies i patologies gestacionals i puerperals. Aquest mateix any, munta una consulta privada, atès que els emoluments que rebia eren realment baixos. El 1932, Carles Carceller guanya les oposicions a metge de guàrdia de l'Hospital Clínic de Barcelona i, dos anys més tard, guanya el concurs a la plaça d'ajudant de la Càtedra d'Obstetrícia, feina que a partir d’ara compatibilitza amb la que té a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Des del moment de la seva llicenciatura, Carles Carceller és soci de la Societat Catalana d'Obstetrícia i Ginecologia com també de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques, presidida llavors per Boi Guilera, un dels seus mestres. Dins de la Societat, durant el bienni 1934-1935, ocupa la plaça de tresorer sota el mandat del Víctor Conill, la qual cosa li facilita relacionar-se amb la flor i nata de l'Obstetrícia i Ginecologia de l'època com, entre altres, Cinto Muñoz Arbat o Josep Ripoll Torras. Anys després, és elegit president d’aquesta Societat durant el bienni 1965-1967, un mandat que es caracteritza perquè fa una excel·lent tasca amb la convocatòria de nous cursos i la modernització del funcionament intern de la institució.

Finalment, el 1936, aconsegueix per oposició la plaça de metge numerari de l'Institut Provincial de Maternitat. Aquesta entitat era l'hereva de l'antiga Casa de Maternitat i Expòsits. Però, acabada la guerra -com la majoria dels seus companys- és objecte de depuració i perd tots els càrrecs tot i que els recupera poc després. A la Maternitat Provincial, dirigida per Santiago Dexeus Font, Carles Carceller ocupa una de les places de cap clínic al costat dels doctors Ramon Fuster i Lluís Guilera. El 1954, publica una monografia sobre l’Assistència al part prematur que marca una fita en els conceptes que fins aleshores prevalien.

El 1956, novament en guanyar les oposicions, Carles Carceller obté una plaça d'obstetre a la Residència Francisco Franco de la Seguretat Social, després Hospital de la Vall d’Hebron, i, a partir d’ara, fa compatibles aquesta feina amb la seva dedicació a la Maternitat Provincial. Després, el 1959, quan es crea l'Escola de Matrones de l'Institut Provincial de Maternitat -Casa de Maternitat o Maternitat Provincial- que depèn de la Diputació, Carceller n’és nomenat director de la institució. Fins al 1986, passen per aquesta Escola un total de 27 promocions de matrones.

El 1964, interessat en els nounats de baix pes, presenta una documentada tesi doctoral sobre Microsomia fetal a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, treball que publica dos anys més tard. Aquest és el tret de sortida d'un gran nombre d'articles, monografies i capítols de llibres que reflecteixen l'Obstetrícia de l'època sempre, però, amb la intenció de fer un pas més enllà. En aquestes publicacions, Carles Carceller no només transmet els seus coneixements i experiències sinó que fa gala d'un gran sentit comú professional.

Durant aquest temps, Carles Carceller ha continuat pujant esglaons a la Maternitat Provincial de Barcelona, encara comandada per Santiago Dexeus, fins a ocupar la subdirecció del centre, demostrant en aquest càrrec la seva gran preparació i, sobretot, la seva habilitat quirúrgica. Com que era de baixa estatura, necessitava un petit esglaó de fusta per poder operar amb normalitat. Destacava en ell la seva mirada intel·ligent i perspicaç amb un caràcter franc, no exempt de cert sentit de l’humor.

En aquesta època, té lloc la transformació radical de l'Obstetrícia, en gran part a causa de la influència de l'anomenada Escola de Montevideo, dirigida pel professor Caldeyro-Barcia, que dicta un curs sobre Fisiopatologia del part, del fetus i del nounat al qual Carles Carceller en forma part de l'organització d'aquest i esdeveniment que és l'origen del canvi total en l'orientació de l’especialitat. El 1966, sota la seva direcció, se celebra la I Convenció d'Exresidents de la Maternitat que, en aquesta i en les posteriors edicions, reuneix dotzenes de prestigiosos ginecòlegs d’arreu d’Espanya formats a la vella Maternitat.

Amb la jubilació de Santiago Dexeus el 1967, Carles Carceller és nomenat director de la Maternitat Provincial i ostenta el càrrec fins a la seva pròpia retirada. En aquesta nova etapa, fa una gran tasca amb la introducció dels successius avenços científics i tècnics que es van produint: les microanàlisis de sang fetal, la cardiotocografia prenatal, l'estudi del líquid amniòtic, l'ecografia obstètrica, la transfusió intrauterina per pal·liar la isoimmunització Rh, la terapèutica de l'activitat uterina i una millor atenció al part.

El 1997, en la I Festa de la Ginecologia Catalana, la Societat Catalana d'Obstetrícia i Ginecologia nomena el doctor Carles Carceller com a “Mestre de la Ginecologia Catalana'.

Casat amb Josefina Cendra, el matrimoni té tres fills: Maria Antònia, Carles i Eulàlia Carceller Cendra. La filla gran és farmacèutica i el petit segueix els passos del pare i s’especialitza en Obstetrícia i Ginecologia, com el seu progenitor vinculat durant molts anys a la Maternitat Provincial de Barcelona.