Galeria de metges

Provinent de la nissaga dels Thomasa de Cardona, fill del notari Josep Thomasa Franch i d'Ermenesinda de Subirà Iglesias, tot i que estudia el batxiller a Manresa, obté el títol per l’Institut de Lleida i cursa la carrera de Medicina a Barcelona on es llicencia el 16 de novembre del 1907 i, tres anys més tard, obté el títol en l’especialitat de Medicina Interna. Entre 1908 i 1918, resideix a Sant Hipòlit de Voltregà on és metge titular d’aquesta població on escriu un dels seus primers treballs Enseñanzas sugeridas por la observación de una pequeña epidemia, premiat per la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia (RAMC) i pel qual és nomenat acadèmic corresponent.

El 1919, Thomasa deixa la plaça de titular de Sant Hipólit perquè obre consulta a Torelló on, el 1923, entra com a metge suplent a la Junta Municipal de Sanitat de Torelló i, el 1926, esdevé metge titular d’aquest municipi. El 1942, però, es trasllada a Manresa per exercir d’inspector de sanitat i, tres anys més tard, a Barcelona per ocupar el càrrec de subdirector de la Residència Francisco Franco de la Seguretat Social, que ostenta fins al moment de la seva jubilació l’any 1956.

Thomasa és un metge molt popular a Torelló. La seva consulta està dotada d’aparells de radiodiagnosi moderns i practica teràpies innovadores com ara l’ozonoteràpia. Com a metge de la Junta de Sanitat local, té una destacada activitat en el control i inspecció dels afers sanitaris com és el cas de les vacunacions, els safareigs per rentar la roba de malalts infecciosos, el sanejament de clavegueres i pous, etc. Remarcable és també la seva intervenció en els catastròfics aiguats que pateix la població l'any 1940.

A banda d’aquesta tasca assistencial, Thomasa es mostra sempre interessat per tot el que es relaciona amb Torelló i els seus voltants. Amb la finalitat d’escriure una monografia, recull dades i documents sobre la història, el medi físic i antropològic de la Vall del Ges. Impregnat de la idea -metge com és- que el coneixement integral del medi és imprescindible per tenir una millor comprensió de la salut pública i l’origen de les diferents patologies que poden presentar-se, pensa que una bona forma de posar en pràctica aquesta idea és la redacció d’una topografia mèdica d’aquest municipi del nord de la comarca d’Osona. El fruit d’aquestes reflexions és la Topografia Mèdica de la Vall de Torelló, treball pel qual, el 1950, torna a ser guardonat per la RAMC amb un premi cum laude i amb una Medalla d’Or que rep en un acte d’homenatge que se celebra a l’Ajuntament de Torelló el novembre de 1951, comptant amb una nodrida representació local i destacats membres de la professió mèdica barcelonesa.

Mai indiferent als esdeveniments socials, culturals o polítics de l’època, Thomasa és membre del Sindicat de Metges de Catalunya, membre d'Unió Patriòtica durant la dictadura de Primo de Rivera, simpatitzant del catalanisme durant la Segona República i, acabada la Guerra Civil, és membre de l’Ajuntament de Torelló franquista. Molt actiu en la vida cultural de Torelló, és un dels fundadors de La Veu del Ter, periòdic quinzenal que es publica a Torelló del 1929 al 1934 i que -amb una manifesta voluntat informativa i en defensa de la llibertat d’expressió- en alguna etapa dirigeix el mateix Thomasa. Present en els principals esdeveniments que se celebren al poble, col·laborant en l’organització de diversos actes i pronunciant-hi diferents conferències.

Com a reconeixement a la seva trajectòria, l’Associació d’Estudis Torellonencs l’anomena soci d’honor. El seu llibre de divulgació La Vall de Torelló guanya el Premi Maspons i Camarasa del 1962. Deixa inèdits tres treballs: La casa comte-du¬cal de Cardona, de la fabulosa dinastia Folciana i Principios fundamentales de sociologia médica.

Casat amb Elisa Sánchez de Lara, Lluís Thomasa té tres filles i només un noi que és metge com ell i a qui sobreviu: Josep Maria Thomasa-Sánchez (Sant Hipòlit de Voltregà, 1914 - Barcelona, 1966). Un dels seus néts és el metge Jordi Bofill Thomasa.