Un científic de la Il·lustració amb una vida plena d’entrebancs i frustracions que contrasten amb una capacitat científica admirable
Bibliografia
- Fernàndez-Morejón, A. Historia Bibliográfica de la Medicina Española. Obra Póstuma. Madrid: Viuda de Jordán e Hijos, 1842.
- Fernández-Mosquera, J. Tesis sobre la historia de la inoculación y vacunación de la viruela. Tesis doctoral. Madrid: Universidad Central, 1850.
- Peset-Llorca, V. Gregorio Mayáns y la Historia de la Medicina. A Cuadernos de Historia de la Medicina Española, 1965;4:3-53.
- Batllori, M. València i Catalunya al segle XVIII. Primer Actes Congrés d’Història del País Valencià 1971, 1973;1:149-174.
- Albiñana-Huerta, S. La Universidad de Valencia y la Ilustración durante el reinado de Carlos III. Tesi doctoral. València: Universitat de València, 1987.
- Lopez-Piñero, JM et al. La actividad científica valenciana de la Ilustración. València: Diputació de València, 1998.
- Barona, JLl. L'eradicació de les malalties víriques. Orígens històrics d’un gran repte científic i sanitari. Mètode, 2005;45:84-9.
- Barona, JLl et al. La correspondencia entre A Von Haller y Antonio Capdevila. Seminari d’estudis sobre la Ciència 1994. València: Guada Litografia SL, 1996.
- Beltrán-Fortes, J i et al. El museo cordobés de Pedro Leonardo de Villacevallos. Coleccionismo arqueológico en la Andalucia del siglo XVIII. Málaga: Universidad de Málaga. Servicio de Publicaciones e Intercambio Científico, 2003.
- González-Bueno, A. La Difusión de las ideas Linneanas en la España de la Ilustración. Actes III Jornada de la Ciència i l’Ensenyament. 2008;1(2):183-203.
- Lopez-Piñero, JM. Antonio Capdevila i Gili. [MCN Biografias.com web, darrer accés 19/08/2016]
