Biografia

Pedro de March era nebot d’un metge del mateix nom, que havia col·laborat amb el Dr. Lluis Sayé en el Dispensari Antituberculós del carrer Radas. Segurament ell va despertar la vocació del jove de March per estudiar medicina i dedicar-se a la tuberculosi.

Fou un estudiant de medicina brillant, amb nombroses matrícules d’honor en el seu expedient. És company de curs del Dr. Josep Laporte, més endavant destacat farmacòleg, amb qui compartia ser el millor estudiant de la seva promoció. Es llicencia a la Universitat de Barcelona l’any 1944. La seva tesi doctoral, dirigida pel professor Garcia Valdecasas, tracta sobre el metabolisme de la isoniazida. La tesi demostra que la població espanyola està majoritàriament formada per acetiladors lents, el que garanteix concentracions eficaces d’isoniazida durant les vint-i-quatre hores.

Immediatament col·labora amb el seu oncle i el Dr. Tomàs Seix al Dispensari Antituberculós central i comença a fer estudis epidemiològics per conèixer l’evolució de la infecció tuberculosa a Catalunya. Ingressa per oposició al cos de directors del “Patronato Nacional Antitubeculoso” i l’any 1955 ocupa una de les cinc “Jefaturas clínicas” del Sanatori de Terrassa. L’any 1974 passa a ser director del Dispensari Central de la Lluita contra la Tuberculosi, càrrec que manté fins a la seva jubilació l’any 1986. La seva jubilació va ser només dels càrrecs, ja que va seguir en actiu, llegint tot el que es publicava sobre tuberculosi i participant en activitats docents i acadèmiques.

Quan l’any 1980 la Generalitat de Catalunya creà el Comitè d’experts en tuberculosi, per la preocupació que l’aparició de la sida causés una expansió de la Incidència de la tuberculosi, una reactivació de la malaltia o l’aparició de malaltia per micobacteris resistents o per micobacteris atípics, de March fou nomenat el seu president. També presidí el comitè que redacta l’informe “La tuberculosi a Catalunya”.

Publica un gran nombre d’articles sobre tuberculosi en revistes nacionals i en revistes com Chest, Torax o The Lancet. El seu article més valorat fou publicat a l’American Review of Respiratory Diseases, titulat “Choosing an appropriate criterion for true or false conversion in serial tuberculosis testing”. El primer en publicar en aquesta revista, la més prestigiosa en pneumologia del seu temps, va ser el Dr. Conrad Xalabarder seguit pel Dr. de March, i a més el seu article estigué acompanyat d’una editorial en el que es comentava el seu treball.

El 1968 havia estat nomenat membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, com a premi del seu treball “El síndrome abierto negativo. Pronóstico de 87 observaciones. Cavernografia”. En aquest estudi plantejava un tema que va ser objecte de molt debat entre clínics i cirurgians, si les cavernes de paret fina que persistien després de la curació clínica i bacteriològica de la tuberculosi, havien de ser tractades quirúrgicament. De March estava convençut de la curació d’aquests casos. Quan es va poder comprovar que les cavitats eren estèrils i s’havien recobert per un epiteli normal es va acabar el debat.

De March va recomanar pautes de tractament de la tuberculosi amb pautes de tres fàrmacs i d'una duració de 18 mesos per evitar les resistències que sempre es produeixen si s'utilitza un sol fàrmac. També va demostrar la falta d’utilitat de la vacunació amb BCG, en aquell moment la BCG ja no tenia cap utilitat a Catalunya donada la incidència de la malaltia, de fet es va abandonar a Catalunya l’any 1974.

El Dr. de March va ser un treballador incansable, tenaç, estudiós permanent, molt crític en tots els debats on es tractava de tuberculosi. Va ser un mestre, però amb deixebles una mica allunyats, ja que el seu caràcter el feia poc dúctil i sovint massa exigent, el que explica que la majoria dels seus articles estaven signats només per ell. Les seves revisions bibliogràfiques eren considerades pels interessats en la tuberculosi com una font d'informació molt útil, ja que eren exhaustives i completes.

PMC