Biografia

Fill del periodista Joan Mañé Flaquer (1833-1901) que, després d’haver col·laborat a diferents periòdics, s’incorpora a la redacció del Diario de Barcelona el 1847 i n’esdevé director des del 1865 fins a la seva mort. Els articles de Mañé tenien tant ressò polític i social que el van convertir en un personatge destacat en la societat catalana del seu temps. La mare, Amàlia Fenollosa Peris (Castelló de la Plana, 1825 - Barcelona, 1869), filla del metge Xavier Fenollosa Bonet, novel·lista i poetessa romàntica destacada, que mor quan Xavier Mañé té 14 anys. El 1879, el pare es casa amb Maria Vives i Mendoza, que també mor aviat, quatre anys més tard.

Xavier Mañé Fenollosa obté el grau de batxiller a l’Institut de Barcelona el 1871 per, tot seguit, començar la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1876. L’any següent, es doctora a Madrid amb la tesi El automatismo cerebral, un treball considerat especulatiu que sembla que no es basa en cap investigació ni estudi clínic. L’autor confessa que la seva experiència clínica personal és mínima i que per tant no pot oferir res de nou en el terreny de la pràctica. Curiosament, s’excusa en veure’s obligat a expressar-se en un idioma que no és gens familiar per aquells “que habitem a les províncies de l’est”.

En principi, sembla que es podria considerar que amb aquesta tesi doctoral, Xavier Mañé inicia un camí cap a l’especialització en Neurologia però no és així quan emprèn un viatge de formació a l’estranger per visitar diferents hospitals i clíniques amb la idea d’especialitzar-se en Otorrinolaringologia (ORL). Així passa per diversos centres mèdics de Bonn, París i Londres en els quals coneix otorrinolaringòlegs de gran prestigi. El 1879, en tornar a Barcelona, comença a exercir a l’Hospital del Sagrat Cor on només s’ocupa de la patologia de l’oïda perquè, en aquest moment, els especialistes de la gola del centre són Enric Amell Robert i Amaro Masó Bru. Poc després, Mañé Fenollosa és nomenat també metge de l’Asil de Sant Joan de Déu de Barcelona.

Paral·lelament, ha obert una consulta mèdica especialitzada en malalties de la gola, l’oïda i la pell al carrer Xuclà, número 21 de Barcelona on visita cada dia menys els festius de 12 a 2 de la tarda i de 7 a 8 del vespre. Es destacable la visió comercial que demostra quan, entre desembre de 1881 i gener de 1882, impulsa una campanya per donar a conèixer el seu consultori mèdic a fora de Barcelona, inserint anuncis a diferents diaris locals i comarcals com La Veu de Montserrat, La Lucha de Girona, La Voz del Pirineo o La Colmena de Igualada.

Quan encara no ha acabat la carrera, Xavier Mañé inicia la seva col·laboració periodística a La Independencia Médica amb la publicació d'un cas clínic que titula Absceso por congestión sintomático de caries vertebral. Després, ja metge, publica diversos articles a la Revista de Ciencias Médicas i a la premsa general com és el cas d’una sèrie de cròniques que publica al Diario de Barcelona -dirigit pel seu pare- sobre l'estada d’especialització que fa a Alemanya i que titula Bonn y su Universidad. En aquests escrits, Mañé Fenollosa mostra gran admiració tant per l’organització interna de la universitat germànica com pels seus mètodes docents i per l’impuls que es dona a la recerca. En un altre article, Mañé recomana que -davant els primers símptomes d’una patologia òtica-, es vagi al metge com fan els alemanys.

Es té notícia que Xavier Mañé participa en el Congrés sobre Malalties de l’Oïda que se celebra a Milà el 1880, un viatge científic del qual la premsa de Barcelona en fa un ampli seguiment. Abans, el 1876, ha acompanyat el seu pare durant la visita que fan a Sant Sebastià per fer una recerca històrica, el darrer viatge que farà Mañé i Flaquer degut a la seva delicada salut però del que se'n publica el llibre El Oasis. Viaje al País de los Fueros.

En algun dels viatges que fa Xavier Mañé en aquests anys, segurament coneix el metge flamenc Adolphe Burggraeve (Gant, 1806-1902), inventor de la Medicina Dosimètrica el 1871, un tractament consistent en “administrar als pacients uns medicaments molt actius, químicament purs, com poden ser els alcaloides i els glucòsids en unes dosis concretes i progressives”. Una disciplina que, malgrat els nombrosos detractors que genera entre la classe mèdica, desperta un gran interès en Xavier Mañé i es converteix -segons el mateix Burggraeve- en un dels principals defensors d’aquest tractament a Espanya, que l'any 1876 publica Terapéutica Dosimétrica a la. Revista de Ciencias Médicas de Barcelona. No és estrany, doncs, que el seu nom aparegui a l’índex de corresponsals de la publicació l’any 1885, primer a Barcelona i, després, a les Illes Filipines del Répertoire Universale de Thérapeutique Dosimétrique, revista mensual que informa dels avenços d’aquesta nova terapèutica a l’estranger en la qual hi publica alguns casos tractats amb aquesta teràpia com La dosimétrie aux iles Philippines o la consulta d’alguns casos mèdics. Cap la possibilitat, per tant, que Xavier Mañé assistís als Congressos Internacionals de Medicina Dosimètrica que se celebren a París el 1878 i a Madrid el 1881, organitzats per l’Institut Lliure de Medicina Dosimètrica parisenc.

Mañé Fenollosa, a qui les coses li marxen bé professionalment a Barcelona, entre els anys 1884 i 1885, decideix acceptar l’oferta que li fa la Companyia General de Tabacs de Filipines per ser el director mèdic d’aquesta gran societat a la seu de Manila, on té la intenció de continuar ampliant estudis. Mañé s'estableix a la capital filipina, en una casa ubicada al carrer Palma número 13 del barri de Quiapo. Però, Mañé no té sort perquè el que troba a les illes Filipines és la mort quan està lluitant contra una epidèmia de “febres” en una de les illes de l’Arxipèlag el març de l’any 1887.

El Diari que dirigeix el seu pare dóna la notícia de la seva mort però no insereix cap esquela encara que sí que publica un article necrològic i són nombrosos els diaris catalans i espanyols que se'n fan ressò i el reprodueixen parcialment alhora que donen el condol a la família i, especialment, al seu pare Joan Mañé Flaquer.

Aquest text s’ha basat en l’article de JM Calbet-Camarasa: Nota sobre el metge Francesc Xavier Mañé Fenollosa (1856-1887), publicat a Gimbernat, 2016; 66:112-6.