Galeria de metges

Neix a Girona, al carrer de les Sabateries Velles, avui dia, rebatejat amb el nom del seu pare, el també oftalmòleg i alcalde de Girona Bonaventura Carreras Peralta, casat amb Carme Duran Guart. Amb tres germanes, ell és el fill gran i rep fortes influències per seguir la carrera paterna. Així, fets els estudis primaris al Col·legi del pedagog Josep Dalmau Carles i el batxiller als Germans Maristes de Girona, obté amb premi extraordinari el títol de batxiller el 1902. Seguidament, ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1909.

De bon principi, té clara la vocació de ser oftalmòleg i, mentre fa la carrera, ja és alumne intern a la Clínica Oftalmològica de l’Hospital de la Santa Creu que dirigeix Josep Antoni Barraquer. Ja metge, la voluntat de perfeccionar-se de Carreras Duran, el porta a fer diverses estades a l’estranger: París, Lausana i Berlín. Les seves actituds i coneixements el fan passar a ser el primer ajudant del professor W Clausen, plaça molt cobejada pels alumnes en pràctiques. Un fet que el situa en una posició tan avantatjada que se li ofereix l’oportunitat de quedar-se al centre però Carreras Duran, la rebutja.

Retorna a finals del 1911 i s’estableix a Girona per instal·lar-se a la consulta que havia tingut el pare tot i que l'ha de compartir amb el seu cunyat, el cirurgià Francesc Coll Turbau, que ja havia estat ajudant de l'iniciador de la saga d'oftalmòlegs mentre estudiava la carrera. Carreras Duran, de seguida, també, guanya la plaça d’oftalmòleg de la Beneficència Municipal alhora que assisteix a l’Hospital Provincial de Santa Caterina fins al 1917 perquè es trasllada a Madrid. Ha estat contractat com a director del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital de Sant Lluís dels Francesos, una feina que compagina amb l’assistència al Sanatori Quirúrgic de l’Encarnació alhora que prepara la tesi doctoral que llegeix a la Universitat Central de Madrid el 1923 amb el títol de Sobre la retinitis proliferant. Análisis clínico de dos observaciones personales.

El 1926, Carreras Duran es presenta al concurs convocat per cobrir la Càtedra d'Oftalmologia de Barcelona però, tot i tenir la millor nota empatat amb un altre concursant, la plaça queda vacant per obscurs interessos de les autoritats de la Dictadura de Primo de Rivera. Això fa que opti a la mateixa Càtedra que és vacant a la Universitat de Cadis i s'hi està fins al 1939. Acabada la Guerra Civil, per concurs de trasllat, passa la Universitat Central de Madrid on, més endavant, és elegit vicedegà i on s'estarà fins a la seva jubilació l'any 1956.

Acadèmicament, Carreras Duran és un autor força prolífic i molt actiu com a conferenciant. Publica els seus articles a diferents revistes alhora que és director d’Archivos de la Sociedad Oftalmológica Hispanoamericana, codirector de la Revista Ibérica de Oftalmología i secretari dels Archivos de la Sociedad Española de Oftalmología.

Especialista de prestigi acreditat internacionalment, Carreras Duran és distingit en diverses ocasions. És membre d’honor de la Societat Internacional d’Oftalmologia, de la Francesa i de la Hispanoamericana a més de ser-ho del Royal College of Surgeons. Gran Creu de l’Orde del Mèrit Civil de Sanitat, pertany a l’Acadèmia de Cadis i a la Reial Acadèmia Nacional de Medicina. És el creador d’una Escola d’Oftalmòlegs que aporta alguns dels seus deixebles a les principals càtedres del país. Entre ells, destaquen dos dels tretze fills que té amb Pilar Matas Guytó, els oftalmòlegs i catedràtics Bonaventura Carreras Matas (Madrid, 12/11/1917 – Granada, 22/07/1988) i Marcel Carreras Matas. També Ramon Carreras Matas és metge. Bonaventura Carreras Duran dedica una sardana a cadascun dels seus fills i una altra a la seva esposa.

Enamorat de les excursions, de la natura i l’esport, Carreras Duran té una personalitat sensible, és donat a la lectura i molt afeccionat a la música des de ben jove, especialment a les Sardanes que el mestre Juli Garreta, bon amic dels Carreras, l’instrueix a gust durant les estades d’estiu a la casa familiar de Begur on, també, deixa anar la passió per la vela i el mar. És a Begur on, el 1905, escriu la primera Sardana que titula Records de Begur. Soci col·laborador de l’Institut d’Estudis Gironins, l’any 1917, Bonaventura Carreras Duran és distingit com a Fill Adoptiu de Begur i és posseïdor de la Medalla d'Argent de la Ciutat de Girona.