Galeria de metges

Fill d’un sastre nascut a Monistrol, en acabar el batxiller el 1870, passa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1876 després d’haver estat alumne practicant de l’Hospital de Santa Creu. Tot seguit, prepara la tesi doctoral amb el títol De la influencia de las pasiones en el organismo, que llegeix a Madrid el 19 de juny del 1877. Seguidament, Antoni Jover se’n va a Anglaterra per ampliar estudis a la Facultat de Medicina de Londres alhora que treballa en un hospital londinenc fins que, per raons no aclarides, abandona aquesta activitat per fer de metge d’una companyia naviliera amb qui no s’hi està gaire temps perquè, ben aviat, se’l localitza exercint la professió mèdica a L'Havana, quan l'illa de Cuba és encara sota el domini colonial espanyol.

El 1881, essent ja un metge destacat, Antoni Jover i Puig es presenta a oposicions per una càtedra de Patologia Mèdica en què queda segon, darrere de Raimundo de Castro Alló, que no pot incorporar-se a la càtedra i el substitueix ell durant cinc anys. En aquest temps, a més, Jover és nomenat director de la Casa de Salut 'Quinta del Rey' al mateix temps que assumeix la direcció de la seva revista el Boletín Clínico de la Quinta del Rey.

Quan el 1887 es fa públic un nou Pla d’Ensenyament que inclou l'assignatura Curso Especial de Enfermedades de la Infancia, el catedràtic interí que impartia aquestes classes des de feia uns anys -segons sembla amb escàs reconeixement per part dels estudiants- no s’atreveix a opositar per cobrir definitivament la plaça que es convoca el 1891, motiu pel qual és Antoni Jover qui opta a la plaça i la guanya en propietat després de fer un brillant examen.

Els coetanis cubans de Jover el consideren un home d’àmplia cultura, ben format mèdicament i orador brillant. Si bé, inicialment, es considera un internista, després d’obtenir la càtedra, Jover es dedica intensament a la Pediatria. El 1892, pronuncia el discurs Concepto de la Pediatría y lugar que le corresponde en el cuadro docente a la Universitat de L’Havana. Un any després, publica el llibre Lecciones de enfermedades de los niños orientat a l’aprenentatge de la Pediatria per als estudiants. Però, cada dia que passa, se sent més frustrat docentment perquè no aconsegueix els mitjans que reclama a la Universitat de l’Havana per fer un ensenyament clínic experimental i no únicament teòric. Atribueix aquesta desatenció, a la manca d’interès del Ministeri d’Ultramar cap a la seva persona. Pretén abandonar la càtedra per dedicar-se a la de Patologia Mèdica però no li accepten la proposta. Si més no, quan acaba la dominació espanyola sobre l’illa de Cuba, Jover presenta la renúncia al seu càrrec i li accepten el 1899.

El març del 1898, Antoni Jover havia estat elegit diputat a les Corts Espanyoles pel districte cubà de Matanzas. Amb la independència de l'illa el 1898, formalitzada el 1902, torna a Espanya en situació d’excedència forçosa de la Universitat de L’Havana i és nomenat catedràtic de Santiago de Compostela després d’optar a aquesta plaça en un concurs especialment destinat als catedràtics en excedència. No obstant això, Jover no arriba a prendre possessió del càrrec perquè un Reial Decret anul·la el concurs un mes després.

Antoni Jover no acaba d’integrar-se en els ambients mèdics barcelonins tot i que, el 1899, gràcies a la fortuna feta a Ultramar, adquireix la Casa Vicens -primera obra de Gaudi a Barcelona- a la vídua de l’empresari Manuel Vicens Montaner. Sabem que el 1900, es troba a Barcelona i que, com a representant del Marquès de Marianao, participa en la reunió que té lloc a la seu de l’Associació de Catòlics amb l’objectiu de constituir una Societat que s’encarregui de la construcció d’un Sanatori a la muntanya del Tibidabo, projecte que no s’arriba a materialitzar.

Directiu del Diario de la Marina i representant del Marquès de Marianao a Cuba fins i tot amb posterioritat a la Independència de la colònia espanyola d’ultramar, Antoni Jover és conseller del Banc Espanyol a l’illa de Cuba, càrrec des del qual signa uns nous bitllets de guerra juntament amb el conseller i el tresorer del Banc el 1896. President del Casino Espanyol de L’Havana i del Cercle Català és un els fundadors de «La colla de Sant Mus», associació recreativa i benèfica que organitza actes culturals com els Jocs Florals del 1897. Aquest mateix any, el governador civil de Cuba proposa sense èxit que distingeixi Jover amb la Gran Creu d’Isabel la Catòlica.

Malgrat la tornada d’Antoni Jover a Barcelona, segueix mantenint uns estrets lligams amb l’illa i sembla que s’erigeix en un dels homes de confiança que s’encarrega de preservar els interessos espanyols en les negociacions amb els americans. El 1917, encara trobem Antoni Jover vivint a Cuba on continua exercint una gran influència com a president del Casino Espanyol, des d’on és un dels promotors del Patronat Español d’Immigrants. Periòdicament, sembla que Jover va i ve d’Espanya a Cuba, on hi passa llargues temporades acompanyat de la seva esposa, que almenys dóna a llum dos dels seus fills a la capital cubana entre els anys 1910 al 1920.

El 1924, establert definitivament a Barcelona, és nomenat regidor municipal de l’Ajuntament de Barcelona, ocupant el càrrec fins al 1930 al costat de l’alcalde Darius Romeu Freixa, Baró de Viver, amb qui acaba sent Tinent d’Alcalde. El 1929, participa en el I Congrés Catòlic de Beneficència Municipal amb la comunicació La sanidad en relación con la beneficència. Com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona, és un convençut promotor de l’Institut d’Orientació Professional que impulsa l’Ajuntament.

Casat amb Àngela Maria González, té quatre fills, els dos nois són metges: Antoni Jover González (L’Havana, 1912 - París, 1977) i Gaspar Jover Gonzàlez (L’Havana, 1914 – Barcelona, 2005). També, dos néts per part de la filla petita Fabiola, casada amb el ginecòleg Antonio Herrero López (Saragossa, 1914 – Barcelona, 2004) que té consulta a la mateixa Casa Vicens, continuen la nissaga mèdica iniciada per Antoni Jover Puig: Antoni i Xavier Herrero Jover.