Galeria de metges

Fill del metge Enric Cardoner Quintana (La Jonquera,1864-Barcelona, 1951), Antoni Cardoner acaba el batxillerat a l'Institut de Barcelona el 1918 i comença la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona on obté el grau de llicenciat el 1925 amb un excel·lent expedient acadèmic. Dedica els primers anys d’exercici professional a la pràctica de la proctologia -en aquell temps una especialitat naixent- seguint l’especialitat del pare amb qui col·labora a la consulta que té a la Ronda de Sant Pere número 30 de Barcelona.

Després de passar tres mesos exercint a Mallorca l’any 1926, entra al Cos Mèdic Municipal de Barcelona com a Inspector de Sanitat el 18 de gener de 1932. L’any següent, Cardoner Planas decideix ampliar la seva activitat cap a la Cirurgia Intestinal i viatja a Londres on visita el Saint Mark’s Hospital. Després, es trasllada a París per assistir al Servei del professor Raoul Bensaude, proctòleg de l’Hôpital Saint Antoine de París. Aquests anys comença a interessar-se per l’estudi de les causes del xoc traumàtic i, en col·laboració amb Frederic Duran i Jordà, fa algunes investigacions que, si bé no li permeten reconèixer el mecanisme fisiopatològic d’aquesta síndrome, sí li donen dades interessants per publicar els seus treballs. El febrer del 1934, obre el seu propi consultori d ’Aparell Digestiu al nº 273 del carrer Mallorca fins al 1946, moment que torna visitar a la consulta paterna a la Ronda de Sant Pere.

L’any 1934, Antoni Cardoner inicia els seus treballs històrics i, el mateix any, durant la celebració del Vuitè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, obté dos dels cinc premis del Concurs Gimbernat que lliura la Societat de Cirurgia de Catalunya. Les obres guardonades són Biografia de Antonio Sangermán y Historia del Real Colegio de Cirugía de Barcelona i representen l’inici de la seva carrera d’historiador de la Medicina. L’any 1936, en el marc del Novè Congrés i coincidint amb l’homenatge que la Societat Catalana de Biologia ret a Ramon Turró, Cardoner guanya el primer premi pel treball que titula Estudi crític de l’obra de Ramón Turró. El 1967, Cardoner torna a ser el guanyador del Premi Turró que lliura l’Acadèmia.

Quan esclata la Guerra, Antoni Cardoner Planas és tinent mèdic assimilat, destinat a l’Hospital Militar del carrer Tallers de Barcelona tot i que, després, marxa a Valladolid on residirà durant bona part de la Guerra Civil. L’abril del 1939, a la tornada a Barcelona és depurat sense sanció pel Col·legi de Metges. Poc després, és designat professor interí de l’assignatura de Fisiologia General de la Facultat de Medicina de Barcelona, càtedra que dirigia August Pi Sunyer fins que al conflicte bèl·lic, càrrec que ocupa fins al curs 1942-1943. L’any següent, es doctora a Madrid amb la tesi Relaciones entre la medicina italiana y española en los albores del Renacimiento, convertint-se definitivament en un reputat expert de la Història de la Medicina de Catalunya i, principalment, de l'època medieval seguint les passes de Lluís Comenge i Josep M Roca Heras.

El 1943, Antoni Cardoner és nomenat corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona fins que el desembre 1974 és elegit acadèmic numerari, succeint Santiago Dexeus Font. Ingressa amb el discurs Huellas de la influencia árabe en la medicina medieval catalana que respon el professor Ramón Sarró. El curs 1944 imparteix un curset d’Història de la Medicina a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, i, finalment, el curs 1969-70, torna a la docència universitària quan és nomenat ajudant a la càtedra d’aquesta mateixa matèria.

Antoni Cardoner assisteix als congressos de la seva especialitat com als fòrums d’Història de la Medicina que se celebren arreu. Participa activament al Congrés Internacional d’Història de les Ciències de Lisboa el 1934 i el 1960, a Barcelona. També, al X Congrés Internacional d’Història de la Medicina a Madrid el 1935 i el 1969, al III Congrés Nacional d’Història de la Medicina a València. Els anys 1970 i 1975, intervé en I i II Congrés Internacional d’Història de la Medicina Catalana, vicepresident i ponent amb cinc comunicacions al primer: Coaccions sobre els que exerciren la Medicina en els segles passats, L'exercici professional de la medicina a la corona d'Aragó, Arnau de Vilanova i la Cosmologia medieval, La contribució del Dr. Francesc Salvà i Campillo a la descoberta del telègraf elèctric i Els 'Aragonesos' a l'escola de medicina de Montpeller.

Són múltiples els treballs de recerca històrica que publica Antoni Cardoner en revistes com Annals de Medicina, Archivos iberoamericanos de Historia de la Medicina, Antropologia, La Medicina Catalana i Medicina e Historia, entre altres. Menció especial mereix un dels seus treballs, un text clàssic: Història de la Medicina a la Corona d'Aragó (1162-1479), que publica per primer cop el 1973 i que posteriorment arriba a les 11 edicions. L’any 1970, inicia el projecte d’un Diccionari de Metges Jueus Catalans que no pot acabar. De tota manera, entre la seva obra es compten diverses biografies relacionades com són: Seis mujeres hebreas practicando, El médico judío Benvenist Samuel y su parentesco con Samuel Benvenist de Barcelona, El Linaje de los Cabrit en relación con la medicina del siglo XIV, i d’altres que es troben a la revista Sefarad.

Home molt obert, amb una gran capacitat de treball, generós i aliè a l'orgull, Antoni Cardoner i Planas cessa l’exercici mèdic professional l’any 1974 però continua la seva tasca de recerca i narració històrica fins a l’any 1984, quan mor amb 82 anys. El seu òbit té un gran ressò entre la professió mèdica i, especialment, en el món de la Història de la Medicina de Catalunya que perd un dels historiadors més rellevants.