Biografia

Neix a Sant Gervasi de Cassoles quan aquesta població encara és un municipi independent. Primer, estudia Magisteri que acaba el 1915 i, tot seguit, fa Medicina, llicenciant-se el 1923, una promoció en que té alguns companys com Mercè Nart i Ramon Sarró que després seran molt coneguts. Santiago Vivancos s’especialitza en Pediatria l’any 1920 i, un cop amb el títol de metge i exercint com a pediatre, segueix estudiant. Ara, Dret i, més tard, Filosofia i Lletres. Fins i tot, en el moment de ser empresonat, Vivancos ha iniciat la carrera de Farmàcia. Durant els anys de la República, és director del Sanatori Infantil Àngel Guimerà alhora que manté la seva consulta privada, inicialment, al carrer Gran de Gràcia i, després, a la Rambla de Catalunya.

Durant la dictadura de Primo de Rivera, Santiago Vivancos participa en l'organització d’Estat Català i, el 1931, forma part de la candidatura d'Acció Catalana de Barcelona pel districte octau a les Eleccions Municipals, resultant escollit regidor. Dies després, juntament amb Josep Bonifaci i altres consellers, visiten l'alcalde Jaume Aiguader. Més endavant, passa a militar Esquerra Republicana de Catalunya, partit en què no té càrrecs dirigents.

Molt actiu en la vida corporativa de la professió mèdica catalana, Santiago Vivancos té una especial presència al Sindicat de Metges i a la Mutual Mèdica, mutualitat sindical de qual n'és un dels membres fundadors. A més, és un prolífic redactor del seu Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya.

L’any 1936, Santiago Vivancos és nomenat professor de Química de l’Escola del Treball. Després, durant uns mesos, per encàrrec de la Conselleria de Defensa de la Generalitat de Catalunya, dirigeix el Laboratori Químic d’Investigació Policíaca que té com a principal missió la detecció d’actes d’espionatge. En tancar-se aquest organisme, el nomenen assessor jurídic de la conselleria.

Quan entren els franquistes a Barcelona, Santiago Vivancos és empresonat i sotmès a un consell de guerra que el condemna a ser afusellat pels següents càrrecs per: 1) pertànyer a la maçoneria -estava afiliat a la lògia Themis de Barcelona-, 2) ser membre d’Esquerra Republicana de Catalunya; 3) ser designat professor de Química de l’Escola del Treball; 4) ser cap del laboratori de la secció d’espionatge de la Conselleria de Defensa; 5) ser assessor jurídic de la Conselleria de Defensa i 7) haver mostrat la seva adhesió a la causa marxista.

És afusellat al Camp de la Bota i en els documents consta que 'murió por oponerse al glorioso movimiento nacional (...) por poner su privilegiada inteligencia al servicio de una causa equivocada'.

MBC | INV