Galeria de metges

Orfe de pare i mare de molt petit, acabat el batxillerat el 1895, comença la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona on ja el primer curs obté el premi en Tècnica Anatòmica. És alumne intern per oposició a l’Hospital de la Santa Creu on hi té com a companys a tres futurs catedràtics: Jaume Peyrí, Pere Nubiola i Josep Maria Bartrina. El curs 1899-1900, obté el Premi de Tècnica d’Higiene i la llicenciatura el 1900. Al final de la carrera, contreu una primoinfecció tuberculosa que li provocarà moltes limitacions físiques tota la vida.

Doctorat amb la tesi Tuberculosis pulmonar l’any següent, de tornada de Madrid, amb els doctors Nubiola, Corominas i Soler, funda la revista setmanal Medicina i Cirurgia, que té una curta vida de només sis mesos en la qual Torres hi publica un article sobre novetats quirúrgiques i terapèutiques en cadascun dels seus números.

El mes de novembre 1903, el Claustre de Professors nomena Ramon Torres Casanovas professor auxiliar interí de la Facultat de Medicina de Barcelona a la vegada que Eugeni Jaumandreu, Jaume Peyrí i Pere Nubiola. El gener de 1905, guanya l’oposició a professor auxiliar numerari. El 1909, ha de suplir el catedràtic de Patologia Quirúrgica, Gil Saltor que ha emmalaltit. El 1912, a Madrid, guanya l’oposició a aquesta mateixa càtedra de Patologia Quirúrgica de Barcelona.

President de l’Institut Medicofarmacèutic el 1910 i vicepresident de la Unió Mèdico-farmacèutica el 1913, Ramon Torres Casanovas és un mestre clínic extraordinari que efectua algunes de les primeres toracoplàsties practicades a Espanya. A la seva càtedra, crea un nucli d’excel·lents col·laboradors entre els quals hi tindrà una carrera professional molt destacada el cirurgià Antonio Cortés Lladó, tot i que entre els seus deixebles hi ha altres cirurgians ben coneguts com: Antoni Morales Llorens, Joaquim Salarich Torrents, Vilarrasa, August Brossa -que després es fa pediatre-, l’ortopeda Hermini Castells, i els germans Primitiu i Secundí Sabaté, que obriran una prestigiosa clínica quirúrgica a Tortosa. El mateix Josep Trueta es llicencia el mateix any que mor el mestre Torres.

Durant llargs períodes, per raó de la seva malaltia, Torres Casanovas s’ha de limitar a donar només les classes teòriques deixant les operacions quirúrgiques al doctor Morales Llorens. En aquestes fases de limitació de l’activitat física, tradueix la Patologia Quirúrgica de Forgue, la Cirugia Abdominal de Kelly, el tractat d’Anatomia Topográfica de Tillaux, i la Ginecologia Operatoria de Doderlein.

Vicepresident del Primer Congrés Internacional de la Tuberculosi que se celebra a Barcelona el 1910, l’agost del 1913, representa oficialment la Universitat de Barcelona i la Facultat de Medicina al Congrés Internacional de Metges que té lloc a Londres, d’on torna amb informació sobre les noves aplicacions anestèsiques. El 1916, és elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona on llegeix el discurs d’ingrés Colitis i peri-colitis des del punt de vista quirúrgic. El 27 gener 1919, és un dels membres de la Junta Permanent del II Congrés Universitari Català que signa el Manifest de les Universitats Catalanes i participa en l’elaboració del projecte d’un Estatut de la Universitat Autònoma.

.

Vidu d’Anna Maria Villanueva de Torres des del 1919, amb només un fill mort prematurament, es torna a casar amb Maria Gandia, que li sobreviu.