Biografia

Neix en el si d’una família treballadora, de pare paraire. Durant dos anys, estudia Filosofia al Seminari Tridentí d'Olot i Física a L'Escola de Comerç de la mateixa ciutat per obtenir el títol de batxiller en Filosofia el 1824. Seguidament, fa dos anys més de Física Experimental a Barcelona on obté el títol de batxiller en Física Experimental el 1826 per, després, ingressar al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona es titula batxiller en Medicina i Cirurgia el 1832. Aquest mateix any, Josep Baroy, que es troba entre els fundadors de la delegació catalana de la Societat Mèdica de Socors Mutus, comença a exercir com a metge al Masnou adscrit a aquesta Mútua.

L'any 1833, els alumnes de setè podien optar a premi en finalitzar el curs i Josep Baroy presenta un estudi que titula Uaenam sint differentiae quae morbos nervosos a coetaris distinguant, treball que inicialment resulta empatat amb altres estudiants fins que Pere Castelló intervé per trencar-lo i, finalment, Josep Baroy guanya el premi ex-aequoi el doctorat.

Després de presentar-se sense èxit a unes oposicions a càtedra el 1835, Josep Baroy decideix ingressar a l’exèrcit com a metge militar. Una de les expedicions en què participa té per destí l'illa de Mallorca en un moment en què es tem que sigui atacada. De tornada, abandona la milícia i s’instal·la novament a fer de metge al Masnou. Aquí, Josep Baroy aprofita per documentar els casos clínics que considera interessants i els envia com a comunicacions personals a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. Aquestes aportacions, Baroy no es limita a descriure el cas sinó que l’argumenta sobre les bases dels seus tractaments. L’Acadèmia el distingeix amb el nomenament de “Soci Corresponsal de la Nacional Academia de Medicina y Cirujia (sic) de Barcelona”.

Molt interessat pels temes de caràcter més humanístics, com és la defensa del llatí com a eina de treball dels metges tant a l’hora d’escriure i publicar com, també, en les seves prescripcions. Igualment, defensa la necessitat que la carrera mèdica inclogui la Filosofia i, també, considera la conveniència que els metges coneguin la Història de la Medicina. Josep Baroy critica moltes de les doctrines dominants a l’època, com el Broussaisme, el Brownisme, o l’Homeopatia. Ell creu en el valor de l’observació i de l’experiència en la pràctica mèdica. Baroy s’avança uns quaranta anys a José de Letamendi en la seva defensa de la llengua llatina i, també, a Giné i Partagàs que, anys després, propugna igualment la importància que els estudiants tinguin el coneixement de la Història de la Medicina i s’esdevé el primer catedràtic en impartir-la com assignatura a la Facultat de Medicina de Barcelona.

* Basat en l'article de Pere Vallribera Puig (Barcelona, 1928-2000): ''Josep Baroy, un metge humanista del Maresme en el segle XIX'', publicat a Gimbernat, 1995; 24: 245-9.