Idioma: Català | Castellano | English | Français traducido por Google translate

Biografia

Estudia Medicina a Barcelona, on es llicencia el 1875. Un any després, amb altres estudiants, funden “El Laboratorio” per aprendre medicina experimental, una societat que és el germen de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Poc després, viatja a París on assisteix a les operacions dels cirurgians més destacats del seu temps. Assisteix també a Viena per conèixer les tècniques de Billroth i de Kocher.

El 1877, Salvador Cardenal guanya l’oposició a preparador anatòmic de la Facultat de Medicina i l’any següent és escollit per dirigir el servei de Cirurgia de l’Hospital del Sagrat Cor de Barcelona on desenvoluparà tota la seva obra quirúrgica. Pocs anys més tard, és designat director mèdic 'aquest Hospital i ocupa el càrrec fins a la seva mort.

Durant els anys 1880, viatja diverses vegades a Anglaterra per conèixer com prevenir la infecció quirúrgica. És pioner en l’aplicació de les tècniques d’antisèpsia del cirurgià Joseph Lister i el primer a utilitzar-les en la pràctica quirúrgica del país. Mes tard, també, és l'introductor de l’asèpsia. El 1880, publica la Guia práctica para la cura de las heridas y la aplicación del método antiséptico en cirugia. El 1887, en surt una segona edició amb el nom de Manual práctico de cirugía antiséptica, que té un gran èxit. El 1890, la reina Victoria d’Anglaterra li atorga el títol de soci honorari del College of Surgeons of England.

El 1888, inaugura Clínicum, Casa de curació Quirúrgica del Dr. Cardenal, una clínica situada al Passatge Mercader números 13 i 15, entre els carrers Mallorca i Provença, ben comunicada al costat de l'abaixador dels Ferrocarrils de Sarrià. El 1999, Salvador Cardenal edita una llibret descriptiu i il·lustrat que inclou el seu Reglament. Convençut partidari de l'anestèsia quirúrgica i de la necessitat d'encarregar aquesta tasca sempre al mateix col·laborador, Salvador Cardenal compta amb el mateix equip i, especialment, amb Marià de Vilar de Fontcuberta, que es coneix com 'l'anestesiador' de pràcticament totes les seves operacions i d'aquí que es converteixi en el primer metge dedicat a aquesta funció específica a Catalunya, antecedent de la futura especialitat d'Anestesiologia.

El 1918, juntament amb Santiago Ramón y Cajal, Salvador Cardenal funda la Revista Española de Medicina y Cirurgia. President de l’Acadèmia de Ciéncies Mèdiques de Catalunya (1892-1894) i de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1901-1910), entre els seus deixebles cal destacar Francesc Rusca, Sebastià Recasens i Enric Ribas Ribas. El 1918, a proposta del rector i del claustre de professors de la Universitat de Barcelona, un Real Decret nomena catedràtic honorari Salvador Cardenal i, el 1925, és distingit amb la Gran Creu d'Alfons X El Savi, distintiu que se li lliura en un dels múltiples actes d'homenatge que, a partir d'ara, es succeeixen. També, el 1926, l'Ajuntament de Barcelona el nomena Fill Adoptiu.

Vidu de Rosa Pujals Rossell des del 1921, Salvador Cardenal té quatre fills: Lleó, Clara, Marta i Carles. El més gran és el famós cirurgià i catedràtic establert a Madrid, Lleó Cardenal Pujals. Un dels seus nebots és també metge, el dermatòleg Carles Cardenal de Salas.

CHP