Divulgador del tractament de les ferides de guerra
Biografia
Fill de metge i net de farmacèutic, el jove Trueta estudia medicina a la Universitat de Barcelona entre els anys 1916 i 1922, any de la seva llicenciatura. Aquest mateix any, ingressa per formar-se com a cirurgià al Servei de Cirurgia de Manuel Corachan a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El 1935, en morir Enric Ribas i Ribas, successor de Manuel Corachan, és nomenat cap del servei de cirurgia. Durant els anys de formació, visita diversos centres de traumatologia de l’Europa central, principalment Viena, on treballa amb Francec Jimeno Vidal i Lorenz Böhler. Aquí, coneix el tractament de les ferides de guerra amb el mètode preconitzat per Winnet Orr. Aquest fet, definitivament, l’orienta cap a la patologia de l’aparell locomotor.
Durant la guerra civil espanyola, Josep Trueta té cura -preferentment- dels ferits de guerra. En el tractament de les ferides obertes, aplica la tècnica quirúrgica que Manuel Bastos Ansart i Domingo Rey d’Harcourt practiquen al front. Consisteix en la neteja immediata de la ferida amb aigua i sabó, ampliada als teixits lesionats i la immobilització amb un enguixat. El mètode és conegut com a mètode de Trueta perquè és ell qui el sistematitza i divulga. Es descriu a El tractament de les ferides de guerra (1938). Aquest llibre té una gran difusió i serà ben conegut per les autoritats quirúrgiques civils i militars. L’impacte de l’obra és encara més notable quan es tradueix a l’anglès: Treatment of war wounds and fractures: with special reference to the closed method as used in the war in Spain (1939).
Acabada la guerra, s’exilia a Anglaterra i s’instal·la a Oxford per invitació del professor Girdlestone, qui es converteix en el seu protector i s’encarrega d’obtenir-li el permís per treballar a Anglaterra. Anys després, és catedràtic d’Ortopèdia de la Universitat d’Oxford (1949) i director del Nuffield Orthopaedic Centre (1955).
Durant la Segona Guerra Mundial, com a conseqüència dels bombardejos que pateix Londres, Trueta pot estudiar la circulació renal dels malalts que presenten una síndrome d’esclafament (crush syndrome) en veure que molts dels seus pacients ferits morien per un fracàs renal agut. La seva investigació li permet descobrir la doble circulació renal i que la causa d’aquest fracàs renal obeeix a un espasme arteriolar de l’escorça, com descriu en un altre llibre Studies of the renal circulation (1947). Estudià, també, l’origen del sistema ossi.
Al marge de la seva aportació científica, Josep Trueta forma part del Consell Nacional de Catalunya que es constitueix a Londres per donar a conèixer al món anglosaxó la història i la cultura catalana. El 1941, fruït d’aquesta implicació i convenciment, sorgeix la seva obra The Spirit of Catalonia, editada el 1946. Durant els anys d’exili forçós, manté una estreta relació amb Pau Casals, Batista i Roca i d'altres exiliats catalans i espanyols.
Trueta veu reconeguda en vida la seva trajectòria científica i és proposat Premi Nobel de Medicina en dues ocasions. Malgrat tot, no obté aquest premi perquè, sembla que hi havia fortes pressions del govern espanyol perquè no se li atorgués. Si més no, és distingit com a membre d’honor de nombroses universitats i acadèmies europees i americanes. Publicà més de 200 treballs científics i 20 monografies en diversos idiomes. Obté nombroses distincions de diferents universitats i associacions científiques i, un cop jubilat de la Universitat d’Oxford, és nomenat professor emèrit.
Durant el govern franquista el seu nom és oblidat i proscrit a la premsa. Tot i així, ja l’any 1969 i malgrat aquesta prohibició, la Societat Catalana de Cirurgia li atorga el Premi Pere Virgili. Un any més tard, el 1970, la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya el distingeix com acadèmic d’honor. El 1974 rep “La Clau de la Ciutat de Barcelona” i el 1976, la Universitat Autònoma de Barcelona el nomena doctor honoris causa en medicina alhora que l’Ajuntament de Barcelona li concedeix la Medalla d’Or de la Ciutat. L’any 1977, rep el Premi d’Honor Jaume I. Entre moltes altres distincions de diferents institucions, destaca la Medalla i la Placa Josep Trueta que atorga la Generalitat de Catalunya cada any des del 1997 en reconeixement als serveis prestats amb vista al progrés i la millora de la sanitat del país.
JRC
------
Conferència extraordinària del professor Josep Trueta i Raspall . Tema «Records de trenta anys d’exercici de la Medicina a Anglaterra», organitzada per l’Agrupació de Ciències Mèdiques de la Província de Girona, filial de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i celebrada a la seu del Col·legi de Metges de Girona, el dia 25 de febrer del 1972. [Enregistrament conservat pel Dr. Rodrigo Miralles i que ens ha lliurat per la seva vídua, la Dra. Maria Rull]
JRC
