Impulsor de la represa de l’ús del català en la pràctica mèdica després de la guerra civil
Biografia
Estudia a la Facultat de Medicina de Barcelona fins el 1927. Acabats els estudis, comença a fer de metge a l’Hospital Clínic sota el mestratge del professor Ferrer Solervicens. En els anys de la República, és nomenat professor de Patologia Mèdica de la Universitat Autònoma de Barcelona d'on, acabada la Guerra Civil, l’expulsen pel seu catalanisme i es veu empès a un exili interior.
Exerceix la pràctica privada com a internista i cultiva amb brillantor la Nefrologia a l’Institut Plató. Enamorat de la llengua catalana, col·labora en la redacció del primer Diccionari de Medicina durant els anys 1932 al 1936. L’any 1969, en plena dictadura -i amb greus dificultats per a qualsevol publicació en català– publica el primer llibre de la col·lecció Monografies Mèdiques: El metge davant l’hipertens. Col·labora, també, en la redacció del Vocabulari Mèdic de l’any 1974 així com en les seves dues edicions posteriors del 1979 i 1987. Alsina Bofill és, igualment, un dels redactors de la primera edició del Diccionari Enciclopèdia de Medicina que s'editat el 1990.
De 1974 al 1978, presideix l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i impulsa la seva extensió a diferents comarques catalanes. Promou la represa dels Congressos de Llengua Catalana -després de quaranta anys de prohibició - i de la catalanització de la revista Annals de Medicina. A més, Alsina Bofill és un dels responsables de la represa de les activitats de la Societat Catalana de Biologia que presideix de 1963 a 1967. Més endavant, és president de l'Institut d’Estudis Catalans durant els biennis del 1974 al 1978.
Casat amb Montserrat Dachs Dachs amb qui tenen sis fills i només una filla, Isabel Alsina Dachs, és la continuadora de la professió mèdica del pare. Josep Alsina és membre de mèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i guanyador del Premi Jordi Gol 1987 que atorga aquesta institució. A més, és col·legiat d'honor del Col·legi de Metges de Girona. El 1982, Josep Alsina i Bofill rep la Creu de Sant Jordi que li atorga la Generalitat de Catalunya.
De 1974 al 1978, presideix l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i impulsa la seva extensió a diferents comarques catalanes. Promou la represa dels Congressos de Llengua Catalana -després de quaranta anys de prohibició - i de la catalanització de la revista Annals de Medicina. A més, Alsina Bofill és un dels responsables de la represa de les activitats de la Societat Catalana de Biologia que presideix de 1963 a 1967. Més endavant, és president de l'Institut d’Estudis Catalans durant els biennis del 1974 al 1978.
Casat amb Montserrat Dachs Dachs amb qui tenen sis fills i només una filla, Isabel Alsina Dachs, és la continuadora de la professió mèdica del pare. Josep Alsina és membre de mèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i guanyador del Premi Jordi Gol 1987 que atorga aquesta institució. A més, és col·legiat d'honor del Col·legi de Metges de Girona. El 1982, Josep Alsina i Bofill rep la Creu de Sant Jordi que li atorga la Generalitat de Catalunya.
JRC
