Galeria de metges

Fill del catedràtic i historiador d’art gironí Joan Subias Galter i de Concepció Fages Neyra de Gorgot, Antoni Subias i Fages creix en un marcat ambient humanista que determina la seva visió pedagògica de la Medicina. Acabat el batxillerat a les Escoles Nacionals de Figueres, té tanta curiositat per les lletres com per les ciències però es descanta per fer la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona. Obté la llicenciatura l’any 1949 i s’inicia com a radiòleg amb el professor Máximo Soriano a la Clínica Mèdica B de l’Hospital Clínic. Poc després, comença a treballar com a metge assistent al Pavelló del Càncer de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau al costat del professor Lluís Guilera. El 1951, guanya la plaça de metge auxiliar a la Secció de Radioteràpia per concurs d’oposició.

L’any 1957, becat per la Junta d’Energia Nuclear, fa una estada d’un any als Estats Units per fer la seva tesi doctoral Acción de las radiaciones roentgen en el desarrollo embrionario. Visita el Laboratori Atòmic d’Oak Ridge a l’estat de Tennessee i, posteriorment, l'Institut d’Investigació del Càncer de Boston. De tornada a Barcelona, crea la primera Unitat de Cobaltoteràpia del país després d’importar la bomba de cobalt del Japó on abans s’hi ha desplaçat per conèixer el seu funcionament.

El 1959, és nomenat cap de la Secció Autònoma de Cobaltoteràpia del Servei d’Oncologia del mateix Hospital de Sant Pau. També, l’elegeixen delegat del Consell Rector a l’Associació Espanyola contra el Càncer. El 1964, esdevé director del nou Servei d’Oncologia i Medicina Nuclear. La intensa dedicació d’Antoni Subias, el seu profund sentit institucional, el seu tarannà dialogant i, sobretot i el prestigi que el nou servei està adquirint tant en l’assistència com en la investigació clínica, són raons de pes perquè surti escollit president del cos facultatiu el 1970. El 1993 i fins a a la seva jubilació, esdevé el director del Departament d’Oncologia de l’Hospital de Sant Pau.

La seva trajectòria docent, s’inicia com a vocal de la Comissió Promotora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 1968. Un any més tard, accedeix a la càtedra de la Unitat Docent d’aquesta universitat i arriba a ser responsable directe de la formació d’una generació d'especialistes que avui dirigeixen els serveis d’Oncologia a tota Espanya.

Antoni Subias és membre fundador de bona part les societats científiques de l’especialitat: l’antic Club Europeu de Radioterapeutes, el Grup Europeu de Curieteràpia a la Societat Espanyola d’Oncologia, de la Societat Espayola de Radiologia i Electroradiologia Mèdica i Medicina Nuclear de (SEREM), la Societat Catalano-Balear d’Oncologia (SCBO), de la Sociedad Española de Oncologia (SEO), l’European Society of Therapeutic Radiology and Oncology, l’Associació Espanyola de Radioteràpia Oncològica (AERO) i la Comissió Nacional d’Oncologia Radioteràpica i de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), ocupant diferents càrrecs de responsabilitat i essent nomenat soci d’honor d’algunes d’aquestes institucions.

A finals de la dècada dels 1970, Antoni Subias s’implica directament en la planificació sanitària de l’atenció oncològica a Catalunya. El 1979, és l’encarregat del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya i, un any després, és nomenat director del primer Pla Assessor del Càncer a Catalunya. Juntament amb el seu equip, els doctors Jordi Craven-Bartle i Pau Viladiu, presenten un informe amb propostes –llavors- innovadores com la protocol·lització dels processos diagnòstics i terapèutics, la creació de l’Institut Català d’Oncologia i l’Hospital Duran i Reynals.

Persona a primer cop de vista austera, potser distant, exigent amb ell mateix i amb els seus col·laboradors però que, aviat, amb el tracte es fa proper. La medicina, la filosofia i la literatura són eines que combina en la recerca antropològica i contagia els seus deixebles. Antoni Subias és objecte de nombrosos reconeixements, entre d'altres, el 1994, l’Hospital de Sant Pau li ret un homenatge i se li atorga la Medalla del President Macià. Les societats de les que és fundador li lliuren les medalles d’or, el Ministeri de Sanitat el distingeix amb la Insígnia del Mèrit al Treball i la Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant Jordi l’any 1999.