Galeria de metges

Biografia

Benet Roura va néixer el 8 de juny de 1866 a la ciutat de Cabo Rojo, a l`'Illa de Puerto Rico. Va ser batejat a la parròquia de San Miguel, tot fent constar que els pares eren “persones blanques”. La família tenia un comerç important, un basar, com gairebé tots els catalans emigrats a Puerto Rico. Força enriquits, van tornar a casa, establint-se l´Eixample barceloní, al carrer Ausiàs Marc. Benet Roura estudia Batxillerat a les Escoles Pies amb qualificacions poc espectaculars, tret d’excel·lents en llengua, història universal i geografia. El 1882 comença la carrera de medicina i es llicencia el 1887. Durant la carrera és deixeble del Dr. Bartomeu Robert i es fa molt amic de Fèlix Noguera i de Lluís Llagostera. Desplaçat a Madrid, presenta la tesi doctoral: Casos de paludismo determinados por traumatismo, simple o quirúrgico obtenint el grau de Doctor el 1890. Estableix el seu domicili al número 40 de la Rambla de Catalunya, de Barcelona.

Amb el títol de doctor a la butxaca i una situació financera prou bona, Benet Roura es dedica a viatjar per Europa, iniciant periples que durarien força anys. Per la seva col·laboració amb la revista La Renaixensa, sabem que va exercir d’intern a l’Hospital La Charité de París, a hospitals de Ginebra i Zuric i a la Universitat de Praga. En aquella Europa amb una classe mitjana enriquida pel colonialisme, els viatges en tren per acudir als congressos internacionals de medicina reunien fàcilment a sis mil congressistes. Aquestes modernes reunions, a part de millorar moltíssim l’intercanvi científic, permetien la pràctica de turisme. Per exemple, els congressistes catalans capitanejats pel Dr. Bartomeu Robert, que van acudir al XII Congrés de Medicina celebrat a Moscou el 1897, van visitar Budapest, Sant Petersburg, Helsingfors (Finlàndia) i Berlín, com expliquen les cròniques en la revista La Renaixensa.

Posteriorment, Benet Roura viatja el 1899 al Congrés de Ginecologia i Obstetrícia d’Amsterdam, relatant a les seves cròniques a la revista ja citada, visites als hospitals i diversos centres de salut, remarcant en to divulgatiu les millores en els centres hospitalaris holandesos, que contrasta amb el lamentable estat en que es troba l’assistència i l’ensenyament de la medicina a l’antic Hospital de la Santa Creu.

L’any 1901, en ocasió d’un congrés d’alpinisme a la ciutat de Rouen (França), va continuar viatge cap a Bèlgica, passant per Eprave, Saint Hubert i desplaçant-se en l’automòbil d´un amic, demostrant així el seu esperit de modernitat en utilitzar un mitjà de desplaçament revolucionari per aquelles dates.

Benet Roura, a més, va anar consolidant amistats amb el Dr. Karl Pawlik, professor seu a Praga, Antonín Pikhart, jutge aficionat a la medicina legal i el pare escolapi Albin Karosi, intel·lectual hongarès i primer traductor d’obres escrites en català a l’Imperi Austro-Hongarès. Gràcies a aquest coneixement de l’Europa central i de molts intel·lectuals d´aquests països, Benet Roura esdevé part de l’elit cultural barcelonina, fent d’intermediari entre Catalunya i literats, poetes, escriptors i lingüistes de fora. Ell es referia a aquests contactes amb un punt de vanitat personal.

Quan, mossèn Cinto Verdaguer cau l’abril de 1902 greument malalt d’una tuberculosi que ja arrossegava, Benet Roura i el seu amic Fèlix Noguera foren els metges de capçalera de l’insigne poeta. Davant de la greu malaltia, Verdaguer és traslladat a la Vila Joana, a Vallvidrera a on, cada dia, els dos metges es desplaçaven. Mossèn Cinto va morir el 10 de juny del 1902, afecte d’una malaltia que en aquells anys, no tenia tractament possible.

El 1903, Benet Roura reinicia els seus viatges, desplaçant-se aquest cop cap al nord d´Europa. En la seva estada als països escandinaus, estableix relació d’amistat amb els intel·lectuals Edvar Lidfors i Johan Storm, traductors al suec de Guimerà, Apel·les Mestres, Jacint Verdaguer i Alexandre de Riquer.

En el Primer Congrés de la Llengua Catalana que tingué lloc del 13 al 19 d’octubre de 1906, Benet Roura s’enemista amb mossèn Antoni Alcover, home de caràcter fort i organitzador del congrés. El metge li retreu que no s’hagués invitat al congrés als intel·lectuals catalanistes europeus, titllant a mossèn Alcover de ser “un pagès sense món” i un egòlatra.

A partir de 1906, el Dr. Benet Roura deixa de publicar degut el tancament de la revista La Renaixensa i tan sols coneixem un opuscle publicat en 1910: Homenaje al professor Dr. F. Kocher con motivo de habérsele concedido el Premio Nobel, publicació que demostra la continuïtat de les seves relacions amb prohoms de la cultura científica centre-europea. Benet Roura s’havia aficionat a una nova forma de contacte escrit: les postals. El desenvolupament de l’art fotogràfic va imposar aquesta nova forma d’art menor i el Dr. Roura n’era un bon col·leccionista. Les utilitzava per contactar amb tots els seus corresponsals culturals europeus i n’aprofitava qualsevol racó de la postal gràfica per escriure amb una cal·ligrafia atapeïda.

Benet Roura i Barrios va morir als inicis de 1915. La seva necrològica es va publicar al diari txec Nàrodni politika. El món que ell havia viscut, l’Europa gairebé sense fronteres, amb un intercanvi cultural i científic sense limitacions, estava morint. L’enfrontament bèl·lic entre les potències colonials i els imperis centre-europeus, iniciat per una frivolitat diplomàtica, esdevindria la Primera Guerra Mundial. La mobilització de 60 milions de nois europeus i la mort de més de 22 milions seria un fet que un europeista comb el Dr. Benet Roura i Barrios no hagués pogut entendre mai.

TPD