Galeria de metges

Biografia

L’any 1963 es llicencia en medicina per la Universitat de Barcelona. Molt aviat, inicia la seva tasca docent en la qual es podria denominar l’Escola catalana de farmacologia, amb Francisco García-Valdecasas a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. També va impartir docència amb Agustí Pedro i Pons a la Càtedra de Patologia i Clínica Mèdica. Assoleix el títol de doctor l’any 1967 amb un treball on descriu una nova tècnica per la detecció d’anticossos. El mateix any obté la beca Merck International Fellow in Clinical Pharmacology que li permet formar-se en farmacologia clínica als Estats Units, primer, a la Universitat de Kansas i, després, a la Universitat de Michigan. De tornada a Catalunya, assoleix dues especialitats mèdiques: medicina interna i farmacologia clínica, a més d’obtenir una plaça de professor de fisiologia, primer, i de farmacologia, després, amb Josep Laporte a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona. De catedràtic, exerceix primer a la Universitat del País Basc i, després, a la Universitat de Granada. De tornada a Barcelona, compagina la direcció de la Fundació Dr. Antoni Esteve amb la docència a la Universitat de Montreal.

Erill va complementar la seva dedicació mèdica assistencial, farmacològica i docent amb moltíssimes aportacions a la recerca. En aquesta línia, va engegar diversos projectes entorn de la fixació de fàrmacs a proteïnes plasmàtiques, els processos d’acetilació i les interaccions farmacològiques. Sobretot des de la Fundació Dr. Antoni Esteve, va contribuir de manera destacada a la divulgació científica, amb iniciatives i publicacions molt diverses.

A conseqüència de la seva intensa activitat acadèmica i professional, Erill va ocupar diversos càrrecs de rellevància: president de la Sociedad Española de Farmacología, president de la Comisión Nacional de Farmacología Clínica, expert de l’OMS en l’avaluació de medicaments, membre de la Comissió Assessora de la Fundació Juan March, president de la Comisión Nacional de Farmacovigilancía, director científic de Laboratoris Esteve, membre de la Comissió de Bioètica de la Universitat de Barcelona, membre del Comitè de Selecció de la International Union of Basic and Clinical Pharmacology i membre del Comitè Científic Extern de l’Institut d’Investigació Sanitària Illes Balears.

Mai no va deixar d’escriure articles, més de 120, i de publicar-los en revistes científiques de primer nivell. Va realitzar unes 140 contribucions en llibres, capítols de llibre i monografies. Finalment, va dirigir una desena de tesis doctorals i va ser membre del consell editorial de diferents publicacions científiques.

Tot i la seva extraordinària carrera professional, a Erill se’l recorda principalment per la seva personalitat. Des del seu entorn voldríem sobretot destacar la seva humilitat, intel·ligència i gran cultura. Un referent i una persona digna d’admiració.

JEB - FB