Galeria de metges

Biografia

Llicenciat a la Facultat de Medicina de la Barcelona el 1936. Finalitzada la carrera es veu obligat a servir com a metge en l'exèrcit republicà durant la Guerra Civil espanyola. Acabada la guerra és objecte d’un consell de guerra sumaríssim en el que se’l va exonerar de responsabilitats.

El 1946 és admès com a metge a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau al servei de Patologia Digestiva, on se l’assigna a la secció d’estudis de secreció gàstrica. En els primers anys de l’activitat del Dr. Cabré com a digestòleg, la sospita diagnòstica del càncer digestiu es limitava a la radiologia. La introducció l’any 1949 de la biòpsia gàstrica per aspiració a cegues, incrementa molt poc la capacitat de confirmar una sospita radiològica de malaltia maligna gàstrica. El metge grec Georgios Papanicolaou (1883-1962), que havia emigrat als Estats Units d’Amèrica el 1933 va desenvolupar a la Universitat de Cornell (Nova York), un mètode per detectar cèl·lules canceroses mitjançant l’examen citològic del frotis vaginals, que afortunadament va poder ser aplicat primer a l’estudi de la citologia esòfag-gàstrica i després a altres parts de l’aparell digestiu.

El Dr. Georgios Papanicolaou descriu l’any 1943 en la monografia “Diagnosis of uterine cancer by the vaginal smear”, la tècnica de prendre mostres del frotis vaginal i la seva tinció i els criteris d’avaluació de les cèl·lules pel diagnòstic del càncer uterí, mètode encara avui dia vigent. Inspirant-se en aquests estudis, es comença a fer, a partir dels anys cinquanta, en casos de sospita radiològica de malignitat, l’abrasió amplia de la mucosa esofàgica i gàstrica a cegues, amb una sonda que tenia un globus a l’extrem distal, per arrossegar cèl·lules que es poguessin examinar al microscopi.

En aquests anys el Dr. Cabré introdueix a Barcelona l’estudi citològic del tub digestiu. Publica la tècnica l’any 1953 i un any després descriu el disseny d’una sonda que tenia un raspallet en el seu extrem distal per fer l’abrasió de zones extenses de la mucosa gàstrica o esofàgica. El material obtingut s’amagava en un petit recipient, per no perdre material citològic durant la retirada de la sonda, que va denominar “mandril sonda”. El seu mètode va permetre confirmar moltes sospites diagnòstiques radiològiques de càncer d’esòfag i estómac.

El Dr. Cabré va tenir uns quants deixebles que van donar extensió i continuïtat a la tècnica de la citologia exfoliativa, tant en el mateix servei, com els autors d’aquesta biografia, o en altres hospitals.

Una monografia de Memòria de la professió, editada pel Col·legi de Metges de Barcelona el 2008, publica una entrevista amb el que va ser director del servei de Patologia Digestiva de l’Hospital de Sant Pau, Dr. Francesc Vilardell, en la que reconeix que la seva estada a la secció de citologia del Dr. Cabré quan era un metge en formació els anys 1958 i 1959, li va ser molt útil professionalment, ja que el Dr. Cabré el va orientar per redactar un esborrany de tesi doctoral sobre les cèl·lules atípiques de l’epiteli gàstric, que li va facilitar ser admès al servei de digestiu del Dr. Bockus, el més destacat gastroenteróleg nord-americà de l’època, amb qui va estar tres anys completant la seva formació. A la seva tornada a Barcelona, Vilardell va ser escollit cap del servei de Patologia Digestiva de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

La presa de mostres citològiques es va estendre a un notable nombre de centres, però l'aparició dels endoscopis de fibra òptica va canviar la manera de fer del gastroenteròleg, ja que es podia explorar directament esòfag, estómac, duodè i colon. Aquests nous instruments endoscòpics permeten obtenir biòpsies dirigides, que superen els resultats de la citologia exfoliativa a cegues. Molts centres van deixar de fer la citologia endoscòpica acompanyant a la biòpsia, però d’altres, com el servei de digestiu de Sant Pau, complementava les biòpsies amb exfoliació citològica endoscòpica, aconseguint un significatiu increment dels diagnòstics histològics de càncer. La combinació de biòpsia més citologia per endoscòpia aconsegueix, segons l’experiència del Dr. Cabré, el 98% de diagnòstics en neoplàsies d`esòfag i càrdies, el 93% en el limfoma gàstric i el 97% en el càncer de còlon i recte. La citologia de la bilis i el suc pancreàtic, contribueix al diagnòstic de càncer de vies biliars i de pàncrees.

El Dr. Cabré era una persona senzilla i discreta, amb un fi sentit de l’humor, qualitats que feien molt agradable treballar al seu costar. Va morir l’any 1983, quan encara estava actiu i apassionat per la seva tasca professional. Estava casat amb Teresa Brugulat Riera i tingué dos fills.

JMX-XCF