Biografia

Segon fill de Rosa Cuch Pineda i Domènec Castells Batalla, farmacèutic i metge, que des de 1932 exercia de metge de capçalera i després també de pediatre, als barris del Clot i Sant Martí de Provençals, on va ser molt apreciat. Va seguir treballant amb plenes facultats fins que es va morir als 90 anys per un ictus. El fill gran Domènec (1934) es va morir de meningitis durant la Guerra Civil i en Salvador es va convertir i exercir de “germà gran” dels seus germans: Eduard (1940), Rosa (1945) i Teresa (1950).

Acaba la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona el 1960. És alumne intern a l'Hospital Clínic, primer a les càtedres de Medicina Interna amb el professor Agustí Pedro i Pons i després a la de Pediatria amb el Professor Torres Marthy. Es trasllada a l'Hospital Infantil de la Vall d'Hebron, on treballa amb el Professor Ángel Ballabriga Aguado, i a l`Escola de Puericultura de Barcelona, obtenint el títol d'especialista en pediatria el 1961.

Coneix a Jean Proudfit, nord-americana a Espanya, de qui s'enamora i amb qui es casa a Cambridge (Gran Bretanya), el 1962, on s’està preparant l`examen del Educational Council for Foreign Medical Students (ECFMG), necessari per formar-se a EUA. Marxa a viure als Estats Units d'Amèrica, on fa l’internat i residència en pediatria al Women`s Hospital i Sinaí Hospital, ambdós a Baltimore, i al Jefferson Hospital de Filadèlfia. Obté el títol de diplomat en pediatria de l`American Board of Pediatrics, en l`examen inscrit el 1966. Fa un postdoctoral fellowship en pediatria a la Yale University Medical School sobre “Metabolic and Endocrine Diseases“. Es superespecialitza en Endocrinologia pediàtrica, camp al que dedicarà la seva pràctica clínica i recerca.

Aquest període entra a formar part de l’equip de Pediatria del Downstate Medical Center de Brooklyn (Nova York), on treballa en l’àrea d’Endocrinologia i Metabolisme al King’s County Hospital i a l’University Hospital of Brooklyn, del mateix centre mèdic. I com a docent i investigador en el College of Medecine de la State University of New York, la 4ta universitat pública més gran dels EUA, de la qual el centre en forma part. Va tenir diversos càrrecs com a director i organitzador fins a 2010 arribant a Director d`Endocrinologia Pediàtrica i Full Professor. Aquí farà tota la seva carrera en la medicina pública.

Destaca en els camps de les malalties del creixement i la seva hormona, metabolisme, obesitat i hormones, diabetis i malalties del tiroides. Com a docent i investigador va crear escola, formant especialistes en Endocrinologia pediàtrica, els seus col·laboradors i deixebles van anar canviant i destacant des del principi. Amb els anys, va tenir dues consultes de l’especialitat a Brooklyn i Manhathan, que va seguir mantenint fins a la seva mort, malgrat que no en tenia cap necessitat econòmica.

Es divorcia de la seva primera dona i el 1983, es casa amb Arlene Hurwitz, psicòloga del seu hospital. Havia fet explícit que no volia retirar-se, malgrat que ja feia 14 anys pensava anar-se’n a Califòrnia, on tenia un apartament, pel seu millor clima. Però segueix visitant fins als 84 anys a l’hospital i les seves consultes privades a Brooklyn i Manhattan.

El Dr. Salvador Castells mort al seu domicili de Nova York a Manhattan, malauradament sol, per complicacions del COVID-19 i d`un càncer de pròstata amb metàstasis. La dona està a Califòrnia i els fills viuen a Chicago. La situació pandèmica de la COVID no els deixa desplaçar per assistir-lo en la seva darrera malaltia. Dies abans li havien diagnosticat una COVID en el seu Hospital, i el segueixen per telèfon cada dia, ja que ell no vol anar a l'hospital que estar saturat. El dia abans de morir no contesta al telèfon i la policia el va trobar mort.

El Dr. Salvador Castells era una persona jovial, alegre, molt dinàmic i treballador, gran amant de la Medicina i de la seva especialitat, la Pediatria, de la qual deia que era el seu “hobby” i amb la qual estava casat. També era un demòcrata i un enamorat de Catalunya. Al llarg de tots aquests anys no va perdre el contacte amb la seva família de Barcelona, on va fer vàries visites. La seva activitat clínica, docent i investigadora va ser important, visitant cap el final nens de la tercera generació dels seus primers pacients. Tenia molta empatia amb ells i els seus pares. Va morir amb “las botas puestas”, com havia fet el seu pare.

ECC