Biografia

Nascut a Ribes de Freser, es trasllada de petit amb la família a Barcelona. Fa els estudis secundaris al Col·legi Sant Miquel, on a més d’un bon estudiant és un excel·lent esportista. És campió de Catalunya de 100 m en la categoria juvenil. Comença la carrera de Medicina el 1958 a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, on es gradua l’any 1965. És alumne intern a la càtedra del professor Gibert Queraltó, on se li desvetllarà la vocació per la Cardiologia. Segueix practicant esport i participa amb èxit en els campionats universitaris d’atletisme.

Acabada la carrera passa dos anys com alumne de l’escola de Cardioangiologia de la Universitat de Barcelona, que dirigeix el professor Gibert Queraltó, on té de mestres als doctors Miquel Torner i Ignasi Balaguer. Obté, a l’acabat aquest període de residència, fa una estada a l’Instituto Nacional de Cardiología de México, que tenia en aquells anys un gran prestigi, on assisteix durant uns mesos al Laboratori d’Embriologia. Després fa una estada de quatre anys al Canadà, primer dos anys a l’Institut de Cardiologia de la Universitat de Montreal, formant-se en cardiologia clínica, i després dos anys més, fent un fellowship en hemodinàmica cardíaca al Toronto General Hospital. La formació adquirida com a hemodinamista, el convertirà en un expert en aquesta matèria.

L’any 1974 és invitat pel Dr. Francisco Navarro López, cap del servei de Cardiologia de l’Hospital Clínic, a integrar-se al servei que s’havia creat el 1972, per organitzar el laboratori d’Hemodinàmica cardíaca. Betriu s’hi integra i farà tota la seva carrera professional a l’Hospital Clínic on arribarà a la categoria de consultor sènior, de cap del servei, quan es jubila el Dr. Navarro, des de 1998 fins a 2006, i de director de l’Institut de Cardiologia i Cirurgia cardiovascular fins a la seva jubilació, on va mostrar la seva capacitat de lideratge i de gestió. La unitat d’Hemodinàmica cardíaca que ell crea es converteix en un centre de formació pels cardiòlegs espanyols i dels països llatinoamericans, i en un centre de recerca d’on surten articles científics de gran impacte.

Betriu ha dirigit estudis que han influït en el tractament actual de l’infart agut de miocardi (IAM). El grup que ell dirigeix és un dels primers al món en practicar la trombòlisi i l’angioplàstia en els casos de IAM. Fins al 1982, els pacients coronaris amb afectació de tres vasos s’operaven tots. Ell demostra que els malalts amb una fracció d’ejecció normal no han de ser operats, criteri acceptat en tots els àmbits cardiològics.

Ha sigut un articulista molt ben considerat, temut pels seus col·laboradors pel seu rigor i la seva exigència, conferenciant brillant, i docent apreciat, que com a Professor Titular de la Universitat de Barcelona (1988 – 2006) ha format en Cardiologia generacions d’estudiants de medicina.

Ha rebut nombrosos premis atorgats per societats científiques, com la Societat Catalana de Cardiologia i la Societat Española de Cardiologia, a la millor publicació de l’any en diverses ocasions. També ha estat president de la Societat Catalana de Cardiologia (1982-1984).

L’Amadeu Betriu va ser un metge entregat a la seva professió, però alhora va ser un home de variats interessos, com a la bona taula, al FC Barcelona, i a la política catalana. Sempre vestit amb elegància i excel·lent conversador, tenia una fina subtilesa en expressar-se i una ironia amable que el convertien en una companyia molt apreciada.

Casat amb Cristina Sardá, tingué dos fills, Oriol i Carles, cap dels quals ha seguit els passos del pare en la dedicació a la medicina.

La redacció d’aquesta ressenya s’ha basat en l’obituari del Dr. Betriu, dels Drs. Ginés Sanz i José Luís Pomar, publicat a La Vanguardia, el 24 d’agost de 2020.

MBC