Biografia

Era fill d'Odón de Buen i del Cos, catedràtic d'Història Natural a la Universitat de Barcelona i de Rafaela Lozano Rey. Odón de Buen, tenia fama científica com a oceanògraf i va fundar l'Institut Espanyol d'Oceanografia. Va ser el primer que va explicar la teoria de l'evolució de les Espècies de Charles Darwin a les aules. Això li va comportar ser expedientat, el 1895, per Salvador Casañas, cardenal de Barcelona, i va ser apartat de la càtedra. Els consegüents aldarulls i vaga general dels estudiants, van fer que se'l retornés a les classes.

Sadí va tenir cinc germans, tots amb estudis universitaris i entre ells Eliseu, que també fou metge i que va col·laborar amb ell. Sadí estudia medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencia el 1915, i es doctora a la Universitat Central de Madrid el 1917. A Madrid exerceix la dermatologia amb el Dr. Uña i dirigint els seus passos cap a l'estudi de la lepra. Es va casar amb Berta Lopez de Heredia, filla d'una família de La Rioja, molt coneguts pel seu vi Vinya Tondonia, amb qui va tenir quatre fills.

L'arribada a Espanya de l'eminent metge florentí Gustavo Pittaluga Fattorini com a catedràtic de Parasitologia de la Universitat de Madrid fa que el pare de Sadí de Buen li recomani treballar amb ell. Des de 1920, Sadí s'especialitza en l'estudi de les protozoasis i la seva transmissió per vectors artròpodes. La malària era aleshores una malaltia estesa per tots els aiguamolls dels països mediterranis i Sadí de Buen va encarar l'estudi de forma teòrica i, sobretot, pràctica tant a Catalunya com posteriorment a Extremadura. Amb l'ajuda del seu germà Fernando, Sadí va intentar la cria d'un peix provinent dels rius que desguassen al Golf de Mèxic, la Gambusia holbrooki, petit peix de 3,5 a 6 cm de longitud, que habitualment s'alimenta de les plantes aquàtiques, però que complementa la seva dieta proteica ingerint fins a cent larves aquàtiques de mosquit al dia. Assabentat del potencial exterminador de la plaga de mosquit Anopheles, Sadí de Buen intenta la cria de Gambusia en captivitat. El fracàs de l'intent fa que decideixi intentar criar en llibertat els seus últims dotze exemplars, que diposita en un rierol de Talayuela (Cáceres). L'any següent, les dotze cries s'havien convertit en més de tres-centes i així va començar l'exportació a Itàlia i altres països europeus del peix que podia solucionar la malària.

Sadí de Buen organitza a Espanya nombrosos Centres Antipalúdics, especialment a l'empobrida Extremadura, on funda el Instituto Antipalúdico de Navalmoral de la Mata. Estudia la leishmaniosi, que també és tramesa per flebotòmids, descrivint tres noves espècies de mosquit Phlebotomus. També descriu el bacteri Borrelia hispanica (Treponema hispanica) que provoca la febre recurrent espanyola, i el seu agent transmissor, la paparra Ornithoros erraticus.

La seva activitat científica es complementa amb activisme polític, participant el 1932, com a membre del Sindicato de Médicos de la UGT al XVII Congrés del sindicat. Va ser nomenat director general d´Institucions Sanitàries, convertint-se en l'home de confiança de Marcelino Pascua, director general de Sanitat. El dia de l'aixecament militar, el 18 de juliol de 1936, Sadí de Buen estava a Còrdova, en compliment de les seves tasques d'investigació antipalúdica. Va ser detingut a l'hotel España-Francia, on residia temporalment, per Luis Zurdo, cap de l'Ordre Públic dels revoltats, sota l´acusació de 'enlace con las milicias marxistas' segons el diari Guión. El Dr. Sadí de Buen és empresonat i el dia 2 de setembre del 1936, afusellat juntament amb altres detinguts, enfront de les tàpies del cementiri de Sant Rafael de Còrdova. El Dr. Zurita, ajudant dels metges forenses, es va veure obligat a presenciar l'afusellament, destacant la serenitat del Dr. de Buen en aquella injusta hora.

Aquest fet va aixecar força escàndol a tota Europa i, possiblement va permetre l'alliberament dels seus pares, a qui la rebel·lió havia agafat a Mallorca. Els seus fills van marxar amb un grup de nois republicans, el 1937, a bord del vaixell de bandera francesa Mexique amb destinació a Mèxic, operació coneguda com 'los niños de Morelia'. Tots els fills, posteriorment van ser professionals de gran prestigi, i un dels quals fou oftalmòleg.

L'obra del Dr. Sadí de Buen es va intentar amagar durant el règim militar franquista, però en l'actualitat, està rebent el merescut reconeixement per part del món de la Ciència. Arreu es reconeix que la seva activitat va permetre la pràctica erradicació de la malària a Europa.

TPD