Biografia

Martí Castells pertany a una antiga nissaga dedicada a la Medicina. El seu avi, Bernat Castells, mort el 1828, era cirurgià a Camarasa; i el seu pare, Pere Castells Sàpiens, era metge a Camarasa. El seu avi matern Francesc Melcior era metge d'Almenar. Els seus pares foren el matrimoni format per Pere Castells, nascut a Camarasa en 1784, i Maria Francesca Melcior, natural d’Almenar, que van tenir un mínim de tres fills: Martí, Joan i Martina Castells Melcior, tots tres nats a Almenar.

Martí Castells es casa en primeres núpcies a Vitòria, el 23 de desembre de 1839, amb María Joaquina Gorostiza Ybaceta, batejada a San Martín de Zalgo el 15 de març de 1819, la qual devia morir abans de 1844, ja que el 20 de març de 1844 es casa a Lleida en segones núpcies amb Lluïsa Ballespí i Solanes (Lleida, 1827 – 1882). Del primer matrimoni neix un fill, Federico Pablo Castells Gorostiza (Vitòria, 1840) i del segon en neixen 10, quatre dels quals va ser metges: Frederic Castells i Ballespí (1851-1897), Camil Castells i Ballespí (1854-1912), Rossend Castells i Ballespí (1868-1942) i Martina Castells i Ballespí (1852-1884) una de les primeres metgesses i la primera doctora d'Espanya.

Martí Castells estudia Filosofia i Medicina a Cervera, però, arran del trasllat de la universitat, es llicencia en Barcelona el 1840. Finalment, es gradua com a doctor en medicina a Madrid el 1858.

Després d’haver exercit la seva professió a l’Exèrcit, passant un temps al País Basc, s'estableix a Lleida en la dècada de 1840, amb un consultori a la plaça de Sant Joan, anunciant-se com a metge d'”enfermedades nerviosas, especiales de mujer y de los niños”. En aquesta etapa forma part de la primera Junta Provincial de Sanitat. El 1844 sol·licita entrar en la Societat Mèdica General de Socors Mutus, i l’11 d’agost de 1847 crea una subdelegació, amb altres metges lleidatans, de la Confederació Mèdica Espanyola a Lleida, que devia vetllar pels drets laborals dels facultatius. Pels serveis prestats en diverses epidèmies és condecorat en diverses ocasions al llarg de la seva vida.

Especialitzat en aigües termals des de la dècada de 1850, compagina la seva tasca de metge a Lleida amb la de director en diferents balnearis a Catalunya i Galícia sempre durant la temporada d’estiu de l'1 de juliol al 30 de setembre. El primer destí és el Balneari de Caldes de Boi a Lleida (1852-1866), segueixen el de Caldelas de Tuy a Pontevedra (1866 – 1871), el de Carballo a La Corunya (1871), el de Caldes de Montbui (1879 – 1885), i el de Trillo a Guadalajara (1886-1887). Fruit del seu treball com a director d’aigües termals tramet diverses memòries a la Direcció General de Sanitat, entre les quals destaca una Memoria sobre el manantial de Alcarrás, que elabora arran d’una estada per una lesió a la cama el maig de 1868, en la que coneix els avantatges d'aquell brollador, per la qual cosa decideix comprar els terrenys que l’envoltaven per construir-hi un balneari. Poc abans de morir, el 16 de març de 1887, es publica una Real orden aceptando el emplazamiento de un balneario para el uso de las aguas minero-medicinales de la mina salutífera en Alcarraz (Lérida), propuesto por D. Martin Castells. Després de concedida l'expropiació i l’autorització sol·licitada per Marti Castells, el balneari és explotat fins al 1920 pel seu fill Camil, que n’és el director des de 1900.

Martí Castells s’implica en la vida pública i política de Lleida. Consta com a soci fundador de la Societat Econòmica d'Amics del País (1834) i de l'Ateneu Lleidatà (1870). A l’àmbit nacional, és soci fundador de la Societat Hidrològica Mèdica i numerari de l’Acadèmia i el Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya.

En política es compromet inicialment amb el Partit Progressista i durant el Sexenni Democràtic (1868-1874) amb el Partit Radical, els progressistes d’esquerres, tutelat per Víctor Balaguer, en la regió, i Manuel Ruiz Zorrilla a escala nacional. Amb els progressistes exerceix d’alcalde segon de Lleida del 1855 a 1856, vocal de la Junta Electoral Progressista el 1862 i diputat provincial el 1865. Altrament, el 1869, forma part del Circulo Radical Leridano i el 17 de març 1872 apareix com el cap del Partit Radical a Lleida.

QCB