Galeria de metges

Biografia

Fill del matrimoni entre Atilà Herms Jubany, metge del poble, i de Francisqueta Mateu Ferrer, cursa estudis primaris a l'Escola Pública d'Avinyó fins a l’any 1924 que començà a estudiar el batxillerat al Col·legi Municipal Sant Ignasi de Manresa. Ja en aquesta època d’estudiant, destaca entre els seus companys pel seu tarannà assossegat, tranquil, sense cridòries ni corredisses, una manera de ser que convida a entaular amistat. Amb el títol de batxillerat emès per l’Institut de Manresa el 1930, inicia els estudis a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. El seu pare el presenta al professor Ferrer Solervicens, qui, un temps després, el fa entrar com a alumne intern a la seva càtedra de Patologia i Clínica Mèdica. El rigor mèdic d’aquest catedràtic, gran semiòleg que dóna molta importància a l'exploració clínica, a més de la seva assistència a les autòpsies dels seus malalts, orienten Jaume Herms a fer-se metge internista.

L'aixecament militar del 18 de juliol de 1936, troba Jaume Herms a punt de fer els darrers exàmens de llicenciatura. S'allotja al carrer Quintana, a dispesa de Mossèn Pont, sacerdot fill d'Avinyó i titular de la Parròquia de Sant Jaume. Un dia, en tornar de l'Hospital Clínic, és testimoni de l'assalt i crema del pis d’aquest capellà, fet que l’obliga a fugir de Barcelona per por a les accions dels milicians anarquistes. De tornada a la seva vila natal, s’ofereix per treballar del que calgui a l’Hospital de Sant Andreu de Manresa on, juntament amb Joan Soler Cornet, s’encarrega de les urgències i visites domiciliàries nocturnes, coordinant cada matí el seu seguiment amb el metge titular. Avançada la guerra, Jaume Herms és mobilitzat amb destí a la Caserna de Barcelona. És nomenat brigada de complement i té el comandament d’un centenar d’homes que pertanyen a la Unitat d'Enterramorts i de Desinfecció, coneguda com la Unitat Juan Simón, amb la qual es trasllada al Front d´Aragó per donar sepultura als molts morts dels enfrontaments armats. Al mateix temps, s’encarrega de l’aixecament de barracots per als ferits i, a principis del 1938, assumeix també el triatge dels ferits arribats del front, determinant la prioritat de la seva urgència alhora que comença a fer d'ajudant als quiròfans.

El 1940, acabada la guerra, Jaume Herms pot llicenciar-se en Medicina i Cirurgia i, seguidament, és destinat a Sant Feliu Sasserra com a metge titular d'Assistència Primària Domiciliària de la Seguretat Social, plaça que guanya en propietat el 31 de desembre del 1945. Un any després, obté la de Manresa on, ja feia temps, s'havia instal·lat al carrer del Carme 32 on, aviat, es converteix en un metge molt apreciat pels malalts del Bages amb qui comparteix les seves inquietuds i les recances que comporta un món rural. Des de molt abans, forma part del grup de metges bagencs format, entre molts altres, per Puig Ball, Selga Ubach, Piguillem, Amat Piniella, Puig Guri o Llatjós Planas.

Home auster, discret, reflexiu i eficient, igualment, és estimat pels seus col·legues perquè valoren el company generós i sempre disposat a ajudar. Profundament religiós, no freqüenta ni el ball ni el teatre. Fumador empedreït, a principis del 1956, Jaume Herms comença a tenir una tos seca i se sent decaigut. Una radiografia de pit mostra una massa pulmonar que el duu a consultar el doctor Alsina i Bofill, successor de Ferrer Solervicens i gran amic seu, que li confirma el caràcter tumoral del seu procés pulmonar. Amb estoïcisme cristià, Jaume Herms accepta la irreversibilitat de la malaltia en un temps en què no existeix ni la quimioteràpia ni la possibilitat d’una resecció quirúrgica. Mesos després, amb només quaranta-quatre anys, mor a Avinyó on causa un dol general que es manifesta en forma d'un multitudinari enterrament. El seu fèretre és portat a espatlles de gairebé una vintena de col·legues i seguit per una llarguíssima comitiva de gent d'arreu de la comarca.

TPD